Moltes gràcies amics relataires! Va ser una retrobada preciosa amb en Toni Arencón.
Vàrem gaudir molt.
Una aferrada pel coll des del Pla de Mallorca.

Josep Bonnín

Han hagut de passar 15 anys per llegir la teva carta
Estic molt agraït. I m'han emocionat les teves paraules
Quan pugui escriure al correu electrònic
que has deixat.
Mil gràcies!
Josep Bonnín

Han hagut de passar 15 anys per llegir la teva carta
Estic molt agraït. I m'han emocionat les teves paraules
Quan pugui escriure al correu electrònic
que has deixat.
Mil gràcies!
Josep Bonnín

Gràcies Aleix per les teves paraules què m'honoren.
Seguiré, tan com pugui, compartint les creacions que faci amb el do que m'atorgaren.
Una abraçada poètica.

Moltes gràcies Lecram pel teu comentari.
Una abraçada!

Moltes gràcies Aleix pel teu comentari, i conent el que em parles de Lluís Llach. Sempre proper a Miquel Martí i Pol a qui estimava, i admirava molt; com a molts altres poetes i poetesses.
Cercaré el teu relat i et comento.
Una aferrada pel coll!

Josep

Unes paraules tsn meves que em fan mal. Al mateix temps la poètica i la musicalitat em fan feliç. Els poetes podem esser estrambotics i qualcuna cosa més. No deixar a ningú indiferent amb les nostres paraules.

Gràcies per les teves paraules Josep Maria, m'ha alegrat reber-lo i malgrat ara mateix no intervingui tant a la pàgina; me la segueix estimant tant a ella com als i a les relataires.
Una aferrada pel coll des de les Terres de Tramuntana de Mallorca!

Josep Bonnín

Moltes gràcies Reusenca per les teves paraules i pel que em dius respecte a la lluita dels docents a la que el Col·lectiu Albaïna el qual pertany li va donar tot el seu màxim suport.
Cert que la nostra estimat Mediterrani a vegades ens separa, tot i que ens ajunta ja que ens fa partícips d'una cultura comununa i respecte als Països Catalans, ben cert que ens uneix molts fets històrics a més d'una llengua i una cultura comuna.

M'acomiadaré de tu com fem per Mallorca, t'envio una aferrada pel coll des de l'altra costat de la mar!

Josep Bonnín

Si a les Illes Balears el PP està atacant amb virulència la nostra llengua, tradicions, arrels i dignitat de poble.
No ho podem consentir i hem de lluitar en contra dels de tots els àmbits possible. Continuar amparant i protegint la llengua que ens vertebra com a Poble i Nació.
Una aferrada pel coll des de la Vall dels Tarongers!

Josep

Gràcies pel teu comentari; realment és així com dius i els versos del teu poema, tenen una profunda certesa.
He escrit bastant sobre la mort, sobre lo imprevisible d'ella. I les diverses circunstàncies que fan que hi hagi persones que morin i altres amb situacions greus i accidents sobrevisquin. Hi ha moltes morts absurdes que no tenen lògica ni comprnsió. Vaig escriure sobre un infant que anava de la mà del seu padrí (avi) i una persiana es va despenjar d'un balcó degut a un cop de vent i mata l'infant ( a Pollensa-Mallorca).
És triista la mort, però convé de tant en tant reflexionar sobre ella, per adonar-nos quina manera tenim de viure.
Una abraçada
Josep

Desconeix el poema de'n Salvat Papasseit, malgrat el cercaré. Si em diguéssis el títol i a quina obra està m'aniria molt millor. I moltes gràcies. M'han comparat algunes vegades la meva manera d'escriure amb el gran poeta. És un gran honor, ja que ell era i és un gran mestre poeta, amb el legat que ens ha deixat.

Una aferrada pel coll des de la Vall dels Tarongers!

Descrius perfectament el tedi d'una vida que s'està buidant dia rere dia. Un tedi que mata, destruiex, ho apaga tot i deixa restes de terra desolada.
Enhorabona.

Una abraçada des de les Terres de Tramuntana de Mallorca

Josep-Keops el beduí d'ultramar

Totalment d'acord amb les teves paraules. S'ha de fer una tasca pedagògica ja que hi ha moltes persones que rebutgen coses sense saber ni tan sols el perquè. Simplement per uns interessos els hi han venut una versió i sense analitzar en absolut ni conèixer, segeuixen defensant la versió que es mouu per uns interessos ben clars.

Seguiré i seguirem el que sentim que no es pot anorrear ni menyspreuar la nostra llengua, cultura i dignitat com a poble i nació, lluitant amb tos els àmbits que puguem.

Una aferrada pel coll des de la Vall dels Tarongers!

Gràcies per llegir-me. M'encantaria a hores d'ara no haver d'escriure el que he reflectit a l'article. Però si torna a ocòrrer una altre vegada, en plena "democràcia" un atac a la nostra llengua i a la nostra cultura i també als nostres drets de llibertat d'expressió, tornaré com he fet ara agafar la ploma i plasmar-ho. I sent que tots els i les que sentim el mateix hem de denunciar el neofeixisme que s'està intentant imposar al carrer de les nostres ciutats!