Voler

Roserdeljardi!

Com va això? Perdona que no t'havia dit res del teu últim comentari.

Bé, a veure:
Primer de tot que sàpigues que no em desagrada que em deixis comentaris crítics, al contrari, em serveixen per aprendre i per millorar.
Llavors, com a resposta una mica a tot el que has anat dient:
a veure, si ho compares amb el ruiz zafon òbviament, com ha estat durant molts anys el meu exemple, hi trobaràs semblançes, però de totes maneres jo ho he posat per escrit i a sortit de dins meu per tant jo no plagio res només m'inspiro si és el que insinuaves!;):P
pel que fa a allò de com ho comentaria una persona del s.XIX no estiguis tant segura de que no ho faria així, a més tampoc ho sabem, però per molt que el llegat que tenim del passat és molt més complex i literari, quan algú expressava els seus sentiments ho feia com ho fem nosaltres perquè la ment humana no ha canviat tant com ens pensem!

I pel que fa a la trama...:
el problema d'aquest relat llarg és que m'he vist obligat a ajuntar un argument molt gros en un escrit de 14-15 pàgines i això m'ha fet omitir coses que si m'ho hagués pres com una novel·la, haguessin quedat ben explicades i es veuria bé la trama. Així doncs, em sap molt greu però passa desapercebuda!

apaaa

julià.

Voler.. a la vida no fem més que voler, demanar, desitjar...; i, quan te n'adones que no ho pots tenir tot, se't cau el món a sobre. Però en el fons només es tracta de proposar-s'ho, i treballar per aconseguir-ho.

M'ha agradat molt, sincerament, trobo que l poema té molta força, la repetició del "voler" li dóna empenta per anar cap al final gairebé destructiu, fet que no és un defecte, tot al contrari, a vegades és bo deixar anar allò que duem dins per fer veure al món que en el fons, tot és una gran mentida, una merda. I que a vegades (tot i que això vagi en contradicció del que t'he dit abans), t'ho curres molt però no aconsegueixes res...

En definitiva, molt bo!

Pel que fa al meu relat no et faré un mapa perquè et perdries igualment. La barriada de sarrià no és a les llistes de les rutes turístiques i tothom ho té oblidat, fins i tot els pijos que hi viuen. La gent que hi vivim pensant que en el fons és una bonica vila en disfrutem molt més. Si intentes descobrir Sarrià, t'acaves adonant que Sarrià t'ha descobert abans a tu.

En fi gràcies pels comentaris, seguiré publicant els següets capítols perquè em diguis que et sembla el desenllaç d'aquesta marevallos història que jo defniria com una història d'amor, venjançes i misteri.

Una abraçada literària


julià.



independència i revolució!

i sempre és podrà aconseguir el que vulguis.

petons retardats