Company! Me n'alegro de retrobar-te entre l'onatge de les paraules!

Espero poder-te seguir llegint!

i veure noms coneguts, que encara han continuat per aquí...
Ara potser preferiria haver trobat un relat més alegre!

El relat transmet una gran tristesa i una situació dura. La voluntat que el temps passi depressa en els temps difícils, que s'enfronta a la situació real, que aquest sembla aturar-se...

però he de confessar que m'han agradat més els dos primers. Potser ha sigut per l'ordre.

He passat una bona estona llegint-los i ara hi comento cuatre tonteries :p.

El primer m'ha fet recordar un culebrot de tv3 on les darreres paraules d'un personatge, eren alguna cosa com: "A la nevera hi ha dos talls de carn, vigila que no es facin malbé". Aquest però, a mi m'ha fet entendre que la planxa és la culpable de tot, i fa que el relat guany molt.

El del tresor, per mi, es pot resumir amb "si aconsegueixes tot el que vols, que et queda?" És un tema que m'agrada, i en conseqüència he quedat satisfet amb el final...

El d'engany crec que es veia massa a venir, i en aquest tipus de relats, perd la gràcia, crec que el més interessant és sorpendre al lector. (Si més no a mi són els que m'agraden)

De la resta, potser el que no m'ha acabat de fer el pes, és que en tots apareix la mort. Potser és al llegir-los seguits, però el final no m'ha acabat sorprenén.

Salut!

Encara que no amb les condicions que m'hauria agradat, n'he gaudit, sí, però una lectura en moments de més lucidesa m'hauria deixat degustar-lo millor.

Un cop descosit l'entrellat, vull adonar-me en el moment oportú de totes les pistes que se'ns van donant per descobrir-lo.

El que si que m'ha sorprès és que les quantitats monetàries que es parla en el llibre no siguin gaire grans. Vull dir a mi no em vindrien malament uns 900€ al mes caiguts del cel, però sembla poc d'una banda. Tot i que per l'altre té el seu sentit, que no en siguin més.

Pel que fa al nom de l'Irina jo ho trobo encertat, el llibre està ambientat en l'actualitat, i a Catalunya ja hi tenim gent de totes les cultures, de manera que pot ser la forma de mostrar aquesta Catalunya d'avui: tractar un personatge que s'hi ha adaptat i a més a més, fer-lo protagonista de l'obra.

Per tant abans de mullar-me gaire vull fer una relectura del llibre i tornaré a pasar per aquí, encara que primer haig d'enllestir "Ànima mesquina"

Diria que si que s'enten, representa un dels "espectacles" de les Rambles, que sempre estan farcides de mims, i jugues amb la confusió de si el fet passa de veritat o no.

Jo diria que si que és real, encara que no queda massa explicit, potser el volies deixar obert. Si volies que quedes clar com a assassinat potser algún adjectiu o alguna frase al final o deixaria més clar.

Tens una petita errada amb un gerundi: - La segona ganivetada ha d'haver afectat una artèria important veient la gran quantitat de sang que ha brollat de la ferida

En aquestes oracions el gerundi a de passar a l'hora o abans, que l'acció del verb principal, no després com és aquest cas.

Salut

Hola Kispar,

Avui m'han acabat d'explicar això dels gerundis, et faig un mini resum, per tal d'acabar d'explicar-te el que et deia en el comentari del taller.

El gerundi copulatiu és incorrecte

a) Se'n diu copulatiu perquè s'utilitza amb una funció d'enllaç que no li correspon, enllaç per al qual tenim, quan cal, les conjuncions copulatives.

b) Les oracions subordinades de gerundi, només són correctes quan expressen una acció simultània amb la del verb de l'oració principal o una d'anterior, i n'indiquen una circumstància o condició.

c) L'ús del gerundi és incorrecte quan volem expressar allò que passa després o és una conseqüència de l'acció representada pel verb de l'oració principal.


Per mi els gerundis incorrectes serien:

"cauen remullant la terra humida i lliscant suaument per la pell" -> lliscant, crec que seria llisquen.

" va obrir les cortines deixant que el Sol despertés la il·lusió" -> entenc que l'acció del Sol, és posterior per tant en lloc de deixant seria "i va deixar".

"Esmorzant, mentre" -> Per mi ara sobra el mentre, doncs el gerundi ja dona la idea de simultanietat.

La resta diria que són correctes.

Bones altre cop!

Primer de tot et vull dir que he trobat "difícil" el teu relat. La primera frase ja fa adonar-me'n:

"Les hores de la nit passen lentes, semblen aturar-se en l'absurditat dels dies esgotats" Sona molt bé i queda molt bé, però no veig del tot el que vols expressar.

Em sembla millor no explicar de que va el relat, i dir-te que canviaria, tot i que potser et semblin collonades, en general és sobre l'ús que fas de les comes que no em sembla del tot correcte:

En el fragment "intenten fer-se lloc entre les connexions neuronals, aixecar barricades sinàptiques, establir-se per sempre en la meva ment" trobo a faltar una "i". que depèn del que vulguis dir substituiria o no la darrera coma. M'ha sorprés trobar "status" que és igual de correcte que "estatus".

Quan dius: "en una discoteca a la qual prefereixo no fer publicitat," crec que abans de discoteca seria necessari una coma, donat que ens expliques una característica de la discoteca.

A continuació "un grup d'aborígens exòtics, d'aquests que" crec que enlloc d'aquests hauria de ser aquells.

Al cinqué paràgraf: "em recordaven les coses que no veia amb la percepció, amb els ulls" per mi aquest amb els ulls sobra, o "amb la percepció", de fet veia amb la percepció em sona "forçat".

A continuació trobo que hi ha una coma que sobra, quan fem servir pronoms relatius i fem oracions entre comes, segons tinc entés s'ha de poder llegir l'oració obviant la part entre comes:
"L'aigua enverinada del pou d'en Cohelo, que bloqueja els neurotransmissors, distorsionant....", en aquest cas no concordaria, per aquest motiu treuria la coma desprès de neurotransmissors.

Tot seguit fas una enumeració finalitzada i no fas servir la "i": "a tavés de la fola, de l'estómac, de la sang." per mi la darrera coma seria una "i". Aquest fet es va repetint en altres fragments.

Potser també miraria d'afergir marcadors textuals, potser és només una qüestió de gust.


La idea en si la trobo bona, però em dona la sensació que podria donar més de si, jo ho ampliaria en l'estada a la discoteca en aquesta nit, explicant totes les situacions que li han fet pensar aspectes que oblidarà un cop vagi a dormir.

El relat el trobo bó, és original, i és ric en léxic, per acabar de rematar-ho per mi faltava que posesis més exemples, que d'una banda el farien més entenedor del que vols expressar i també el faria més divertit.

Si trobes a faltar algun aspecte important al comentari fes-m'ho saber.

Salut!

El relat està definit clarament en 3 parts.
En la primera la narradora ens parla d'una situació de la seva infància i que actualment no pot fer res, ni moures, ni comunicar-se.

D'aquesta primera part, per mi faltarien marcadors textuals lligant una mica les diferents frases, És una opinió totalment subjectiva, però gaire bé no n'he trobat cap.

També quan fas servir "deuria tenir" jo posaria "tindria".
Quan dius: "El cel semblava de plastilina, llis i tou", no sé si pretén ser una enumeració del que semblava, o vols dir que semblava que hagués de ser llis i tou com la plastilina, si és així ho canviaria, d'una forma com: "El cel semblava llis i tou, com si fos de plastelina". La manera de descriure el lloc on és m'ha semblat extrany, de fet no ho arribo a entendre "en un espai a voltes de color porpra a voltes boirós" no entenc el significat de voltes aquí, però això més aviat deu ser un problema meu. Tot i això la descripció de la situació la trobo molt acurada, potser només afegiria això algun marcador per marcar més la seva impotència.

El següent fragment és un diàleg d'un personatges presents a l'escena, i es sobreenten un canvi de narrador, que en aquest cas sembla en tercera i omniscient (i no és la noia anterior!). Els personatges sembla que hagin percebut un dels intents de moures de la noia, mentre tenen mantenen esperança, i finalment acaben creïen que no s'ha mogut, que ha sigut una falsa jugada de la imaginació per les ganes que tenen de que es recuperi.
Aquesta part la trobo perfecte, vull dir que no hi canviaria res, sembla que t'ha costat menys de redactar i fins i tot potser és més senzilla, encara que ja et recrees en els punts que t'ho permeten, com pot ser les descripcions d'elles.

La tercera part, ens torna a la noia, on sembla que senti alguna sensació, potser quan s'hi han apropat, però altre cop l'autora ens fa decidir a nosaltres que creiem si comença a sentir alguna cosa i a ser capaç de moures minimament, o si són les esperances de tots els personatges el que els hi juguen aquesta falsa il·lusió.

En general el trobo molt ben escrit, tot i que em pregunto, perquè la va marcar tant aquell nadal? Sembla com si això fos un troç de la història (l'inici o el final, on t'expliquen el perquè del nadal que recorda, i com ha arribat a aquest estat), i entren ganes de llegir la resta.

Em sap greu no poder-te aconsellar gaire sobre modificacions a fer, en el seu lloc t'animo a continuar la història, fent que això sigui l'inici o el final.

El teu relat sembla ben bé un conte per infants, es busca la dolçor, la major part del vocabulari és planer, tot sembla ser de color de rosa, i es basa en una relació pare-fill que sembla exemplar. L'objectiu sembla clarament donar als destinataris, en aquest cas, els nens, la conciència de de la diversitat i que aquesta no és dolenta.

Et comentaré a continuació els aspectes que jo canviaria del relat.

Primer de tot he trobat una falta de pronoms febles, a la primera línia on diu: "i el va fer veure la llum del dia" el hauria de ser li, doncs ja tens un complement directe a la oració i ara et refereixes qui veu la llum del dia, no que li van fer veure.

També utilitzes molt els posessius (a mi m'ho van dir fa 4 dies a classe de català, que s'ha de mirar d'utilitzar-los el mínim i només quan és necessari). El mateix passa amb els gerundis (són dos coses que jo també faig normalment, i m'han "avisat" més d'un cop perquè em tregui el costum )L' "acurrucaven" no sé si és correcte, però si que em sona extrany.

Pel meu punt de vista hi ha coses que sobren en el relat, per exemple: "El seu avi es deia Miquel; però a ell al nèixer..". Pel meu punt de vist,a o dius que s'havia de dir com el seu avi, o no afegeixes aquesta figura. Si el relat va dirigit a nens, ara no és tan habitual que prenguin el nom dels avis...

Quan dius "era un home ben format: valent i amb una gran rialla..." no veig la relació entre el ben format amb valent i gran rialla, jo hauria optat per una coma.

Al arribar a la segona plana, te n'adones que tot lo anterior es pot dir que era la introducció, d'on els aspectes primordials són la relació d'en Quelet amb en Juli, el seu pare. Pel meu punt de vista és excessiu quan hi ha paràgrafs que no passa res si hi són, com per exemple el del gosset.

M'ha fet molta gràcia que posis "moraleja" entre cometes. Suposo que deuries pensar que era incorrecte, i la vas marcar per buscar-la després. En aquest cas sembla que les cometes siguin l'excusa per dir, com no sé si és correcta la poso així... Ho trobo bé si ho vas marcar per buscar-ho desprès, però no si és per excusar-te.

També has utilitzat el possesiu "sa", el problema per mi és barrejar-los (es totalment correcte fer-ho quan fas servir "sa" i "son" per parantesc, però llavors utilitza sempre aquestes dues formes.)

El títol no em fa el pes. Sincerament em va cridar la atenció, però no li he acabat de veure el lligam amb el text.

I sobre el contigut... potser és per la costum de trobar "contes" on hi ha "problemes". Aprofitant tota la idea final, potser la hauria remarcat més, afegint alguna característica d'en Quelet, que el fés diferent, i la resta de nens es riguessin d'ell... Així però, potser canviaria el teu objectiu del conte.

Espero que alguna coseta del que t'he dit et serveixi.
Si trobes a faltar alguna cosa en el comentari, fes-m'ho saber. Perdona si he anat massa al gra, però aquest darrer mes he anat de vòlid.

però pel fòrum no t'he pogut localitzar, et volia recordar que has d'indicar el teu relat per a la següent ronda del taller. Ho pots fer mitjançant el fòrum o si ho prefereixes enviant-me un mail.

Salut i perdona les molèsties.

Abans de fer una nova partida per internet!

Està ben escrit i la història és curiosa i orginal, m'ha extranyat molt lo de promocionar el peó a Rei, crec que cap aplicació ni web ho deixa fer, però perquè no a la del teu relat?

Salut!

Benvolgut Capità,

Just a punt de cloure's el termini, li faig el comentari del taller a la seva poesia Basarda.

He de confesar que les primeres lectures de la poesia no m'han deixat clar tot el missatge. (No vol dir que no s'entengui, em vull excusar perquè últimament estic una mica espès i potser que no hagi aconseguit copsar tot el missatge) Per mi la clau ha sigut buscar el significat de la paraula Basarda.

En aquest poema, ens trobem que el títol és realment important, doncs ajuda a donar significat a la poesia.

Sobre les paraules escollides, hi he vist dues repeticions, que no m'ha semblat que es facin amb la intencionalitat d'usar aquest recurs, són cor que es repeteix tres vegades i claror (amb clar). També he de confessar que no les he vist directament, sinó que he buscat si n'hi havia alguna, amb això vull dir-li que no fan mal al poema, però evitant-les ens reafirmaria la riquesa del seu lèxic.

També hi ha un petit error, més aviat una badada que ja deu haver vist, "per la l'ànima". Aquest fet dóna a pensar que no ha revisat el poema, o no l'ha revisat prou. Cada vegada sóc més conscient de la necessitat de revisar els textos, evitant petites errades, o fins i tot per mirar de corregir les repeticions no desitjades.

Un altre problema és dels signes de puntuació, trobem: ", ...", i crec que és incorrecte doncs els punts suspensius ja comporten la pausa. A no sé que marqui una llista inacabada, però no em sembla el cas (del estil un, dos, tres,...)

Pel que fa al contingut, el poema és ric en metàfores, i em desprén tristor no sé si mira d'explicar una depressió, un desengany amoròs o un desamor...

Per a mi la millor estrofa és aquesta:

"I corromp, en el temps, l'esguard
latent del mar, ... ben endins,
sortejant onades traïdores
colpejant el cor amb total bravura"

Que a més a més sembla la "signatura", com li deia en un comentari anterior, al llegir-la queda clar de qui és el poema, i això és bó.

També li volia comentar que per a mi hi ha alguna coma dubtosa, concretament la primera, sembla que hi sigui per forçar la pausa com a final de vers. Tampoc sé del tot si la normativa dels signes de puntuació varia a l'hora de fer poesia. Si més no en un text en prosa la coma no seria correcta, doncs ens separa el complement de l'oració.

Del ritme també sembla que les dues darreres estrofes siguin més pausades al recitar, Sobre tot queda contraposat amb la 4a estrofa, donant una sensació molt bona.

El poema m'ha agradat, sona molt bé al llegir-lo i sembla que et vulgui encomanar el sentiment de tristesa. També vull destacar la seva capacitat per traçar metàfores,


Si vol comentar alguna cosa, o troba a faltar alguna cosa en el comentari fes-m'ho saber.

Ha sigut un plaer, fins la propera!

P.D: Moltes gràcies pels seus comentaris, són realment encoratjadors!

Hola,

Primer de tot vull remarcar que la idea del relat em sembla original. Ara mateix crec que el més important d'un relat és el missatge que es vol donar, i per mi aquesta part la tenies treballada i clara.

El problema però, és que tenir aquesta part resolta no ens garanteix tenir un relat perfecte. Per mi t'han fallat uns quants aspectes, que te'ls aniré nombrant de mica en mica:

- El relat ha de ser fàcil de llegir. El teu en alguns troços no ho és. Això pot ser conseqüència de no haver-li fet una repassada. Crec que és fàcil d'arreglar. L'exemple que et poso és l'inici fins al primer punt. Simplement posant unes cometes del que va dir la Naima quedaria tot més clar! I t'aconsello posar les cometes sempre que reprodueixis literalment el que diu algú (Juraria que a més a més és "obligat") També caldria posar un '-' indicant el canvi d'emissor.

- Segon punt: Potser és el problema de penjar aquí el relat. Hi ha un seguit de paràgrafs (no sé si dir-ne així) on poses una paraula repetida dos cops (Oblit,oblit. Immòbil,Immòbil) a mi sincerament m'ha desconcertat, no sabia si pretenia ser una mena de capítol del relat, o si no tenia cap mena de lligam.

-Tercer punt: Crec que has fet servir el corrector amb el processador de textos, tot i així se t'han escapat algunes faltes, i algunes de més greus. Per exemple veure amb v bé de vista i beure és refereix a begudes.... , també hi ha algun accent oblidat com en el cas de près de prendre...
Ara la ortografia es pot corregir! Jo també faig algunes faltes que déu ni dó...

També crec que l'ús de punts i comes seria millorable, tot i que crec que també és un dels meus punts febles.

M'ha semblat que si no t'havia de comentar res dels personatges ni com millorar la història (ja t'he dit que la idea em sembla bona, potser jo pel meu estil hauria mirat d'exagerar alguna mica més la situació fent-la encara més còmica, però això depèn d'estils ), no valia de pena que t'expliques la història i els personatges. Qui si nó l'autor coneix millor aquests aspectes? Si ho trobes a faltar, fes-m'ho saber i ho afegiré!

Salut!

En el que un antifutbolista de regional (de regional perquè no em considero gens radical en aquest aspecte, no perquè ho sigui del futbol d'aquestes categories) com jo, s'ha sentit identificat en alguns punts.

M'ha fet gràcia que el narrador (dic el narrador, doncs no sé si el relat és ficció o verídic) també "li provoquin urticaria" els antifutbolites com jo.

Jo sóc d'aquells que no està en contra del futbol en si, però que li emprenya la quantitat de diners que aquest mou, i que alguns esdeveniments futbolístics siguin els que més persones mouen.

Llegint el relat, m'ha fet pensar que si algun dia tinc algun fill/a aquest podria ser realment un fanàtic d'aquest esport!

Hola Teresa,

T'haig de confesar que el teu poema m'ha costat una mica de llegir. He vist que en tens dues versions penjades, i no són exactament iguals. De fet he treballat amb la última, però l'aspecte que et volia remarcar sobretot l'he vist més clar al veure les diferències entre les dues versions.

Aquest poema per mi també és un punt de reflexió. El contingut i la manera d'expressar-te és bona, com sempre, però la forma? Perquè els versos acaben on acaben, per quin motiu? Pot semblar un aspecte sense importància, però amb aquest poema m'he adonat que pot dificultar la lectura, empitjorant la poesia.

La pregunta clau és, quan canviem de vers?

Conservant el teu poema, jo et dic com ho faria, desprès miraré si trobo algunes "recomanacions" de com finalitzar els versos.

"Hi anire.
De bracet de mi mateixa.
Amb els vestits
de totes les edats
als ulls,
la il·lusió de tots els moments.
Enramada de sol i bosc
seré la casa i l'horta.

Poble endormiscat
que desperta de cop
al crit de festa.
Com una exhalació,
sens parar recorreré
d'una a l'altra parada
la fira reverberant de promeses
i amb diners de temps
pagaré vells somnis.

Sínia gegant de perquès
em durà
vers cels d'interrogans sense resposta.

Dins l'envelat falaç de cada dia,
la vida, ballarí apassionat
em pendrà subjugant per la cintura.
Èbria de música i de cants
dançaré sens parar
per pistes fulgents d'instants
fins que esclatin de cop
castells de focs.

Aleshores, corpresa de misteri
llanguiré feta capvespre
entre els seus braços
com entre els braços d'un amant.

He estat una estona buscant per la xarxa i no trobo res clar que digui com fer-ho. De fet a la resta de poemes no t'havia trobat aquest problema. Pot ser fins i tot un error al penjar el relat. Si nó és així fes-m'ho saber i miraré si puc trobar "com aconsellar-te".

Una altra cosa, ha sigut la repetició del mot "braços" i "entre" la de "entre" ja em sembla correcte però no la de "braços". Jo posaria:
"entre els seus braços,
com entre els d'un amant."

La idea en general i el títol del poema els trobo molt bons, només aquests dos aspectes que et comentava no em feien el pes.

Si no estàs d'acord amb alguna cosa, fes-m'ho saber.

Salut!