Dotze mesos amb tu. I Juny

Un relat de: pseudo

Era ambrat novall eixut de verda esperança,
impregnat de penombra i lluny de castelleres,
que disipava l'alé entre empolsegades civelles.
Fins sentir el teu cant pur de cuereta blanca.

M'atrapa l'onatge dels teus ulls estrellats
sembrant amb un sedós aleteig ta llavor,
una perla celest que m'incita a somiar,
i a cada trobada s'arrela més al meu cor.

Les tardies i flòscoles nits embrionals,
finalment arpegen el meu cor frisat,
abillat per tú inefable poncella.

Sense fi es desclou el teu fruït d'argent,
és una flor perdurable que germina
mentre ens fon abraçats en un llit de pétals.

Comentaris

  • * M'atrapa l'onatge dels teus ulls estrellats *[Ofensiu]
    kispar fidu | 13-09-2006

    Bones! llegint-te de nou, ara ja amb cares situades! jeje (tot i que en la foto queda ben clar... però no recordo que la tinguéssis les altres vegades que vaig llegir-te!).

    Dotze mesos compartint un amor, gaudint de passions, experimentant amb els segons dels sentiments i atrapat en l'onatge d'uns ulls... i els que queden per venir!

    L'altre dia a la parada, com que no vas presentar-te com a pseudo, sinó com a Albert Trias, no vaig relacionar-te i tampoc vaig caure en que erets qui m'havia passat el contacte de l'editor d'emboscall!!! gràcies!

    ens veiem per aquí!
    que vagi bé,
    Gemm@

  • Quant de temps...[Ofensiu]
    Gorwilya | 13-07-2006 | Valoració: 10

    sense comentar-te ni passar per aquí...

    Veig que ara t'ha donat per escriure poesia. I se't dona molt bé!

    M'ha agradat la poesia, i el vocabulari que utilitzes també! I es bonic que estigui dedicada, un regal preciós!

    A veure si pengés alguna cosa nova, que ja la llegiré! ;P

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • Està clar que és un poema d'amor[Ofensiu]

    Ara, diuen els entesos, que si no es fa poesia lliure completa, cal utilitzar almenys un dels quatre ritmes; és a dir, quantitat, intensitat, to i timbre.
    En aquest, comences amb una rima assonant a la primera estrofa; només la fas, a la segona, entre el segon i el quart vers ( i a més a més, falsa) i te'n vas pels níguls als tercets finals.
    El ritme de quantitat tampoc no és contemplat, ni tampoc els altres dos.
    La utilització de mots com "novall" i "flòscoles" (dels quals en dubte l'existència -sóc molt somera, jo!-) fa trontollar el poema, com així el "tú" accentuat de l'11è vers, i el "fruït" (verb "fruïr") per "fruit"="fruita", a més d'utilitzar "sentir" en lloc d'"escoltar" i figures com "flor que germina", quan són les llavors les que ho fan.
    Practica, mira de tant en tant el diccionari, llegeix alguna cosa de mètrica i de rima.

  • després de llegir el poema de Tempesta...[Ofensiu]
    llu6na6 | 23-04-2006

    aterro al teu poema i quedo bocabada de tanta habilitat, de tanta fuluïdesa, de tant d'art, vaja!

    pseudo, això és massa. m'¡mprimiré alguns dels teus poemes perquè, de debò, em fascinen.

    ets un gènit. Trenes les imatges com el mar trena l'escuma, amb una sorprenent senzillesa,
    com si et tractés de "bufar i fer ampolles"

    Em trec el barret i el sospir, uf! Felicitats!

  • Meticulositat i [Ofensiu]

    tria perfeccionista de les paraules! Un treball mereixedor de la meva més sincera admiració.
    Enhorabona, pseudo! Segueix encisant aquest "tu" a qui t'adreces... això sí, sense oblidar-te de nosaltres!

    Salut i bon Sant Jordi!

    Vicenç

  • angie | 20-04-2006

    Saps que l'he trobat del milloret que tens?

    M'ha deixat salivera, ho sento per la sinceritat...

    Els darrers sis versos són imatges que apareixen sinuoses i lligades en un llit d'eterna unió, de dolça i sensual abraçada...

    Felicitats, me'n vaig a dormir després d'una bona lectura.

    petoooons

    angie

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pseudo

pseudo

47 Relats

256 Comentaris

75908 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Vaig néixer el 22-10-1984 a Barcelona, tot i que des dels 4 anys visc a Girona.

Doctor en tecnologia.

Al setembre del 2006, vaig tenir la sort de publicar el meu primer llibre: 'Primeres Poesies', amb l'editorial Emboscall, algunes de les quals es poden trobar en aquesta plana (Ulls d'infant per sant Jordi, Mirada en Flama, Sonets XIX i IX, Flor de Tardor). El llibre es pot trobar a les principals llibreries gironines i en algunes de Barcelona, també mitjançant les webs totllibres ,
Llibreria Ona
i
Casa del Libro


Al setembre de 2007, he vist publicat el meu segon llibre, també amb l'editorial Emboscall, sota el títol Escrivint entre deliris el qual conté alguns relats que podeu trobar en aquest web, encara que els hi ha calgut una bona repassada.

Torno a voltar per aquestes planes després d'una temporada d'abstinència...


Per qualsevol dubte: albert.trias@gmail.com