Dotze mesos amb tu. I Juny

Bones! llegint-te de nou, ara ja amb cares situades! jeje (tot i que en la foto queda ben clar... però no recordo que la tinguéssis les altres vegades que vaig llegir-te!).

Dotze mesos compartint un amor, gaudint de passions, experimentant amb els segons dels sentiments i atrapat en l'onatge d'uns ulls... i els que queden per venir!

L'altre dia a la parada, com que no vas presentar-te com a pseudo, sinó com a Albert Trias, no vaig relacionar-te i tampoc vaig caure en que erets qui m'havia passat el contacte de l'editor d'emboscall!!! gràcies!

ens veiem per aquí!
que vagi bé,
Gemm@

sense comentar-te ni passar per aquí...

Veig que ara t'ha donat per escriure poesia. I se't dona molt bé!

M'ha agradat la poesia, i el vocabulari que utilitzes també! I es bonic que estigui dedicada, un regal preciós!

A veure si pengés alguna cosa nova, que ja la llegiré! ;P

Petons i una abraçada!!

Gorwilya

Ara, diuen els entesos, que si no es fa poesia lliure completa, cal utilitzar almenys un dels quatre ritmes; és a dir, quantitat, intensitat, to i timbre.
En aquest, comences amb una rima assonant a la primera estrofa; només la fas, a la segona, entre el segon i el quart vers ( i a més a més, falsa) i te'n vas pels níguls als tercets finals.
El ritme de quantitat tampoc no és contemplat, ni tampoc els altres dos.
La utilització de mots com "novall" i "flòscoles" (dels quals en dubte l'existència -sóc molt somera, jo!-) fa trontollar el poema, com així el "tú" accentuat de l'11è vers, i el "fruït" (verb "fruïr") per "fruit"="fruita", a més d'utilitzar "sentir" en lloc d'"escoltar" i figures com "flor que germina", quan són les llavors les que ho fan.
Practica, mira de tant en tant el diccionari, llegeix alguna cosa de mètrica i de rima.

aterro al teu poema i quedo bocabada de tanta habilitat, de tanta fuluïdesa, de tant d'art, vaja!

pseudo, això és massa. m'¡mprimiré alguns dels teus poemes perquè, de debò, em fascinen.

ets un gènit. Trenes les imatges com el mar trena l'escuma, amb una sorprenent senzillesa,
com si et tractés de "bufar i fer ampolles"

Em trec el barret i el sospir, uf! Felicitats!

tria perfeccionista de les paraules! Un treball mereixedor de la meva més sincera admiració.
Enhorabona, pseudo! Segueix encisant aquest "tu" a qui t'adreces... això sí, sense oblidar-te de nosaltres!

Salut i bon Sant Jordi!

Vicenç

Saps que l'he trobat del milloret que tens?

M'ha deixat salivera, ho sento per la sinceritat...

Els darrers sis versos són imatges que apareixen sinuoses i lligades en un llit d'eterna unió, de dolça i sensual abraçada...

Felicitats, me'n vaig a dormir després d'una bona lectura.

petoooons

angie