Envejo el mar

Un relat de: pseudo

Envejo el mar que et reflexa la mirada
com mirall d'aigua clara on et vas submergint
i et desfila amb força i passió de remolins
mentre erosiona la distància que us separa

Envejo el mar que t'acarona amb ses onades
i recorre el teu ferm cos d'argent amb delit
a l'hora que alimenta el teu fugaç desig,
mentre ell t'assaboreix les corves més preuades.

Vull ser el mar on els teus ulls de zafir naveguen,
i et vesteix amb foc d'estrelles la pell deserta
a l'hora que amb suspirs apasionats t'abraça.

Vull ser el mar que besa el teu cos de fina seda
i d'ardent passió desenfrenada espumeja
mentre erosiona el temps amb aigües alterades.

pseudo // Albert Trias Mansilla

Comentaris

  • aclaracions gerundi[Ofensiu]
    kispar fidu | 26-04-2007

    eis pseudo! ostres! moltes gràcies per la teva aportació i per pensar-hi! ho tindré en compte!

    El dia de St.jordi us vaig veure a tu i la Tempesta per la paradeta! però de fet no tenia molt bon dia... i tampoc vaig tenir esma per parlar amb molta de la gent que hi havia... em sap greu, a veure si en la pròxima ocasió intercanviem més paraules ;)

    ens veiem,
    i gràcies de nou!
    Gemm@

  • Taller d'escriptura r3 grup4[Ofensiu]
    mjesus | 24-04-2007

    Hola Pseudo!
    Fer comentaris sobre poesia em costa, no conec gaire la mètrica i per tant no puc fer una anàlisi com caldria. Tot i així faré el que pugui.

    Forma:
    Està estructurat en versos de dotze síl·labes en dos quatres i dos tercets en el que sembla un sonet; en els dos quartets primers hi ha rima vocàlica o assonant (en el segon no em sembla tan clar) i en els tercets no acabo de veure la rima. Com que en els anteriors comentaris hi ha discrepàncies sobre si és o no és un sonet he cercat informació i he trobat aquesta definició (breu) de sonet:

    SONET: Composició poètica d'origen italià, composta per versos decasíl.labs formant dos quartets (amb rima creuada ABBA o encadenada ABAB) i dos tercets (de rima més variada). En la poesia contemporània, s'han produït variacions respecte al metre i a la rima.

    Hi he trobat algunes faltes d'ortografia o paraules incorrectes:
    reflexa/reflecteix, del verb reflectir
    a l'hora/ alhora
    corves/corbes
    zafir/safir
    suspirs/sospirs
    apasionats/apassionats
    espumeja/escumeja

    En el quart vers:
    "... mentre erosiona la distància que us separa" (falta el punt final) no acabo de veure el significat, se m'escapa, i el mateix em passa en el següent:
    "...i et vesteix amb foc d'estrelles la pell deserta". (no entenc a que et refereixes quan dius foc d'estrelles).

    Fons:
    El títol ens ajuda a comprendre el significat del poema. El jo poètic utilitza el mar com a figura per expressar un sentiment o un desig vers l'estimada. En els dos primers quartets ens diu el perquè d'aquest sentiment, ens descriu la relació que el mar estableix amb l'estimada i en els dos tercets ens dones la resposta al seu desig. Els versos estan ben lligats i trobo que s'entén molt bé el missatge. (o a mi m'ho ha semblat) Utilitzes un llenguatge clar, sense paraules que ensopeguin la lectura, potser alguna imatge que no queda ben definida (o que jo no he entès bé, com les que t'he esmentat abans).

    M'agrada el to general del poema i també la temàtica, trobo que evoca una dolça sensualitat.

    Bé, fins aquí el meu comentari, no sé si t'haurà servit d'alguna ajuda; el que és cert que a mi sí que m'ajuden molt.

    Gràcies per tirar endavant el taller, i salut!
    mjesus

  • taller ronda 3[Ofensiu]
    neret | 14-04-2007

    Bé, comencem amb un tòpic: de poesia no n'entenc un borrall, o sigui que poca cosa et podré comentar de mètrica i estructura. Lamento no estar a l'alçada d'altres valoracions que veig que t'han fet més avall, però faré el que pugui (crec que en algun moment es va proposar segregar relats en prosa de poesies, per mi no es necessari, perquè tot i no entendre'n m'agrada llegir-ne, però em sap greu perquè potser les víctimes dels comentaris es mereixen quelcom més)

    Després d'aquesta introducció, anem per feina:

    Títol: bonic, poètic, si se'm permet. D'acord que el recurs del mar no seria el més original del món, però el títol té encant i sedueix. Bé.

    Argument: mar i amor, una noia entre les onades. El mateix que et deia pel títol: no serà la temàtica més original del món però és molt suggerent.

    Sobre com ho expliques: d'entrada, com t'han dit abans, per un text tan curt, hi ha un excés de faltes d'ortografia. No costa gaire passar el corrector del word i millora molt la imatge del text.

    Sobre els versos: ja et dic que no entraré en la mètrica i en la rima perquè fa molts anys que he oblidat que era un sonet (ja em sap greu, ja) De tota manera s'agraeix que els versos tinguin alguna rima (no sé si correspon a alguna estructura normativa). El que intentaré fer és valorar, sempre subjectivament, els recursos que utilitzes:

    A la primera estrofa, el darrer vers no m'acaba de fer el pes. El mar erosiona la distància entre ell i la noia? No tenim la noia dins el mar. Potser sóc massa prosaic, però no acabo d'entendre la imatge.

    De la segona, tampoc no entenc massa que vols dir amb la metàfora del cos d'argent. A mi em suggereix més aviat quelcom fred. El darrer vers tampoc m'acaba de fer el pes: "t'assaboreix les corbes més preuades" dóna la idea que la noia té corbes més i menys preuades d'una manera no gaire elegant (pel meu gust).

    A la tercera, a part que és el que acumula més faltes, hi ha una manca de concordància: "el mar és on..." i després el mar passa a ser subjecte. A mi no m'acaba d'encaixar aquest canvi gramatical.

    La darrera estrofa és la que m'agrada més, aquí l'ús de l'erosió del mar trobo que hi és més escaient.

    En general utilitzes un vocabulari adient, potser l'únic que no m'acaba de fer el pes és la repetició d'erosiona, encara que deu contribuir a donar ritme al poema.

    En general, tenint en compte que no sóc pas un gran lector de poesia, trobo que el poema transmet la passió que sent l'autor cap a la noia, a través d'aquestes imatges marítimes. El sentiment hi és, innegablement, i això és el més important. Potser la manera d'expressar-lo es podria polir més.

  • Taller d'escriptura. Ronda III.[Ofensiu]
    qwark | 07-04-2007

    Hola pseudo. Ens tornem a veure, eh? Potser el comentari que et faré a continuació et sonarà a déjà lu, car els meus comentaris de poesia no donen per gaire més. Comencem.

    Forma

    Primera estirada d'orelles. M'he copiat el text al Word i em subratlla 5 paraules. És un text molt recent, quina excusa tens? A part, hi ha un parell més que no surten al Word (aquestes te les perdono): el verb reflexar no existeix i "a l'hora", en el cas que fas servir tu seria "alhora".

    L'ortografia potser no és el més important, però distreu del contingut i dóna una imatge molt poc professional. A molts se'ns escapa alguna de tant en tant (ja veuràs quan comentis el meu relat que hi ha una paraula que no existeix en català), però el corrector del Word és ràpid i útil.

    Anem a l'estructura del poema. Des de la meva poca experiència diria que, al contrari del que et diuen aquí baix, això no és un sonet. La dificultat formal del sonet és aconseguir lligar 14 versos decasíl·labs amb una rima determinada. La gràcia és també que, si segueixes les regles del sonet, tens un preciosisme estètic, un ritme i una fonètica ja fets. Ah, i també et dóna un aire més professional.

    Així i tot, intentes buscar una mètrica i una rima. La majoria dels versos (no tots) tenen 12 síl·labes. Això crea un ritme. A més, hi ha certes repeticions que també ajuden en aquest sentit.

    No sabria dir quin tipus de rima has fet servir en els tercets. La majoria de combinacions tenen noms que no em sé.

    Fons

    La idea central del poema ja ens la suggereix el títol "Envejo el mar". No he acabat de discernir si el mar és metafòric o real; en principi em sembla que et refereixes al mar real.

    A partir d'aquí es dibuixa una sèrie d'imatges relacionades amb el mar i el cos de la noia, afegint un erotisme subtil però innegable. No veig cap divisió del poema en quant a significat. Simplement deixem passar les imatges una rera l'altra fins la darrera, plena d'escuma i malenconia.

    En l'última estrofa es produeix una mena d'equívoc. El segon vers, sintàcticament sembla fer referència al cos de la noia i, semànticament, al mar. Crec que hem de fer cas a la semàntica però no estaria de més canviar una mica la puntuació per fer-ho més clar.

    No entenc el darrer vers o no el veig adequat. Què vol dir "amb aigües alterades"? De quina manera estan alterades? Quina és la importància de que ho estiguin?

    Opinió personal

    El resultat final és prou digne, les imatges estan força aconseguides. M'agrada, tot i que no arriba a commoure'm (però aconseguir emocionar-me amb un poema és més que difícil.)

  • < Taller d'Escriptura RC - RONDA 3 - Grup 4 >[Ofensiu]
    kispar fidu | 04-04-2007

    Taller d'Escriptura

    > Estructura i Contingut: Has estructurat el poema amb un senzill i ordenat format de quatre estrofes; començant amb dues de quatre versos i acabant amb dues de tres.
    La llargada dels versos és força constant cosa que li dóna una igualtat en tot el poema i un ritme que manté un mateix compàs marcat. No hi ha parades ni talls en el seu ritme, tot segueix un mateix estil. Cap vers destaca sobre la resta, es mantenen en un mateix nivell.

    Pel que fa a la rima, no és el meu fort, però penso que jugues bàsicament amb el so de les "a" i "e".
    Les estrofes de quatre versos rimen primer amb últim, seguint "el model": a,b,b,a.
    Les dos últimes estrofes no mantenen, pel meu entendre, una rima definida entre elles. Tot i que combinen els sons d'"a" i "e". Potser, mirant conjuntament aquestes dues últimes, podríem dir que fan: abb bba.

    El contingut gira al voltant de tres personatges: primer ella i el mar; explicant la relació que aquest juga amb ella: passant de ser un element sense vida a agafar força amb el joc de carícies i contacte que la seva aigua i onades produeixen.
    I a mig poema, la "teva" aparició: Tu respecte aquesta relació. Envejant aquesta intimitat, aquest contacte, aquesta "confidencialitat". El recorregut que fa per tot el seu cos, mentre tu ho observes distant, havent-te'n de mantenir al marge.

    Penso que l'estructura està ben presentada, ja que mostres en un inici la situació entre ells dos i tot el que l'envolta, i un cop en som conscients, apareix el teu personatge i dones pas al teu punt de vista, mantenint el lligam sempre amb ells dos i amb l'inici. Sense tallar el transcurs del poema.

    Crec que pot ser interpretat de dues maneres:
    1) Prenent com a moviments impossibles, que mai podràs realitzar, els que ells comparteixen i el mar pot "avarcar"; mentre tu, tot i tenir-la, mai podràs aconseguir arribar-hi tan endins.
    2) o, partint de que tu estàs en un tercer pla del qual ella no en format part, t'ho mires distant; mentre desitjaries ser tu qui recorrés tots els seus racons. (Com un amor més platònic).


    > Part literària: No abuses de les comparacions mentre, en canvi, assignes característiques als diferents elements amb paisatges, elements naturals i altres paraules que els hi proporcionen un encant especial, com si fossin únics i quasi inimaginables.

    Pel que fa a la part ortogràfica, diria que l'ús que vols donar a "a l'hora" és realment el de "alhora": al mateix temps. (Pot ser però, que vagi errada).


    > Opinió personal: M'agrada el sentit que li has volgut donar; tant si es tracta de l'amor platònic que voldries aconseguir, com de la relació ideal a la que voldries arribar. La presència del paper del mar trobo que hi dóna molt joc. La seva personificació és imprescindible en el sentit del poema.


    - kispar -

    p.d: Comentar més enllà del contingut i del fet purament més literari em resulta sempre molt difícil... per això, en aquest sentit, el Taller és com un repte per a mi! Però he intentat tractar tots els punts del poema i anar-lo "desgranant". M'he basat en la teva plantilla que vas proposar. Espero que més o menys me n'hagi ensortit! ;)

    que vagi bé!
    ens veiem entre lletres;
    Gemm@

  • una enveja que enamora...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 17-03-2007 | Valoració: 10

    uns mots destriats i uns versos que trasmeten i arriben de manera que sembla més simple, tot i res.
    m'ha agradat!
    un petonet fort!

  • Llibre | 17-03-2007

    La veu poètica enveja el mar que reflecteix la mirada i que acarona la persona estimada (els dos primers quartets). I per això, vol ser mar (els dos tercets següents) i així sentir-se més a prop d'aquest ésser preuat.

    Una bona estructura poètica basada en el sonet, i unes imatges potser senzilles, però just per això efectives i carregades de força.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • mmm, ... [Ofensiu]
    OhCapità | 16-03-2007

    amic pseudo, si em permeteu la gosadia, ... us admiro, ... mmm, ... la vostra capacitat per fer sonets és envejable, ... a mi particularment em costen molt, ... i us envejo sanament per això.

    aquest "Envejo el mar" és un plaer d'imatges clares, ... expliqueu les raons i les exposeu amb un gran sentit, és un poema sensual, clar, nítid i elegant, ... tot i que hi ha algun petit descuit, ... mmm, que si us he de ser sincer no desllueix per res l'atmosfera creada, tranquil·la i pausada, ... mmm, ... felicitats per la vostra tenacitat, ...

    Una abraçada ben forta,

    OhCapità.

    (mmm, ... em preguntaria com aconseguir el vostre primer llibre, .. però babau de mi, ... llegint la vostra Bio, ... mmm, ... hauré de fer-me'n amb un exemplar)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pseudo

pseudo

47 Relats

256 Comentaris

75903 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Vaig néixer el 22-10-1984 a Barcelona, tot i que des dels 4 anys visc a Girona.

Doctor en tecnologia.

Al setembre del 2006, vaig tenir la sort de publicar el meu primer llibre: 'Primeres Poesies', amb l'editorial Emboscall, algunes de les quals es poden trobar en aquesta plana (Ulls d'infant per sant Jordi, Mirada en Flama, Sonets XIX i IX, Flor de Tardor). El llibre es pot trobar a les principals llibreries gironines i en algunes de Barcelona, també mitjançant les webs totllibres ,
Llibreria Ona
i
Casa del Libro


Al setembre de 2007, he vist publicat el meu segon llibre, també amb l'editorial Emboscall, sota el títol Escrivint entre deliris el qual conté alguns relats que podeu trobar en aquest web, encara que els hi ha calgut una bona repassada.

Torno a voltar per aquestes planes després d'una temporada d'abstinència...


Per qualsevol dubte: albert.trias@gmail.com