Sis contes ultrabreus

Un relat de: Bruixot





La planxa

Mentre es dessagnava indefectiblement, sense poder moure's, atrapat per la ferralla, després del xoc espantós que havia sofert al fer un canvi de sentit al mig de la nacional, va recordar clarament que sí que havia desendollat la planxa.



El tresor

No recordava quants anys havia esmerçat en la recerca del tresor. Havia deixat enrere parella, família, amics i una feina segura. Tot per seguir les indicacions d'un mapa mig esborrat ple de signes cabalístics. Quan, després de cavar durant dues hores, va veure la tapa del bagul, es va quedar un moment extasiat, i, seguidament, el va tornar a enterrar.



Soledat

Mentre el creuer s'enfonsava amb dues mil persones a bord, va pensar que mai més tindria una oportunitat com aquella de estar sempre més acompanyat, i va deixar anar el salvavides.



El general

La bomba va escampar un mar de foc que es va estendre per tot el camp de batalla. L'únic, supervivent, el general, mentre contemplava els cossos carbonitzats dels soldats d'un i altre bàndol, va pensar que la pau mai seria completa mentre quedés un sol militar viu. Va treure la pistola de la funda, la va contemplar breument, i es va disparar un tret.

Engany

Portava dos mesos buscant sexe virtual pels canals de xat, sense cap èxit. Així que va canviar d'estratègia: es va posar un nom ben insinuant i va entrar en un canal de lesbianes. De seguida va tenir varies converses obertes i va escollir la que semblava més decidida i directa. Una hora més tard, després d'una sessió molt intensa, i quan ja s'acomiadaven, l'altre li va dir: T'he de confessar una cosa. Jo també sóc un home.


Epitafi

Portava anys pensant quin seria l'epitafi que hi hauria escrit a la seva tomba. Cap frase podia resumir un vida intensa com la seva. Desesperat, va pujar a un transatlàntic i, just al mig de l'oceà, es va llençar a l'aigua amb una enclusa als peus. Mai varen trobar el seu cadàver.

Comentaris

  • Molt bons, [Ofensiu]
    pseudo | 10-12-2007

    però he de confessar que m'han agradat més els dos primers. Potser ha sigut per l'ordre.

    He passat una bona estona llegint-los i ara hi comento cuatre tonteries :p.

    El primer m'ha fet recordar un culebrot de tv3 on les darreres paraules d'un personatge, eren alguna cosa com: "A la nevera hi ha dos talls de carn, vigila que no es facin malbé". Aquest però, a mi m'ha fet entendre que la planxa és la culpable de tot, i fa que el relat guany molt.

    El del tresor, per mi, es pot resumir amb "si aconsegueixes tot el que vols, que et queda?" És un tema que m'agrada, i en conseqüència he quedat satisfet amb el final...

    El d'engany crec que es veia massa a venir, i en aquest tipus de relats, perd la gràcia, crec que el més interessant és sorpendre al lector. (Si més no a mi són els que m'agraden)

    De la resta, potser el que no m'ha acabat de fer el pes, és que en tots apareix la mort. Potser és al llegir-los seguits, però el final no m'ha acabat sorprenén.

    Salut!

  • Feia temps ...[Ofensiu]

    ... que no entrava a Relats.
    Aquest vespre, quan he trobat aquests sis contes breus, m'he afanyat a llegir-los. Renoi. si m'e n'han fet recordar d'històries!

  • Ben trobats[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 22-07-2006 | Valoració: 9

    Ben trobats, aquests contes minúsculs. Cada un té un puntet que li dóna vida.

  • Molt bons[Ofensiu]
    Jo sóc Jo | 10-07-2006 | Valoració: 10

    Són tots molt bons. Els millors: La planxa i, en especial, el Tresor. El de L'epitafi també és molt colpidor. Enhorabona, val més un dels teus contes ultrabreus que molts relats.

  • ambre | 03-07-2006

    Respecte el comentari a Romanticisme de mascle ibèric "les borilles" on són ....

  • ambre | 03-07-2006 | Valoració: 10

    Hahaha, molt divertits tots ....

    El millor la planxa, el més cruel la planxa...

    Un a un

    La planxa
    La ment juga males passades, ens salvarà el carnet per punts?

    El tresor
    Hi és clar que si, jo hauria fet el mateix,

    Soledat
    Als cementiris també hi ha bona companyia en aquest sentit, no?

    El general
    No hauria d'haver nascut, tot això que s'hagués estalviat... no han tingut mai gaires llums aquests militars. Tu saps la de pasta que estalviarien els USA si els tomahawks explotessin en quadrat...

    Engany
    encara rai que no segueix, si no, igual hi hauria marro ... s'haurien en-gay-nyat ( apa que DOLENT )

    Epitafi
    Em pots ajudar amb el meu ...
    "Aquí descansen els ossos d'un que els tenia molt grossos i va morir cardant ... "
    Si se'ns acudeix res, hauré de morir un dia que rimi amb "cardant" San Joan, Cap d'any, (això no seria un problema no ho hagués de fer cardant, oi? ) sempre puc llençar-me per la borda

  • AnNna | 01-07-2006

    no acostumo a comentar-te massa -ni a llegir-te tampoc, per què negar-ho xD- però ara veig que cal!

    Són genial aquests contes, Bruixot!

    El de "soledat" i l'últim, "epitafi".... genials... m'han encantat ;P

    i és que és increïble, amb tan poc espai, dir tantes coses!

    grans idees, grans paraules, grans contes!


    petonassos!


    annna**

  • Te m'has avançat[Ofensiu]
    | 01-07-2006 | Valoració: 10


    Holes,

    Són realment bons aquests "contes ultrabreus". Jo pensava escriure'n un dia d'aquests, però veig que ara perdria la originalitat.
    Les històries estan molt ben trobades. Són perfectes per plantejar-les, desenvolupar-les i finalitzar-les en molt poques paraules. Penso que aquí rau precisament la gràcia.
    Has llegit a Pere Calders? Ell també escrivia relats curts d'aquests, de quatre o cinc línies, i l'estil d'humor i de forma d'escriure era clavat al teu. Els dos ho feu excel·lentment. De fet, a la biografia tinc tres o quatre relats breus de Calders, trets del llibre "Invasió subtil i altres contes".
    Quan llegeixo els teus contes, em sembla ben bé com si fossin de Calders, i això, crec jo, és certament molt bo.

    Així és que, salutacions des de la meva pantalla i molta sort. Fins aviat!

    Dan

  • Dins del pot petit hi ha la bona confitura[Ofensiu]
    Ligeia | 01-07-2006 | Valoració: 9

    Doncs això, petits però intensos. Al ser tan curtets tenen l'avantatge de que no els hi sobra res (i tampoc els hi manca).
    M'ha agradat especialment el del xat.

    Estic encantada d'haver-te llegit!

  • Embruixen![Ofensiu]
    angie | 30-06-2006

    Tots són bons, però el de la planxa m'ha agradat molt (suposo que m'ha fet recordar algun moment viscut i m'ha sacsejat).
    Títols breus, contes breus, grans missatges...

    Felicitats per la brevetat i la inspiració que et mima,

    angie

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Bruixot

Bruixot

102 Relats

723 Comentaris

191945 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig neixer a la Vila de Sants, fa bastants anys. Treballo de professor, però no de literatura ni llengua ni res similar.

He publicat algunes poesies en llibres col·lectius, i alguns contes en reculls. També he participat en recitals col·lectius.

Podeu veure el meu blog sobre relatsencatalà i altres coses a

bruixot.blogspot.com

AGRAEIXO COMENTARIS I CRÍTIQUES SINCERES. TAMBÉ AFALACS. SI EM VOLEU DIR QUE NO US HA AGRADAT TAMBÉ. O QUALSEVOL COSA QUE US HAGI PROVOCAT EL MEU RELAT.