Una cançó de Bruce

Descrius magistralment aquest moment trist que tantes vegades ens aclapara l'ànima, Salzburg. Et felicito per saber expressar-lo amb paraules tan senzilles i alhora tan punyents...

Gràcies pel teu comentari,

brins

Jo vaig anar fa uns anys a un concert seu a Barcelona, el segon dia dels dos del Camp Nou, i només vaig disfrutar amb la primera cançó: Tenth avenue freeze-out. Em va extranyar que m'avorrís la resta del concert menys amb Rosalita i poc més. Encara hi havia en Clarence Clemons, que en pau descansi. Però segueixo emocionant-me a casa quan m'entretinc buscant per l'ordinador més i més coses del Bruce. I mai, mai pararé. Va marcar la meva infantesa i per a mi és etern, completament.

Bé, almenys compartim una cosa! XD!


Sergi : )

quan menys falta ens fa. Aparentment senzill, amb paraules planeres ens descrius aquest món tan complicat que ens envolta.
El trobo un poema molt sincer, personal, i ple de vida.

Jo també sóc un Bruce-maníac.

Ferran

i veure noms coneguts, que encara han continuat per aquí...
Ara potser preferiria haver trobat un relat més alegre!

El relat transmet una gran tristesa i una situació dura. La voluntat que el temps passi depressa en els temps difícils, que s'enfronta a la situació real, que aquest sembla aturar-se...

Molt bonic, m'has fet pensar en diverses cançons del Joveprimaveres, fins i tot he pogut sentir el dolor que tots hem sentit algun cop. Només et puc dir, Janey no defalleixis.

...que ens acompanya en aquests moments tristos i de soledat.
Ha estat un plaer llegir-te, m'ha captivat aquesta senzillesa i originalitat d'aquests pocs mots. Continuaré investigant-te.

Una abraçada!
Sol_ixent

A vegades, no hi donem més voltes, la melangia és necessària per adonar-nos del que ens rodeja. Llavors, cal pensar i reaccionar. Aquest bell poema és la primera passa per posar la casa al seu lloc, al lloc de la il·lusió i escoltar música de Haendel. Una forta abraçada i endavant!

Aleix

Uns poemes preciosos. Ens veiem
Montse

que és millor esborrar-lo. Però demà tornarà a sortir el sol.
M'ha agradat molt el poema.
Una abraçada, Salzburg.

Aeuesta poesia té molt de sentiment. A mi em va començar a agradar el Bruce cap als deu anys escoltant Out In The Street per la ràdio.

Ah, entenc perfectament aquest tipus de dia. A mi m'ha passat moltes vegades.


Sergi : )