Foto de perfil de Libèl·lula

Libèl·lula

20 Relats, 44 Comentaris
16703 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Em dic Anna i sóc de Pineda de mar.
Quasi sempre sóc feliç, em cansa molt està enfadada, la vida és massa curta per perdre el temps en futeses.
M’apassiona el senderisme, descobrir racons que mai no he vist i endur-me’ls a casa dins la meva Canon, la fotografia em deleix, el teatre, el cinema, la música, naturalment, la literatura, llegir i escriure, com a forma de teràpia, hi ha qui va al psicòleg, jo escric, ves per on.
I ho faig per, a través d’un simple vers, llegir els meus propis sentiments i aprendre dia a dia a coneixem un xic més.
Visc per omplir-me els ulls de colors, per olorar la flaire de la molsa, sentir la besada del vent mentre em peten els ossos descobrint nous camins, visc per submergir-me en la mar turquesa, per somniar desperta i per aprendre a volar, visc per moltes coses que no tenen preu. Els rellotges del món corren massa de pressa per a mi, per això no me’ls miro mai.

Tinc dos blogs. M’agradaria que passéssiu i miréssiu, si us ve de gust és clar, per mi serà un plaer compartir-los amb vosaltres.

http://elmeuracvirtual.blogspot.com/

http://annatotfotos.blogspot.com/

I el meu correu, mai se sap quan ens farà falta una abraçada.

annaorteg@hotmail.com

Fins sempre.

Últims relats de Libèl·lula

Últims comentaris de l'autor

  • Libèl·lula | 03-04-2012

    M'ha encantat, i no sabria que dir-te dels dos finals, just quan es retroben per a mi ja pot lliscar el riu, obrir-se el cel o incendiar-se el pont, qualsevol final em va bé perquè el que m'ha enganxat ha estat el color de les teves paraules, la seva música.
    Una abraçada.

    Anna

  • Libèl·lula | 05-02-2012

    un relat, però només de pensar que sí, que hi deu haver casos similars, jo mateixa he patit mentre et llegia un estat inusual d'ansietat. Es desprèn molta foscor, angoixa, olor rància i sobre tot molta inseguretat. Ben escrit, doncs, al saber transmetre tot plegat.
    Abraçada des de Pineda de mar, Maresme.

    Anna

  • Libèl·lula | 05-02-2012

    encara, n’hi ha tants de companys i tants escrits que és molt difícil seguir-los a tots, en fi, tu has estat una sorpresa, m’agrada molt el teu ritme, el colors de les teves lletres, el deix reposat de cada vers. Passaré per aquí, ens tornarem a veure, segur.
    Petons de sucre.
    Anna

  • Libèl·lula | 01-02-2012

    preciós Marteta, segueix així, m'agrada molt com escrius.
    Tens el món a les mans i el color de les teves lletres és juganer i encara transparent, car que els canvsi, inevitables a la vida de tothom, es produeixin, només t'ha de valer el tu, únic i meravellós, aquest mai no ha de canviar.
    Petó

  • Libèl·lula | 01-02-2012

    tu ho expliques molt bé, amb uns versos vestits d'una metàfora encisadora, tendre, magnífica.
    Un encert llegir-te avui, el dia acompanya.
    Petons de sucre.

  • Libèl·lula | 31-01-2012

    l’hospital és de la Seguretat Social, les infermeres són unes ràncies i els pares són polítics. Jajajaja! Molt bon relat, m’ha entristit, certament, perquè a uns pares de debò tant li fa com o de quina manera sigui el fill, sortosament és això... un molt bon i ocurrent relat.

    P.D. Tant bon punt m’assabenti que El Refugi d’Elisa està obert t’ho faig saber, tinc línia directa amb la propietària. Un petonet.

  • Libèl·lula | 30-01-2012

    que m'he quedat sola a casa, i no sóc pas poruga jo, tot al contrari, però m’ha lliscat una esgarrifança de dalt a baix que no se pas com fer-la fora, saps què et dic? Vaig a fer-me una xocolata calentona. Lletres fosques les d’aquest relat, però sempre s’agraeix llegir-te.

    P.D. Per cert, Spica és una meravella, he decidit que aniré i vindré, com una segona residència, sempre és bo tenir un lloc on poder fugir, però saps què? Enyorava el Montseny.
    Petó.
    Anna

  • Libèl·lula | 30-01-2012

    i et daré tot el què vulguis a canvi d'una mirada teva.
    M'ha encantat aquest poema. Gràcies.
    Una abraçada.

    Anna

  • Libèl·lula | 29-01-2012

    Per, després de tant anys d’aprenentatge, acabar tornant, envoltada d’un silenci esfereïdor que a crits ens escanya cada vegada més, o... fugir més allà d’un mateix i alliberar-nos, viatjar, potser, a un país sense nom.
    A mi també m’agrada com escrius, ambdues sabem obrir finestres... Petó.

  • Libèl·lula | 05-01-2012

    Escolto les veus del silenci
    Que em parlen molt endins
    Amb síl•labes boiroses
    I gotes argentades.

    Gràcies.

  • Libèl·lula | 27-12-2011

    M'ha encantat. Ostres, quina bona estona.
    Molt bones festes. Per cert, sí que seguiran les meves "Cartes per Elisa".
    Una abraçada forta.

  • Libèl·lula | 21-12-2011

    dempeus i engrapant la vida.
    Va bé saber que tu també tens un racó escullit a l'espai estel·lar, potser no ens cau massa lluny el teu del meu paradís "estrellat", serà qüestió de comprobar els mapes.

  • Libèl·lula | 14-12-2011

    Jo estava pensant... saps què? Deixa-ho córrer, millor compro mitjons i perfum.
    Fora conya! M'ha encantat.

  • Libèl·lula | 14-12-2011

    En fas, del teu relat, un retrat que segurament s’ajusta prou bé al de moltes famílies, tot i que, sortosament no a totes. M’agraden molt les teves lletres, tenen un preciós color.
    Per cert... “Spica”, el meu relat que has comentat, vols que t’ho digui? Com “aquí”, en lloc, això ja se sap, però hi ha dies que...
    Salut i sucre!

  • Libèl·lula | 14-12-2011

    El color que tenen les teves lletres,el ritme, la textura, m'alegro d'haver-te llegit i espero poder-ho fer d'ara endavant.
    Gràcies per el teu comentari al meu text, "Spica", si vols que et digui la veritat crec que com "aquí", en lloc, tot i que... ja m'entens.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: