Cercador
Dissipar-se
Un relat de: gypsy- Compartir:
Es va mirar al mirall i no s’hi reconeixia en aquell rostre. Qui era aquella dona desconeguda que l’observava en silenci? Es va mirar les mans i també li van semblar alienes. Va tancar els ulls per intentar retrobar-se en aquell cos que fugia. Va obrir a poc a poc les parpelles i va tornar a encarar-se al mirall. No, seguia sense saber què volia aquella desconeguda.
Des del mirall, la dona li va parlar “Què fas, no em coneixes?“ va articular sense immutar-se, mentre ella s’ofegava en un mar de perplexitat. No, una altra vegada les veus tornaven a martellejar-li el cap.
Va sortir del lavabo i va anar a la taula del menjador amb la resta de la família. Es va asseure al costat del seu marit que li somrigué, afable. Era l’aniversari de la mare i tots els germans s’havien reunit. Tothom reia i bevia. Mentre els fitava s’anava allunyant de la taula. Sentia que el seu cos romania assegut a la cadira, però ella marxava a poc a poc, mirant-los sense dir res. Sentia una sensació de deixadesa, de no poder controlar la seva voluntat. Res no la podia fer tornar dins la dona que seia en una taula guarnida i formava part d’una família aparentment feliç.
Va decidir deixar el seu cos, aquell embolcall pertorbador que en el fons no li pertanyia. Obrí la porta i sortí al carrer. Va sentir el fred de l’hivern mentre anava carretera amunt, sense rumb, sense veus. En silenci.
gypsy
Comentaris
-
No sé [Ofensiu]Antònia Puiggròs Muset | 17-07-2012 | Valoració: 10
No sé si parles d'una experiència al llindar de la mort, d'una experiència psicològica o metafísica-religiosa o si es tracta del començament d'una història de ciència-ficció, en tot cas és un relat molt ben escrit que fa pensar i impressiona. Enhorabona,Gypsy!
-
De vegades...[Ofensiu]llamp! | 08-02-2012
... no calen massa paraules per treure un relat tant efectiu i entenedor com ho és el teu. Hi veig ficció psicològica i psicosensorial en les teves paraules. En fi, un bon entreteniment.
Gràcies pel teu comentari tant entusiasta al meu poema "non-non".
Ens veiem a la web!
fredorejant! -
Marxar[Ofensiu]Libèl·lula | 29-01-2012
Per, després de tant anys d’aprenentatge, acabar tornant, envoltada d’un silenci esfereïdor que a crits ens escanya cada vegada més, o... fugir més allà d’un mateix i alliberar-nos, viatjar, potser, a un país sense nom.
A mi també m’agrada com escrius, ambdues sabem obrir finestres... Petó.
-
Perfecte[Ofensiu]Sol_ixent | 22-01-2012 | Valoració: 10
Un relat breu, però colpidor.
Jo mateixa també he tingut ganes "engegar-ho a pastar fang" més d'una vegada i agafar les maletes i emprendre noves aventures i camins.
S'ha de tenir valentia, però el risc és un dels petits plaers de la vida.
Com sempre ens regales una prosa bonica i acurada, molt bon escrit!
Una abraçada molt gran! -
descrius...[Ofensiu]joandemataro | 22-01-2012 | Valoració: 10
una sensació claustrofòbica, angoixant d'un esperit que se sent fora de lloc que vol ser lliure i ho fas de forma magistral i alhora impactant
sempre és un plaer llegir-te gypsy
abraçades
joan -
No ser-hi...[Ofensiu]Núria Niubó | 22-01-2012 | Valoració: 10
Saps, gypsy aquest relat m'ha fet tremolar…
Sí a mi m'ha passat, sí vaig estar una bona estona sense ser-hi dins el meu cos, o dins el meu cap, no ho sé, però em sentia tal com ho descrius, va ser molt dur adonar-me que no hi era.
Sóc conscient que tu parles d'una evasió de l'esperit, o senzillament del pensament, però, m'has transportat i crec que potser ha de fer més mal quan és produeix aquest desdoblament, aquest trencament, no sé…
Em costa fer un comentari, m'hi sento tan reflectida!
Gràcies! És una gran experiència poder sentir tan intensament un relat.
Una càlida abraçada,
Núria
Valoració mitja: 10
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
449964 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu