L'estrés a la societat actual.

Brama l’alarma. Desperte. Fa huit minuts que l’he apagada. M’he quedat dormit. Per que vaig eixir anit? M’alce ràpidament. L’aigua està freda No he abonat la factura del gas aquest mes. Aigua gelada, molt gelada. Bosses als ulls. La nit va ser llarga. “Treballant” fins hores prohibides per als mortals. Desdejuni ràpid. No queda llet.No queda café. Altra vegada he oblidat fer la compra. Mastegue amb desgana una “bolacha” vitaminada de xocolata que trobe al fons del refrigerador. 7:14 del matí. Aplegue tard. Encara he d’agafar l’urbà. Amb sort és puntual. Per enèsima vegada arriba l’estrepitós monstre motoritzat. Amb més mandra que forces. He oblidat la cartera a casa. No queda temps per tornar enrere. He de pagar el tiquet amb la voluntat d’una amable senyoreta. Aplegue a les 8:12 a la porta de la universitat. Sufocat. Una fina pluja bessa el meu bescoll. Merda! Examen sorpresa. Jo sense estudiar. No en “pipe” cap. La professora lliura les notes del treball. Resultat espantós. S’acosta l’hora de dinar. Encara estic ocupat amb el treball d’economia. Devore amb destresa una trista empanada. No dispose de més cash.La següent classe és de dibuix. He oblidat el material. “Aleix, tens un 0”. To despectiu. Mire al voltant. Tots riuen de mi. Palpitacions al cervell. És habitual. Experimente una visió borrosa. Angoixa. Suor gelada per l’espatlla. Nus a la gola. Acaba el meu horari lectiu. Acaba l’escarni públic. Surt de l’escola. El que abans era una fina pluja ara és un mant d’aigua impenetrable. Còrrec com una llebre a l’entrenament. Em canvie al vestuari. Ens disposem a escalfar. Patesc una torsió al turmell dret. Dolor. Ràbia. Com vaig a treballar així el dijous? Em retire als vestuaris. L’aigua ací també està a temperatura ambient. Torne a casa amb més pena que glòria. A la intensa pluja cal sumar un fred que acovardeix. Fins i tot al més nòrdic. No he agafat les claus! Telefone al meu germà per a que em duga la còpia de les claus que té ell en possessió. Després de quatre telefonades despenja el mòbil .Als 37 minuts ve amb la solució metàl·lica. No tinc ganes de sopar. Estic fastiguejat. Mire l’agenda. Deures! Em fa mal el cap. Em bull la sang. Una copeta de whiskey amb gel. Ell sempre em troba a faltar. És un amic. És l’únic amic. Imbècil! Parlant-li a una botella de vidre. Rebusque el rebost. “Tranquimazin per vena”. M’adormisque al sofà. Malsons. Gent que plora al veure’m riure. Gent que riu al veure’m plorar. Plore. La vida és una merda. Són les 2:47 de la matinada. Deures per fer. Torsió. Angoixa. Suor. “Tranquimazin”. Whiskey. Pau. Silenci.