2- CARTES PER ELISA - CARTA VERDA (llegir abans CARTA BLANCA, van numerades)

Un relat de: Libèl·lula
CARTA VERDA
4 de Juny del 1.995
Un lloc desconegut, on quasi tot es verd.

És bonic aquest lloc. M’agradaria tant saber-te explicar amb les paraules justes el què ara estic veient, com dir-ho... de manera que tu ho copsessis, que te’n fessis una idea el més aproximada possible, tot i que és difícil.
Quasi tot és verd, d’un verd lluent, com les maragdes. Això em fa pensar sovint com t’han agradat sempre aquestes pedres. Ja,ja,ja ho sé, ho sé! Pedres, “semi precioses” , deies tu. I com t’enfadaves quan jo et deia: - Sí, sí, semi, semi, però pedres. Al final, però, te’n vaig regalar una, i tu, desprès de molt mirar-te-la em vares dir: - És la cosa més bonica que m’han regalat mai, però no calia, jo ja en tinc prou amb les maragdes dels teus ulls. Malgrat tot et vas posar aquell anell al dit i si no ho recordo malament no te’l treies ni per rentar els plats. M’estic desviant, perdo el fil novament, vaig i vinc. Et deia, et volia explicar com és aquest racó que ara m’envolta i de sobte m’ha vingut el record d’aquell dia. Quan va ser, pel teu trenta-cinc aniversari? Millor l’anell que la lluna, oi que sí estimada? O... potser no.
Bé, et deia, et volia explicar on sóc, ja ho sé, és un jardí, ple d’arbres gegantins, d’arbustos frondosos, plantes i flors de tots colors, una meravella. És tal l’esclat de vida botànica que les flaires es barregen omplint l’ambient d’una dolcesa embriagadora. Si poguessis venir, encara que fos només un moment breu, segur que podria, en mirar-te, recordar i omplir les llacunes que s’han format dins el meu cap. Els buits que poc a poc intento apedaçar, se’m resisteixen talment com un trencaclosques, sempre hi ha alguna peça, que no sé ben bé per què, no acaba d’encaixar i he de tornar a començar una vegada i una altra, no hi ha manera d’acabar-ho, no hi ha manera d’entendre...
Avui he somniat, Elisa, això sí que ho recordo, malgrat que encara no sé si el somni ha estat fruit de la meva imaginació o l’he pescat d’algun dels meus records perduts.
He somiat Menorca. Estàvem en una de les seves magnífiques cales, estirades damunt la sorra calenta, nues. Tu taral•lejaves una melodia, una cançó, em sembla que te l’estaves inventant. Començaves cantant molt suau, molt romàntic, “tonada pastelera” diria jo, i de mica en mica anaves pujant el to fins arribar, al que suposo, devia de ser la tornada, llavors feies un xisclet agut, sec, i jo pensava: - Avui, aquesta, es queda afònica. Desprès, ens submergíem plegades en les cristal•lines aigües i nedant sota el blau ens acariciàvem fins gairebé ofegar-nos de tant aguantar la respiració.
He somniat amb la teva esquena nua, bruna pel sol, he somniat amb el teu ventre pla, amb el teus pits menuts, amb el teus peus inquiets sempre descalços, amb les teves mans perfectes, els teus dits llargs, fràgils, tan tendres, he somniat amb tu mil hores seguides, t’he resseguit en la solitud de la meva fosca cambra, i a pesar d’això, en cap moment t’he pogut veure el rostre. Sé que eres tu, ho sé, i malgrat el goig que m’ha produït aquest somni, m’ha quedat un regust amarg en despertar, doncs en cap moment he pogut percebre la tèbia mirada dels teus ulls.
Avui ho tornaré a provar, tancaré les parpelles i abraçaré el son mentre penso en tu, potser avui tindré més sort i m’emmirallaré en el fons de les teves pupil•les.
Me n’he d’anar Elisa, fins aviat.

Comentaris

  • Elisa,[Ofensiu]
    gypsy | 28-01-2012 | Valoració: 10


    la destinatària d'aquesta carta tan tendra i amb regust de veritat. Veiem a l'escriptora de la carta submergida en un pou de si mateixa, en un laberint de records que l'ajuden a ser feliç en el su dia a dia.
    Provoca una tristesa estranya la vida quan somés es viu del record, però això és tan sols una percepció meva. Potser dins els records és el lloc on som més feliços.
    Crec que escrius amb una emoció que esborrona, que traspassa barreres i d'una forma bellíssima a més de la profunditat que emanen els teus textos.

    gypsy

  • El verd i el blau[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-12-2011 | Valoració: 10

    El verd maragda i el blau de les aigües menorquines, quina gran barreja! Com la del bosc i la platja, l'humitat i l'aire sec entre roques i pins. Una sèrie encantadora de cartes que aniran seguint, oi? Una abraçada ben nadalenca, al gust, i un molt bon Nadal!

    Aleix

  • El verd Maragda[Ofensiu]
    Avet_blau | 23-12-2011 | Valoració: 10

    aquest verd, que nomes es pot veure els pocs dies despres de nèixer les fulles, i despres queda cremat, fosc i aspre.
    I costa recordar-lo perque la seva tendresa s' oblida, i cal esperar un altre any per veure altre cop el verd de "la Fageda Maragda".

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Libèl·lula

Libèl·lula

20 Relats

44 Comentaris

18676 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Em dic Anna i sóc de Pineda de mar.
Quasi sempre sóc feliç, em cansa molt està enfadada, la vida és massa curta per perdre el temps en futeses.
M’apassiona el senderisme, descobrir racons que mai no he vist i endur-me’ls a casa dins la meva Canon, la fotografia em deleix, el teatre, el cinema, la música, naturalment, la literatura, llegir i escriure, com a forma de teràpia, hi ha qui va al psicòleg, jo escric, ves per on.
I ho faig per, a través d’un simple vers, llegir els meus propis sentiments i aprendre dia a dia a coneixem un xic més.
Visc per omplir-me els ulls de colors, per olorar la flaire de la molsa, sentir la besada del vent mentre em peten els ossos descobrint nous camins, visc per submergir-me en la mar turquesa, per somniar desperta i per aprendre a volar, visc per moltes coses que no tenen preu. Els rellotges del món corren massa de pressa per a mi, per això no me’ls miro mai.

Tinc dos blogs. M’agradaria que passéssiu i miréssiu, si us ve de gust és clar, per mi serà un plaer compartir-los amb vosaltres.

http://elmeuracvirtual.blogspot.com/

http://annatotfotos.blogspot.com/

I el meu correu, mai se sap quan ens farà falta una abraçada.

annaorteg@hotmail.com

Fins sempre.