CARTES PER ELISA - CARTA BLANCA (La narració consta de 8 cartes)

Un relat de: Libèl·lula
CARTA BLANCA
25 de maig del 1995.-
Un lloc desconegut on quasi tot és blanc.

Estimada Elisa,
Des d’on sóc ara mateix, puc veure la lluna com es reflecteix en el mar, un ventijol suau, tebi, arrissa les aigües fosquejades per les ombres de la nit i sembla ben bé que la bressoli.
Et recordes Elisa? D’això ja fa uns quants anys, el temps passa tan de pressa, en una nit com aquesta, era el teu aniversari i jo, dissortadament, no t’havia comprat cap regal. Com vaig patir! No obstant això eren altres temps, de butxaques escurades i pocs llaços de colors. Aquella nit vaig agafar un mirall i mentre notava la tebiesa de la teva pell sedosa que fugissera cercava la meva, mentre el cor em bategava amb tanta força que per un moment vaig pensar que em moriria allà mateix, el vaig anar movent fins aconseguir que la lluna quedés tota ella reflectida dins el vidre fred i, mirant-te amb delit als ulls, et vaig dir: - Elisa, amor meu, et regalo la lluna. Des de llavors sempre que la miro et recordo i sé que a tu et passa el mateix.
Elisa, els records debades se m’apilonen tot d’una dins del cap i em costa de classificar-los, se’m barregen sovint i quan passa això m’empipo molt, és clar, tu em diries, amb aquell posat d’enuig que a pesar teu fingeixes tan malament, amb el gest un xic més altiu del que t’és habitual: - Anna, ets una pesada, de tot en fas un problema. Apa! Deixa’t de romanços i anem a fer un tomb.
Com enyoro aquelles passejades que no ens duien en lloc, tants racons que vàrem descobrir, però sobretot, sobretot, enyoro les olors, la del salnitre del mar, la dels pins i la ginesta, la de la pluja a finals d’estiu, Oh! Quina meravella, aquella flaire que emanava del terra omplint fins i tot els sentits. Tu sempre deies que et recordava l’olor dels “sugus”. Ves per on, quina ximpleria! I jo et deia: - Sí, dona, sí, “ sugus” de llimona.
Estimada Elisa, la dona de blanc m’acaba de dir que t’he de deixar, que no sé què de la teràpia de les cinc. No l’entenc gairebé jo aquesta dona, apareix i desapareix, debades em sembla que la somnio i d’altres em sembla que ets tu, que has tornat per treure’m d’aquí, sigui on sigui on sóc, ja t’he dit que em faig un embolic amb els records. El passat és com un llibre de lletra menuda que vulgues llegir sense les ulleres, és a dir, totalment borrós, a cops m’esforço molt i albiro alguna frase, poca cosa més, el present, no t’ho sé explicar, hi sóc i no hi sóc, tan aviat és nit com dia, estic desconcertada, estranya. Vols que t’ho digui, tan se val, de sobte m’ha semblat que t’havia d’escriure, que segurament estaries patint i voldries saber que estic bé, millor dit que...estic. Escriu-me Elisa, tan aviat com puguis, i explica’m que està passant, perquè jo, la veritat, no ho sé pas i m’estic començant a espantar.
Elisa, Elisa, ara per ara no et sabria explicar gaire bé que significa la paraula, vida, en canvi crec que sí et podria parlar de la paraula, mort, no sé ben bé per què, però és així. Et recordes quan et deia que jo creia que la mort era un gran silenci? Doncs crec que m’estic morint perquè només sóc capaç de percebre això, un immens, rotund, cruel i alhora misericordiós silenci que s’ha apoderat de tota jo.



Comentaris

  • El viure lent de les cartes[Ofensiu]
    nadàlia | 11-10-2012 | Valoració: 10

    Què se n'ha fet de les cartes? Libèl.lula. Són com el teu nom , a voltes s'aturen, fràgils i deprés d'uns segons, minuts continuen lliscant sobtadament per sobre dels records lluminosos i les foscors de la vida. He llegit amb placidesa i deler una carta molt bella i tendra. M'ha fet pensar que ara que tot retorna poder tornarem al ritme tranquil i lent d'esperar i escriure cartes, sabent que arribaran i que viatgen pel temps invisible de l'esperança i la il.lusió. No sé que més dir-te, sí que he disfrutat llegint-la. Ens llegim. Una abraçada.

  • gypsy | 28-01-2012


    M'ha agradat molt. Situes al lector en el pensament de la protagonista, tots som l'Elisa en llegir-lo. Gràcies a cartes com aquesta podem comprendre d'altres realitats i això, potser ens fa ser una mica més humans.

    Una abraçada!

  • La vida a les cartes[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-12-2011 | Valoració: 10

    Les cartes tenen una vida especial, molt personal i deixen anar tot un sentiment que normalment no mostrem. Ni l'acctual correu electrònic és capaç d'absorbir aquesta tendresa. La carta a mà és tot un mon, gairebé perdut. M'ha encantat llegir-ne una. És tot un gènere a reivindicar. Felicitats per fer-ho! I això promet. Continuaré llegint les altres set cartes. Una forta abraçada i Bon Nadal!

    aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Libèl·lula

Libèl·lula

20 Relats

44 Comentaris

16792 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Em dic Anna i sóc de Pineda de mar.
Quasi sempre sóc feliç, em cansa molt està enfadada, la vida és massa curta per perdre el temps en futeses.
M’apassiona el senderisme, descobrir racons que mai no he vist i endur-me’ls a casa dins la meva Canon, la fotografia em deleix, el teatre, el cinema, la música, naturalment, la literatura, llegir i escriure, com a forma de teràpia, hi ha qui va al psicòleg, jo escric, ves per on.
I ho faig per, a través d’un simple vers, llegir els meus propis sentiments i aprendre dia a dia a coneixem un xic més.
Visc per omplir-me els ulls de colors, per olorar la flaire de la molsa, sentir la besada del vent mentre em peten els ossos descobrint nous camins, visc per submergir-me en la mar turquesa, per somniar desperta i per aprendre a volar, visc per moltes coses que no tenen preu. Els rellotges del món corren massa de pressa per a mi, per això no me’ls miro mai.

Tinc dos blogs. M’agradaria que passéssiu i miréssiu, si us ve de gust és clar, per mi serà un plaer compartir-los amb vosaltres.

http://elmeuracvirtual.blogspot.com/

http://annatotfotos.blogspot.com/

I el meu correu, mai se sap quan ens farà falta una abraçada.

annaorteg@hotmail.com

Fins sempre.