ELLA

Un relat de: Libèl·lula
És a l’altra banda del carrer, de fet podria ser a l’altra banda del món i tot i així jo ho sabria.
Remena dins una bossa que du penjada a l’espatlla, no crec que trobi allò que busca, seria un miracle perquè la bossa és enorme, tot i així puc percebre el seus dits palpant, obrint-se camí entre estoigs, carteres, blocs, capsetes d’ombres d’ulls, claus. Busca, sense massa entusiasme però insistentment, espais buits, racons i raconets.
S’està allà, esperant que canviï el semàfor, i desprèn tanta llum que tots aquells que estan al seu costat semblen envoltats per un nimbe grisos, opac, ningú no s’adona però, potser només ho puc percebre jo.
Se m’ha acudit que no me l’havia imaginat mai, d’haver-ho fet, probablement, no hauria concebut la fesomia que ara veig, ni el posat, ni el gest. Potser, d’haver-ho fet, seria un xic més alta, rossa, amb els cabells llargs i llisos, de cos prim, però fibrat, no sé perquè hi he pensat ara tot d’una, potser, tot plegat, és fruit de l’emoció del moment i estic equivocat, però, no crec.
Ben al contrari, és menuda, el cabell castany clar, rinxolat, té el cos, no sé com explicar-ho, com una nina gran, jo ja m’entenc, és a dir, ni rossa, ni alta, ni atlètica, és, simplement ELLA.
Ha deixat de remenar dins la bossa i, jo estava equivocat, ha trobat el què buscava, una rajola de xocolata que, suposo que com tot el que es proposa, aconsegueix desembolicar malgrat anar carregada com una burra amb la bossa gegant, una pila de llibres i un ram de margarides. Si algú més la veies tal i com la veig jo ara es detindria el tràfic, la gent a les voreres, tots els rellotges, el món sencer s’aturaria només per mirar-la.
Sóc conscient que el semàfor no trigarà a canviar i que tots els que ara esperem pacientment sortirem disparats, que ens creuarem, que, segurament, no intercanviarem ni una sola mirada, i que, com ha de ser, seguirem camins oposats perquè a diferencia de mi, ella, encara no ho sap.
El cor m’ha començat a bategar tant fort que per un moment he pensat que la gent que m’envolta sentiria els seus batecs, he pensat que el meu pit no tindria prou cabuda per suportar tanta emoció, i he respirat fondo, molt fondo, per fer-li lloc, per no naufragar allà mateix, enmig de l’asfalt.
La figureta vermella del semàfor comença a parpellejar, se’m passa pel cap que és com un follet de foc a punt d’extingir-se i jo voldria que es convertís en un gegant i que cremés per sempre, que m’incendiés. De sobte, en el últim segon, just abans de canvia de color ella em mira, ho potser m’ho ha semblat, les nostres mirades es creuen, una segon, mil•lèsima de segon i...
La riuada de gent comença a creuar en ambdós sentits, ara no la veig, s’ha confós entre la massa grisosa que va i ve. Jo segueixo en el mateix lloc, incapaç de moure’m, quiet, sembla com si hagués arrelat en el terra. Sóc allà, esperant, però... esperant què?
Quan tothom ja ha creuat la veig, encara és a l’altra banda, tampoc no s’ha mogut. Em mira, la miro, em somriu i, en fer-ho, sento que el cor m’esclata dins el pit com una gran foguera i petites espurnes crepiten per tot el meu cos i llavors... el semàfor canvia novament de color.

Comentaris

  • Ella i tu[Ofensiu]
    Prou bé | 28-06-2021

    acabo de descobrir-te com a relataire.no pots saber, si no t'ho dic, com m'ha agradat aquest relat.ho expliques tan senzillament i acurada , dient tot el que vols i el que jo vull llegir a mesura que els ulls avancen per damunt les lletres... És un relat intimista, en els sentiments però és també un esclat de sorpresa-perplexitat-il·lusió-temor a la pèrdua i descobriment de l'enamorament sobtat. Potser el millor enamorament... amb total cordialitat

  • Per mi no és assaig[Ofensiu]
    rober | 28-06-2021 | Valoració: 10

    Per mi no és assaig. És el inici d'una novel.la que anhelo poder seguir llegint, gràcies i felicitats

  • Romàntic[Ofensiu]
    Carles Ferran | 06-04-2012

    Un relat absolutament romàntic i engrescador, que captiva i fa aflorar un somrís de complaença i complicitat. Senzill i profund.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Libèl·lula

Libèl·lula

20 Relats

44 Comentaris

16792 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Em dic Anna i sóc de Pineda de mar.
Quasi sempre sóc feliç, em cansa molt està enfadada, la vida és massa curta per perdre el temps en futeses.
M’apassiona el senderisme, descobrir racons que mai no he vist i endur-me’ls a casa dins la meva Canon, la fotografia em deleix, el teatre, el cinema, la música, naturalment, la literatura, llegir i escriure, com a forma de teràpia, hi ha qui va al psicòleg, jo escric, ves per on.
I ho faig per, a través d’un simple vers, llegir els meus propis sentiments i aprendre dia a dia a coneixem un xic més.
Visc per omplir-me els ulls de colors, per olorar la flaire de la molsa, sentir la besada del vent mentre em peten els ossos descobrint nous camins, visc per submergir-me en la mar turquesa, per somniar desperta i per aprendre a volar, visc per moltes coses que no tenen preu. Els rellotges del món corren massa de pressa per a mi, per això no me’ls miro mai.

Tinc dos blogs. M’agradaria que passéssiu i miréssiu, si us ve de gust és clar, per mi serà un plaer compartir-los amb vosaltres.

http://elmeuracvirtual.blogspot.com/

http://annatotfotos.blogspot.com/

I el meu correu, mai se sap quan ens farà falta una abraçada.

annaorteg@hotmail.com

Fins sempre.