El porticó

Guaite-la quina historia més maca. Pedres, mar, vent ,pluja...natura , natura i natura humana...que millor per sentir la vida a les venes?
No entenia les platges d'herba però ja me espavilat algú més avall m'ho a explicat!!
Bon any nou també
Anna

Una platja, un paisatge dins la platja, el reclam del porticó... el desig! Que deixa a cobert l'amor!

M'ha entusiasmat.


Sergi

Dolços records plens de melangia i sentiment . Has composat una obra d’art amb una gran delicadesa. Enhorabona amic.
Una forta abraçada

Oh, Aleix, quina meravella de poema!
Per damunt de tot, de l’antigor, de les hores que fugen, aquest...

abraça’m i deixa que de nou escolti el sentir del teu mirar

És tan delicat, tan sublim!

Una càlida abraçada amic i gràcies per les teves paraules.
Núria

Navegant que el vent t'emporta
mai més tu podràs sentir
el griñolar de la porta
que vas deixar en sortir
si els vents no es giren de sobte
i a casa no et fan venir.

Sublim ! "La veu del teu nom sobre les ones ". M'ha encantat , Aleix !!!
He escoltat , amb vertader plaer , el so del porticó que grinyola.
Una abraçada , amic Aleix.

L’antigor de les pedres
el porticó que grinyola,
les hores que fugen de lluny
més enllà dels navegants,
les ones que arriben a la platja
acompanyant l’amor, càlid o apassionat
tot al costat del porticó que grinyola...

És un poema fantàstic Aleix, m’agrada molt haver-lo llegit.

Una abraçada i moltes gràcies per tots els teus comentaris.

Gemma

Sempre m'han embadalit els elements naturals i trets de l'antigor i aquest poema n'és ple: pedres, mar, portes que grinyolen,... I, finalment, l'amor. La força més poderosa.

Un poema molt bell, Aleix; des de darrere del nostre porticó vell que grinyola, no tan sols podem escoltar la remor de la pluja i del vent d'avui, també podem sentir, molt endins del nostre cor, el xiuxiueig de tots els sentiments d'ahir.

Rep una abraçada molt forta, amic,

Pilar

Et prometo, Aleix, que havia assaborit aquest bonissim poema i que fint i tot m'havien quedat aquestes paraules, Més enllà dels navegants. I creia que t'ho havia deixat dit. Veig que la memòria cada cop em falla més, però per sort tinc el gust afinat, en poesia, i encara no l'he perdut. Així puc admirar i rellegir amb gran plaer aquest poema tan profund. Una abraçada

a

Reclòs rere el porticó alliberes la ment dels records fugissers. Ve la musa i t’inspira aquest bell poema que cal assaborir-lo a poc a poc... sense presses...
Un bon regal, Aleix
Joanalvol

cada vers es com un sotrac als sentits, una meravellosa poesia

una abraçada
Josep

Has aconseguit tancar el cercle de la bellesa tot recordant el record i dins d’ell has atrapat el temps, de normal tan fugisser, i has posat els instants a treballar i tots els sentits al teu servei i has aconseguit congelar les sensacions de la memòria i servir-.les fresques, plenes de batecs, per a ser llegides.

Molt bell, amic Aleix!

T’envio una abraçada plena de vida,
Unaquimera

een el poema, que fan el poema molt especific del sentit... Felicitats!
I moltes gràcies pel teu comentari al poema llibertat, es que vas incertar i percebre molt exactament al que volia expressar!

... D'aquest poema el que m'ha deixat mes sense paraules: deixa que escolti el sentir del teu mirar! Increible :)
M'agrada pensar que algun dia ens haurem creuat pel carrer sense saber_ho...!

Que bonic aquest entorn que mostres del porticó vell, les pedres antigues, el mar..Sóm una mica com el teu porticó vell que grinyola. Ben ple de records que voldriem recuperar. I ja de passada que ens posin oli a les juntes. Això ho dic per mi doncs aquest matí he fet algo de esport i ja tinc dolor als genolls.
Ens anem llegint
petonassos
Marta

que transpira pau i malenconia, però de la que fa créixer bones sensacions dins del pit i ens fa viatjar a indrets desconeguts que voldríem gaudir dia a dia.

Una abraçada mestre.

Ferran

i et daré tot el què vulguis a canvi d'una mirada teva.
M'ha encantat aquest poema. Gràcies.
Una abraçada.

Anna

de dolços racons.
Poema que navega,
que sent i que gaudeix,
entre les pedres antigues.
I que seguim sentint sempre!!
Felicitats.

quin gran poema, m'ha encantat
ple de sensibilitat i delicadesa, ple d'imatges precioses..

felicitats, un plaer tornar-te a llegir

fins aviat mestre !
joan