S’ AGENOLLA I CAU LA TARDA

Un relat de: Libèl·lula
S’ agenolla i cau la tarda, lentament.
El cel s’ha vestit de faldons d’or i foc.
Tot reposa.
El sol cerca lleuger l’horitzó, però un raig indolent
s’ha escapat fins a mi.
S’ha aturat, un instant, damunt la meva espatlla i m’ha besat.
Tot seguit s’ha esmunyit, igual que un amant avergonyit.
Un moment, tan sols, d’aquests que sembla
que el temps s’atura.
I jo he pensat.
Quants amants assaboriran avui l’alenada i el delit d’un petó ?
T’ he enyorat i desitjat aquesta tarda,
en l'instant precís en que el sol m’ha besat.
D’aquí a un instant, tot serà novament fosca i nit.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Libèl·lula

Libèl·lula

20 Relats

44 Comentaris

16792 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Em dic Anna i sóc de Pineda de mar.
Quasi sempre sóc feliç, em cansa molt està enfadada, la vida és massa curta per perdre el temps en futeses.
M’apassiona el senderisme, descobrir racons que mai no he vist i endur-me’ls a casa dins la meva Canon, la fotografia em deleix, el teatre, el cinema, la música, naturalment, la literatura, llegir i escriure, com a forma de teràpia, hi ha qui va al psicòleg, jo escric, ves per on.
I ho faig per, a través d’un simple vers, llegir els meus propis sentiments i aprendre dia a dia a coneixem un xic més.
Visc per omplir-me els ulls de colors, per olorar la flaire de la molsa, sentir la besada del vent mentre em peten els ossos descobrint nous camins, visc per submergir-me en la mar turquesa, per somniar desperta i per aprendre a volar, visc per moltes coses que no tenen preu. Els rellotges del món corren massa de pressa per a mi, per això no me’ls miro mai.

Tinc dos blogs. M’agradaria que passéssiu i miréssiu, si us ve de gust és clar, per mi serà un plaer compartir-los amb vosaltres.

http://elmeuracvirtual.blogspot.com/

http://annatotfotos.blogspot.com/

I el meu correu, mai se sap quan ens farà falta una abraçada.

annaorteg@hotmail.com

Fins sempre.