4-CARTES PER ELISA -CARTA BLAVA

Un relat de: Libèl·lula
CARTA BLAVA
28 d’agosts del 1.995
La mar és blava, com els teus ulls

No vull parlar avui de tot el que ja sé, de tot el què la memòria ha anat recuperant a base de píndoles i sessions de teràpia, més píndoles i més teràpies. Diu el meu metge que he millorat molt, que si segueixo així aviat em traslladaran a una altra planta, la que en diu de manteniment, on els pacients, fins i tot, tenen el privilegi de poder sortir al carrer una estona cada dia, això sí, acompanyats d’una cuidadora, espero que, amb mi, no traslladin també a l’Encarna.
No n’estic molt segura de voler sortir al carrer, ara per ara no estic segura de rés, però m’ho callo. He après que l’única manera per que aquí dins et deixin una mica tranquil•la és seguint-los el joc de la rialla fàcil i la passivitat extrema. En fi, deixem tota aquesta merda, que avui volia dir-te...
El dia que ens vàrem conèixer, el primer que vaig pensar en veure’t va ser que no havia vist mai uns ulls d’un blau tan perfecta com els teus. Amb el temps, em vaig adonar que a més eren com un calidoscopi i que contenien diverses tonalitats, canviants segons el moment, l’estat d’ànim, l’època de l’any. Només em calia mirar-te per saber si estaves de bon o mal humor, trista o alegre, tranquil•la o preocupada. Quina meravella els teus ulls!
Una vegada, me’n recordo prou bé, érem de viatge a Sant Sebastià, ens vam aplegar amb una colla que havíem conegut a l’hotel i estàvem fent una copa al bar. A tu et va semblar que jo flirtejava amb una noia gallega, la... Conxi, si no ho recordo malament, segur que tenim alguna fotografia d’ella i del grup per algun racó de casa, bé, el que deia, tu no vas dir res, sempre fas el mateix quan alguna cosa no et va alhora, t’amagues com un cargol dins la closca i emmudeixes sobtadament. De moment jo, la veritat, no m’hi vaig ni fixar, t’ho prometo. Xerràvem, bevíem, rèiem, i de sobte et vaig mirar. Carai! Vaig flipar, els teus ulls s’havien tornat d’un blau marí tant fosc que quasi semblaven negres.
Més tard, a l’habitació, quan ja se’t va passar l’absurd cabreig, et vaig fer riure dient-te que com podies pensar que jo m’hagués fixat amb la Conxi, si semblava un sac d’ossos, tenia un nas com una patata i ulls de granota trista. Reies com una boja. Si faig honor a la veritat, els atributs de la pobre Conxi no eren, ni de bon tros, tant espantosos, tu ja ho sabies, però et va fer gràcia la cara de fàstic que jo posava mentre argumentava tots els seus defectes. Aquella nit vaig contemplar, a través dels teus ulls, l’espectacle més preciós que mai abans no havia vist, la progressió del color, el miracle de la foscor a la llum, passant per tots el tons, sense deixar-ne ni un, tots els blaus del món es varen anar dibuixant en la teva mirada. Mai no oblidaré aquella nit, mai, mai, per moltes píndoles que prengui, per molts electroxocs que descarreguin en el meu cervell, per moltes teràpies de merda a les que cruelment em sotmetin, el blau sempre és i serà el fil conductor cap a tu, només em cal contemplar el cel, mirar el mar, les tapes d’un llibre, posar-me uns texans, qualsevol tonalitat de blau sempre em retorna la visió més perfecte de la meva existència, la fesomia del teu rostre enyorat, on hi ha la meravella de les meravelles, els teus ulls.
Elisa, t’escric, i no estic molt segura que aquesta carta t’arribi, millor dir, ni aquesta, ni cap.
T’escric quasi amb la total convicció que a partir d’ara descobriré un munt de coses que no m’agradaran, i que no sé si serè capaç d’escriure i encara menys acceptar. Aquest racó de món on he anat a parar per circumstàncies que encara no vull assumir és estrany i aterridor. Darrerament em pregunto sovint , hi ha algú que tingui el dret de retornar la memòria a aquells que no volem recordar? Fantasmes, bergants, una puta secta de curanderos aprenents de Déu als que els importa una merda el què jo vull. Fins aviat Elisa, amor meu.

Comentaris

  • Malgrat tot...els blaus!!![Ofensiu]
    nadàlia | 11-10-2012 | Valoració: 10

    Malgrat totes les teràpies, sempre queda algun record que fa viure, que il.lusiona i el blau que recorda la protagonista amara de llum tota la foscor de l'hospital, fosc, foll, paorós, girat de cap per avall. Sempre hi ha quelcom que ens fa surar i emergir per sobre de les pors i dels moments tèrbols de la vida, on sembla que s'hagi estancat en una bassa espessa i pudenta; sempre hi ha una guspira que tu has sabut trametre, enviar-me en la segona carta que et llegeixo. Vull tornar a escriure'n!!!, després de copsar-ne el pessigolleig i l'emotivitat. Mostres un món i sense mostrar-lo en mostres molts més, l'ambient és curull de mots, tendresa que l'angoixa i la por no han pogut vèncer.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Libèl·lula

Libèl·lula

20 Relats

44 Comentaris

16786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Em dic Anna i sóc de Pineda de mar.
Quasi sempre sóc feliç, em cansa molt està enfadada, la vida és massa curta per perdre el temps en futeses.
M’apassiona el senderisme, descobrir racons que mai no he vist i endur-me’ls a casa dins la meva Canon, la fotografia em deleix, el teatre, el cinema, la música, naturalment, la literatura, llegir i escriure, com a forma de teràpia, hi ha qui va al psicòleg, jo escric, ves per on.
I ho faig per, a través d’un simple vers, llegir els meus propis sentiments i aprendre dia a dia a coneixem un xic més.
Visc per omplir-me els ulls de colors, per olorar la flaire de la molsa, sentir la besada del vent mentre em peten els ossos descobrint nous camins, visc per submergir-me en la mar turquesa, per somniar desperta i per aprendre a volar, visc per moltes coses que no tenen preu. Els rellotges del món corren massa de pressa per a mi, per això no me’ls miro mai.

Tinc dos blogs. M’agradaria que passéssiu i miréssiu, si us ve de gust és clar, per mi serà un plaer compartir-los amb vosaltres.

http://elmeuracvirtual.blogspot.com/

http://annatotfotos.blogspot.com/

I el meu correu, mai se sap quan ens farà falta una abraçada.

annaorteg@hotmail.com

Fins sempre.