Bona nit,
En els temps tan dificils que ens toca viure, aquest poema em sembla una oda a l'esperança. Aquest ocell car de veure que coqueteja amb les branques dels pins, i que quan s'albira ens reconforta el cor. El trobo molt bonic.

PD. Moltes gràcies pels teus amables comentaris als meus humils relats. El del general és dels primers que vaig escriure, quan em vaig adonar que era capaç de passar els méus pensaments a paper, ara fa un parell d'anys, i sí, té molt d'autobiogràfic

El que més m agrada del relat és que darrera la senzillesa dels diàlegs s'hi amaguen un munt de conceptes que fan reflexionar al lector, com la mort, en aquest cas, no per prevista i edulcorada deixa de ser incerta. A mi em deixa un regust de dubte de quin és el preu d'assolir aquesta societat tan amable i acollidora, tan concienciada. Em resulta molt interessant.
Una abraçada.
Layla

Hola, Perla de vellut,
El teu reat m'ha fet pensar, primer, en Lovecraft i els seus monstres esperpèntics i segon, en La guerra dels móns de H.G.Wells, tots dos uns clàssics del gènere fantàstic i ciencia-ficció.
Als anys setanta i vuitanta se'n parlava molt dels OVNIS, hi havia avistaments cada dos per tres, ves a saber si algú s'ha trobat en alguna situació com la que ens planteges.
Una abraçada,
Layla

Hola, Perla de vellut,
Volia agrair-te el comentari tan amable que has fet al meu relat.
Ja havia llegit algun dels teus i les teves participacions al Forum i ets un dels autors més destacats de la pàgina, pel meu gust.
Aquest relat penso que mostra la gran sensibilitat que guardes dins del teu cor. És molt tendre.
Una abraçada,
Layla

T'agraeixo molt el teu comentari. La senzillesa és el que més valoro precisament.

Layla

M'ha agradat molt. Desde el vocabulari que fas servir, el tema, i l'estructura. Atrapa i no avorreix gens.
Es just l'estil que jo voldria adoptar.