La història aterridora de l’explotació despietada d’un pobre nen adoptat

Un relat de: Carles Linares

Les cames, fent arcbotants, tremolen sota l’esforç que dispara un llamp de dolor al llarg de l’espinada jovenívola. Voldria cridar, però res no surt de la gola. El llast li aixafa l’esquena de pell tan sensible. Estreny les mandíbules i amb una última empenta, aconsegueix estimbar-lo.

Perdut l’alè, es desploma i s’arramba contra la paret. Quan el ritma cardíac s’alenteix, es demana, una vegada més, per què li toca a ell.

Els altres fills no tenen res a fer, i ell ha de sirgar si vol menjar. Perquè ell és diferent? És l’única explicació possible. Ja ho pot veure que no s’assembla als seus germans. Talla, forma de cos, color. Sols aquestes diferències justifiquen els seus sofriments.

És jove, massa jove per pencar així. Aquesta feina li cruix la carcassa, tanmateix no té altre remei. Pencar per la teca, i sobreviure, i res més.

El pobre nen no sabia que existeix una convenció sobre els drets de l’infant. Algú ho sap aquí?

Prou de rumiar, ha de netejar l’habitació. En queden encara. Assegura els peus, arrima l’esquena contra el pes, davalla una mica el seu cos fins a la posició més adient per poder espitjar la rèmora. Inspira profundament, tanca els ulls i endavant! No, més aviat, endarrere!

Ha espenyat l’últim que li feia nosa. Ho ha aconseguit. Li portaran prou pàbul per refer-se, els seus pares adoptius? Ho espera.

No sabria dir perquè, però ara, una nova esperança se li desperta al cor. Com si el malson estigués al final.

Per la primera vegada en la seva vida tan curta, té ganes de cantar. Ha nascut en un món cruel? Sí, això no obstant, d’ara endavant, la jugarà ell, a la seva manera, i no deixarà ningú més trepitjar-lo.

Respira, somriu, i amb tota la forca que li permeten els seus pulmons i les seves cordes vocals juvenils, llança el seu desafiament al món:

- Cucut! Cucut! Cucut!

Comentaris

  • Els cucuts[Ofensiu]
    Layla | 07-01-2022

    Hola, Carles,
    Jo sí he agafat la conclusió final; els cucuts posen els ous a nius aliens. Però la intriga es manté fins al final, per a mi molt ben trobat i descrit.
    Una abraçada,
    Layla

  • trobar clos[Ofensiu]
    Carles Linares | 04-01-2022

    és una heretgia utilitzar el trobar clos dels trobadors per qualificar aquest relat, però sembla que és massa hermetic... bé, és així, hauré de quedar-me'l al cap per escollir els temes dels futurs relats pel concurs...
    Em costarà el primer premi ;-)))))

    Però no és pas greu, he tingut molt de plaer escrivint-lo, he pogut descobrir o reutilizar paraules noves, i va ser un bon exercici de com estructurar un conte, doncs... tot va bé...

  • Comentari... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-01-2022

    Ah, sí! Et tinc com a preferit, Carles.
    Bé, et dic que pots llegir l'últim relat meu, quan pugues naturalment. Gràcies.
    Ens seguim, llegint.
    Saluts i Feliç any nou...

  • Esperança [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-01-2022


    Tan especialment surrealista que no entenc molt bé tot el seu contingut.
    M'ha fet molta gràcia la imaginació que li has posat a tota l'acció del relat.
    Sí, té dret en la vida.
    Perquè has aclarit un poc el seu sentit, en la nota explicativa...
    Gràcies per compartir,

  • Aclarit![Ofensiu]
    llpages | 03-01-2022

    Calien coneixements ornitològics! Ara s'entén tot, t'agraeixo les explicacions, benvolgut Carles!

  • explicacions[Ofensiu]
    Carles Linares | 03-01-2022



    M’ho temia. Per dir la veritat, aquest relat m’agrada molt, i als meus ulls (que no són objectius ;-) és un dels millors, però no tinc ni la mínima idea de quantes persones poden entendre’l. No hi ha cap mena de retret o menyspreu, només des de sempre m’he interessat als ocells, i per mi és «natural», com per altres els escacs. ;-)


    El cucut és una meravella de la natura, d’una certa manera. És un ocell paràsit. La mare cucut escull un niu on una femella d’una altra espècie ha fet els seus ous. Elimina un dels ous i pon el seu. Quan l’altra mare torna, hi ha el mateix nombre. Tant se li fa si un d’ells és més gros i d’un altre color. El jove cucut surt de l’ou, generalment, el primer. Té la pell de l’esquena molt sensible i com a reflex, s’arramba als altres ous (crec que pot fer-ho també amb altres ocellets), els empeny i els estimba del niu. Fa fora tot allò que li fa nosa, i al final, es queda sol en el niu. Els seus pares «adoptius» el nodreixen, i molt sovint, encara és al niu i és deu vegades més gros que ells.


    No he trobat res en català en YouTube, però en francès, podeu buscar amb «coucou gris» i trobareu vídeos amb el nadó assassí.

  • M'ho aclareixes, si us plau?[Ofensiu]
    llpages | 02-01-2022

    Em sap greu, Carles, però no l'entenc, que et faria res de donar-me algunes pistes per saber de què va el relat? Segurament els lectors deixaran comentaris aclaridors, dec estar molt espès d'enteniment, ho sento. Agraït i perdona el comentari.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Linares

47 Relats

164 Comentaris

5856 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

Bilder hochladen

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))