La història aterridora de l’explotació despietada d’un pobre nen adoptat

Hola, Carles,
Jo sí he agafat la conclusió final; els cucuts posen els ous a nius aliens. Però la intriga es manté fins al final, per a mi molt ben trobat i descrit.
Una abraçada,
Layla

és una heretgia utilitzar el trobar clos dels trobadors per qualificar aquest relat, però sembla que és massa hermetic... bé, és així, hauré de quedar-me'l al cap per escollir els temes dels futurs relats pel concurs...
Em costarà el primer premi ;-)))))

Però no és pas greu, he tingut molt de plaer escrivint-lo, he pogut descobrir o reutilizar paraules noves, i va ser un bon exercici de com estructurar un conte, doncs... tot va bé...

Ah, sí! Et tinc com a preferit, Carles.
Bé, et dic que pots llegir l'últim relat meu, quan pugues naturalment. Gràcies.
Ens seguim, llegint.
Saluts i Feliç any nou...

Tan especialment surrealista que no entenc molt bé tot el seu contingut.
M'ha fet molta gràcia la imaginació que li has posat a tota l'acció del relat.
Sí, té dret en la vida.
Perquè has aclarit un poc el seu sentit, en la nota explicativa...
Gràcies per compartir,

Calien coneixements ornitològics! Ara s'entén tot, t'agraeixo les explicacions, benvolgut Carles!

M’ho temia. Per dir la veritat, aquest relat m’agrada molt, i als meus ulls (que no són objectius ;-) és un dels millors, però no tinc ni la mínima idea de quantes persones poden entendre’l. No hi ha cap mena de retret o menyspreu, només des de sempre m’he interessat als ocells, i per mi és «natural», com per altres els escacs. ;-)


El cucut és una meravella de la natura, d’una certa manera. És un ocell paràsit. La mare cucut escull un niu on una femella d’una altra espècie ha fet els seus ous. Elimina un dels ous i pon el seu. Quan l’altra mare torna, hi ha el mateix nombre. Tant se li fa si un d’ells és més gros i d’un altre color. El jove cucut surt de l’ou, generalment, el primer. Té la pell de l’esquena molt sensible i com a reflex, s’arramba als altres ous (crec que pot fer-ho també amb altres ocellets), els empeny i els estimba del niu. Fa fora tot allò que li fa nosa, i al final, es queda sol en el niu. Els seus pares «adoptius» el nodreixen, i molt sovint, encara és al niu i és deu vegades més gros que ells.


No he trobat res en català en YouTube, però en francès, podeu buscar amb «coucou gris» i trobareu vídeos amb el nadó assassí.

Em sap greu, Carles, però no l'entenc, que et faria res de donar-me algunes pistes per saber de què va el relat? Segurament els lectors deixaran comentaris aclaridors, dec estar molt espès d'enteniment, ho sento. Agraït i perdona el comentari.

Relat rebut correctament, entra a concurs.


Gràcies per participar.


Comissió XII Concurs ARC de microrelats