Donar gat per llebre

O queda ben clar que li han fotut gat per llebre?
Totes les pistes indiquen que ha menjat gat, i com no tenim costum de menjar-ne amb consentiment, no sabem què està més bo. Menjar gat seria com menjar-se un de la família i per això ho veiem horrible, però bé mengen gossos a la Xina!
Un bon treball, et desitjo més sort que el gat del teu relat… o era llebre?

Un bon relat, intrigant, amb el temps i l'escenari ben ubicats sense que calguin gaires descripcions i amb poques paraules, misteriós i amb un final que no deixa indiferent: obert a la imaginació del lector.

Gràcies per comentar els meus relats. Acostumo a participar en el concurs perquè la meva inspiració funciona quan em poso terminis, m'ajuda el fet de plantejar-m'ho com un repte per exercitar les neurones-escribes.

Laila (Anna)

Una narració impecable, és dels millors microrelats que he llegit en aquest certamen. Enhorabona i sort!

Has explicat amb una narració el significat de l'expressió "dar gato por liebre", amb molt encert. M'has deixat amb ganes de seguir llegint i saber com se'n surt d'una situació tan compromesa.

Una barreja de la sornegueria de Hitchcock amb la de Josep Pla, amb un fons històric que fa invisibles els gats negres.

Hola, Joan, veig que al final t'has decidit a participar, me n'alegro. Tot i que és un relat de terror té el seu punt de gràcia. Crec que no és gens encertat demanar conill a un hostal anomenat del GatoNegro i en el teu relat ha quedat ben demostrat! Sort!

Ho trobo un relat senzill, entretingut, que val la pena de llegir i que té un toc d'horror atractiu. Potser és un text només destinat a entretenir però no necessàriament necessita res més.

Pobre gat negre, intentat de fer passar per una llebre... Amb el que a mi m'agraden els gats (ja vaig pel quart o, més ben dit, per la quarta, que és la única viva dels quatre i és una femella, una "dona gat").

Trobo que has sabut fer concatenar bé els paràgrafs entre sí i que la lectura és fluïda, el qual el fa amè i agradable.

Segur que hi haurà a qui no li agradarà però això sempre passa.

Felicitats.

Salutacions!!

Potser alguna vegada d'escoltar acudir que en algun restaurant d'anomenada pel conill a la brasa, donaven gat!
Mai he demanat conill al restaurant i després del teu relat encara menys!
És tan vívida la imatge que descrius que no sé si és pitjor el malson o el despertar.
Sort
Amb total cordialitat

En Pedrolo utilitzava aquesta forma; «fer passar gat per llebre».

RICARD (de cara al públic): Amics, un parell de paraules, potser innecessàries. Ja es faran càrrec que no estàvem preparats per la mena d’espectacle… diguem-ne espectacle… que presenciaran dins d’uns moments. Disculpin, doncs, les deficiències i quan calgui, que caldrà més d’un cop, facin treballar la imaginació. Al capdavall, fa tant de temps que ens fan passar gat per llebre, que ja tenim un bon entrenament.

Manuel de Pedrolo. Aquesta nit tanquem (Barcelona: Edicions 62, 1978)

Una vivència real o un somni d'una digestió pesada?

ben escrit.

Mira que t'ho vas imaginant a mesura que avança el relat, però així i tot quedes atrapat per saber-ne l'entrellat. M'ha agradat. Molta sort!

Salutacions

Marina

Un relat tètric, ho acabes veient tot negre. Això és mèrit de l'autor, qui aconsegueix remoure't l'estómac tant si et menges el que somies com si et pessigues quan et desvetlles del malson. Ben escrit, Joan!

Quin relat més entretingut i divertit. I quin malson. Què vas menjar? hahaha.

Salutacions i Molta sort!!

Rosa.

Relat i dades rebut correctament. Entra a concurs.

Gràcies per participar.

Comissió XIII Concurs ARC de microrelats