Cada bèstia al seu lloc

Un relat de: Aleix de Ferrater
Normalment no m'aturo dalt del pont
que creua la via del tren, però avui
fa vent, un vent glaçat, lluminós, viu.
És un indret idoni per omplir
els pulmons de distància i la retina
d'oxigen congelat. Al parc, les tórtores
duen bufanda i juguen a fer cercles
amb l'alè que s'enlaira fumejant.
Cada bèstia al seu lloc; elles a l'arbre
i jo, creuant el pont de la Torrassa,
jugant a prendre el fred amb les paraules
que s’escalfen al fons de les butxaques.

Comentaris

  • Fredolic[Ofensiu]


    Un poema fredolic com ho sóc jo i més ara que em toca treballar de nit....El fred quan és glacial fa replegar-nos en nosaltres mateixos i viure sensacions que amb la calor s'esvaerien en un no-res....Vet aquí que llegint aquest condensat però intens poema teu he experimentat l'acció talment com si hi fos insitu. I això gràcies a la teva capacitat de captivar-nos amb paraules i accions que passen desapercebudes a la majoria de la gent.

  • kefas | 25-01-2025

    Recollir el gel amb l'alè
    preservar del glaç tallant
    les paraules
    sota el signe bestial
    rude i irracional
    d'un temps d'hores esclafades
    sobre un pont de progrés
    que té les hores comptades.

  • El lloc[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-01-2025 | Valoració: 10

    Molt important trobar i viure en el nostre lloc.
    Saber i assumir el nostre lloc. Relat concret i possitiu. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials.
    .........


  • Tot jugant![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 23-01-2025

    Ets la bèstia que protegeix del fret a les paraules, enfilat en un pont d’il•lusió que travessa la badia màgica. Hi ets allà, diví entre el Morrot i Samontana.
    Pinya de rosa

  • Llegir-te és viure[Ofensiu]
    Endevina'm | 23-01-2025

    I la frase seria: Llegir-te és viure't la realista visió del món en primera persona.

    M'encanta la senzillesa que traspuen els teus poemes, i com, des d'aquesta senzillesa, ens parles d'un món ple i curull de detalls, i de simbolismes freds que s'amaguen dins de les butxaques. El caliu són les teves paraules, senzilles, mundanes, i plenes de poesia.

    Ens anem trobant pel món, i si vens, ben aviat a Barcelona!

    Ferran

  • Natura de la qual formen part[Ofensiu]
    aleshores | 23-01-2025

    Hem de donar sortida a la nostra part menys racional, en forma de contacte directe amb la natura de la qual formen part.

  • Parlant sobre el pont. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-01-2025 | Valoració: 10


    Un poema, que m'ha admirat com el descrius. És un poema que visualment on descrius que les tórtores que porten bufanda i fan cercles. Per això dius que travessen el pont. És que el fred se'n va a les butxaques i no queda remei, perquè fa fred.
    Molt ben definit, tota l'acció. M'ha agradat d'allò més.
    Enhorabona, Aleix.
    Cordialment.

  • Buscant inspiració[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 22-01-2025 | Valoració: 10

    Una mirada original per trobar la inspiració. A banda del poema que m'ha agradat molt, el títol l'he trobat genial.
    Gràcies per compartir- ho, llegir-te és un plaer.

    Una abraçada.

    Rosa.

  • Escalfor[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-01-2025

    Una poesia plena de sensacions físiques i visuals que transporten el lector a un paisatge fred però ple de vida. M'agraden les sinestèsies, els desplaçaments entre les sensacions respecte al seu sentit:
    "omplir
    els pulmons de distància i la retina
    d'oxigen congelat. "
    Molt ben trobat aquest desplaçament.
    Molt bonica la humanització de les tórtores, descrites quasi com si fossin xiquets petits.
    Els versos sembla que vulguin expressar l'harmonia de totes les coses, si cadascuna fa la seva feina i ocupa el seu lloc.
    Cal protegir les paraules del fred. Igual que ens posem les mans a la butxaca per mantenir-les càlides, les butxaques s'hi han d'escalfar. Un magnífic final.

  • Glaçat[Ofensiu]
    llpages | 22-01-2025 | Valoració: 10

    No ho sé la resta de lectors, però a mi m'ha vingut una sensació de fred glacial així que he acabat la lectura d'un poema que, pel cap baix, és sorprenent. Sorprenent perquè generalment hom fuig del fred, en cap cas un s'hi exposa a dalt d'un pont com passa en aquest text. Em quedo amb les dues darreres línies, inspiradíssimes:
    "jugant a prendre el fred amb les paraules
    que s’escalfen al fons de les butxaques."
    Enhorabona, Aleix, per trobar lligams sorprenents en un fet tan banal com creuar un pont.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

143 Relats

2724 Comentaris

204852 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona, sóc periodista i resideixo actualment a Ribes de Freser, comarca del Ripollès, caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).