LA MOTOCICLETA VESPA

Molt bon Relat Llegit amb satisfacció vàries vegades. Gràcies pel teu comentari a Relat Rutines.
Molt cordialment.

M'agrada com agafes temes quotidians i els dones aquest aire poètic i somiador. Una motocicleta t'inspira per fer un text molt entretingut que he gaudit!

I gràcies per fer teu el meu poema i inspirar-te en ell!

Hola, Perla,
Estic agraïda que te'n recordis de mi. Tot està bé, només he tingut més feina de l'habitual i després he volgut gaudir de l'estiu, però ara ja està, ara a la normalitat i escriure amb intensitat. . :-)
[vespa l'anomenaven
com aquell insecte volador amb agulló.] Una meravella d'invent, enyorada perquè va ser una de les primeres, però també ben cert que si ens aturem i fem una mirada enrere ens adonarem que la tecnologia ens menja.
Fins aviat, Perla

Moltes gràcies Rafael pel teu comentari tant valuós
Una abraçada.
Rosa

Recordo que va ser una sensació, avui però, el jovent ja no les troba tant “ guais”
https://www.soymotero.net/motos-vespa
A mi, com a tu, ens encanten.

M'agrada molt. Tornat a llegir. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari als dos Relats.
Cordialment.

Hola, Perla de vellut,
Quin bonic disseny el de la vespa!! No soc de motos, però reconec que les trobo molt aconseguides i, com tu dius, van ser una revolució en els seu moment.
Tens molta traça en transformar un tema quotidia en poesia.
Una forta abraçada i gràcies per comentar el meu relat Fènix.
Layla (Anna)

Bon dia tinguis, Rafael:

Has fet tot un poemàs amb una Vespa com a protagonista.
Sí, va suposar tot un avanç i una revolució aquest invent.
M'agrada com sonen les teues lletres.

Abraçades i benvingut setembre,

Helena

Bon dia Perla de Vellut,

Molt bonic el teu relat i molt descriptiu.

Sempre m' agrada llegir els teus relats i sempre espero el pròxim.

És un relat ple de descripcions i com sempre són molt bonics els teus escrits.

Espero el teu pròxim relat per poder-lo llegir!

Una abraçada

Noia Targarina

Mentre no es facin servir els patinets actuals, qualsevol mètode de transport m'agrada. Tinc por que algun dia algun d'aquests patinets desbocats que van per la vorera m'atropelli.
Molt simpàtic el poema!

Un cant a la “vespa” en forma de poema. Ens mostres els seus avantatges i també un record del teu pare.

Com que es molt narratiu, potser m’hauria agradat més escrit en prosa.

Amb el meu primer "nóvio", havíem tingut una vespa de color blau cel, pels anys 75 i ens anava molt bé tant per recórrer la ciutat, com per fer alguns viatges. Vam recórrer els Pirineus i vam arribar fins i tot a Itàlia....

Jo abans havia tingut una vespino, que era una motocicleta només d’una plaça, per això a la Vespa, jo n’hi hagués dit “moto”. Una moto utilitària, molt de moda fa un temps i ara, me n’adono que en tornen a circular moltes per Barcelona.

Totes les modes tornen.

La vespa, un molt bon invent!
Es veritat que n'hi ha per tot, are mateix al meu carrer n'ha passat una i un bon renou ha fet!

Enhorabona per les teues paraules Perla!

La vespa, un molt bon invent!
Es veritat que n'hi ha per tot, are mateix al meu carrer n'ha passat una i un bon renou ha fet!

Enhorabona per les teues paraules Perla!

La vespa, un molt bon invent!
Es veritat que n'hi ha per tot, are mateix al meu carrer n'ha passat una i un bon renou ha fet!

Enhorabona per les teues paraules Perla!

M'has fet pensar en la cançó de'n Raimon, que va esciure anant en Vespa de Xàtiva a València, segons he llegit. Tothom parla bé de la Vespa, per alguna cosa serà. Una forta abraçada, Rafael.

Aleix

Només volia contraposar roure a castanyer! Sense ànim de molestar.

La Vespa que va marcar tota una època, recordo una foto de la meva mare, jove i bonica, damunt una Vespa que no era seva, però que tot el grup d'amigues s'hi van fotografiar. Ara gairebé tothom en pot tenir una, però abans era tot un luxe. Gràcies per aquest poema nostàlgic i emotiu.

Lapsus. He repetit escrit.

M'agrada aquest Relat de la Vespa, PERLA.
Agraeixo el teu comentari sobre Relat... TEMPS.
La G. es inicial primer cognom.
El meu nom és Joan González Pons.
Molt cordialment

M'agrada aquest Relat de la Vespa, PERLA.
Agraeixo el teu comentari sobre Relat... TEMPS.
La G. es inicial primer cognom.
El meu nom és Joan González Pons.
Molt cordialment

M'has fet recordar una vespa amb sidecar que tenia el meu oncle i on em passejava quan era una nena pels carrers poc transitats de llavors. Gràcies per remoure la meva memòria.

Salutacions

Marina

La vespa va ser pionera per descobrir la llibertat de "volar". Amb els amics i amb els més que amics. De poder arribar-te a una cala mig amagada, d'anar d'un poble a l'altre,
De compartir "aventures" i fins i tot atrevir-te a un viatge. Per les noies va ser un gran avanç...
Recordo estols de vespes acolorides amb el jovent fent gresca...

Bona recuperació de la memòria d'uns temps passats.
Amb total cordialitat

Jo també recordo amb simpatia aquest vehicle en el qual ens examinàvem del carnet de conduir. Un d’aquells dies de la prova, vaig donar-li massa gas a la sortida, i la vespa va fer , una mica, “el Caballito” amb el resultat de suspès.
Vespas i també Lambrettas.
Però, ara que m’hi fixo!, castaño del robledal: són ganes de portar la contrària!

Ara no sé pas jo si són els deu anys de diferència que mos separen ente tu i jo, què no tinc gaire present en el meu imaginari de records d'infantesa aquest mitjà de transport amb nom d'insectes himenòpter: Vespa!, cosa que no em passa amb l'automòbil el 600. Però si, recordo les vespes...Sobretot tinc la imatge de les pel·lícules on sortia el típic xicot trempat, amb els cabells repentinats i duen al darrere la noia un "mocador de coll o "foulard, voleiant a a Mercè del vent. Però de totes maneres puc reviure aquestes imatges entranyables de la teva jovenesa bo i llegint aquest excel·lent poema hambiental al teu poble natal de Castaño de Robledo. Nil.

Bon Relat... Record de la moto vespa.... Quantes...
Enhorabona, PERLA.
Gràcies pel teu comentari sobre el CIVISME.
Salutacions.

Que original la comparació de l'insecte volador amb la vespa. La recordo perfectament, un gran invent si. I desde llavors la tecnología no para d'avançar. Potser si que un dia acabarem col.lapsats.

Moltíssimes gràcies Rafael per la teva opinió de VULL. m'he emocionat jo avui.

Una abraçada.

Rosa.