GÈNESIS MEDIÀTIC

“No, és una bogeria, em nego a acatar les ordres”, crida el capità de la nau, un àlien antropomorf de pell llefiscosa i ulls de mosca. Al seu voltant, sis éssers de diferents naturaleses, la tripulació, se’l miren entre espantats i resignats; en una pantalla gegant la computadora mostra la imatge d'un planeta de tons violacis i un missatge en lletres vermelles que avisa: compatible en un noranta-nou per cent. El decret de la gran mestressa universal és molt clar: així que es trobi un medi prou escaient, s’ha de procedir a despertar a la desena d’Homo sapiens que hivernen a la bodega i inserir-los al nou hàbitat. “Que no se’n recorda com van acabar la darrera vegada? En cent anys i escaig van canviar el clima de la Terra i vam haver d’intervenir per evitar-ne l’extinció”.

L’àlien de tentacles escamosos i ulls insectívors treu foc pels queixals: l’han tornat a condemnar per rebel·lió. Tal com ell esperava, aquesta colla de brètols no han trigat gaire a afartar-se del campament provisional, el paradís 4.0, i han envaït la resta del territori. En la seva expansió han devastat un bosc, han organitzat una cacera de fauna autòctona i s’han tirat els plats pel cap entre ells dia si dia també. A sobre, escampen notícies falses per culpar-lo a ell de les seves malifetes. Quins pebrots! Tot plegat per fer pujar la quota de pantalla de Cosmos TV, el canal de la gran mestressa de l’univers. Púrria còsmica, s’hauria de dir el coi de reality, en comptes d’Humanitat.