POEMA DEDICAT A MON PARE

Tornat a llegir, assaborint el contingut. Es molt sensíble. Repeteixo enhorabona.
Gràcies pel comentari al meu relat. Un cop més aclareixo que jo el he clarificat com "assaig", sols com assaig; els altres els ha afegit Relats.
Ja m'he queixat.
Salutacions molt cordials.
.............

Reflex dels pares d'una època dura, que la van portar com van poder, però ferms en transmetre els seus valors com a protecció dels seus descendents. A vegades disfressats de duresa però amb la voluntat de veure en els seus un món millor...
Al cap i a la fi, de tot plegat, segueix present, en el record... I en els teus poemes.

No et puc llegir tan sovint com voldria perquè de moment la meva vida laboral encara m'absorveix moltes hores. Però faig pessics al temps i de tant en tant em capbusso en aquesta web, que és un oasi on trobar la calma, en poemes com els teus.

No sempre els comento, ni els teus ni els dels altres companys de lletres, però això no vol dir que no els gaudeixi (us tinc a la llista dels meus autors preferits per poder anar al gra i no perdre'm). Quan el temps és el que és, es fa com es pot. En fi, ja arribarà també algun dia la meva juvilació i potser aleshores podré ser mestressa del meu propi temps.

Una abraçada

Un preciós poema per recordar el pare, una persona plena de bones qualitats i dedicada completament a la seva família. Segur que va deixar en tu totes les seves virtuts.

Bon dia Perla de vellut,

Un relat que està ple de sentiments i d' amor al pare.

Gràcies per els teus últims comentaris.

Per cert jo sóc una ànima lliure publico quan puc i quan vull .

Una abraçada

Noia Targarina

Un relat excel.lent, envoltat de bondat i estimació.
Cada línia es suggeridora i reconeix dolçament la vinculació, pare -fill
Enhorabona.
Salutacions molt cordials.
...........

De tots els elogis em quedo amb aquest: "Maduresa des de la infància". Jo soc així també. I el meu pare crec que és la persona que més he estimat.

Això de fer un acròstic a la poesia, suposo que t'ha costat un esforç tècnic bastant notable; una manera de cenyir-se a una norma que impedeix la llibertat total de l'expressió.

La poesia no té les teves habituals imatges poètiques, suposo que això no importa gens, son versos dedicats a un home de " caràcter senzill."; aquí no cal retòrica.

Hi ha una càrrega emocional molt sincera. El poema transmet amor, respecte i una profunda admiració pel pare. Les imatges de treball, noblesa, fe, maduresa i ordre reflecteixen valors molt humans.

Aquesta devoció pel pare és una cosa que tots podem entendre, qualsevol pot sentir empatia per aquest sentiment. L’emoció és el punt més fort de la poesia. Es nota que està escrita des del cor, amb un respecte profund. Aquí, el personal es torna universal.

Bon dia, Perla de vellut:

Carai, he tingut una bona sorpresa en tornar a llegir-te.
Aquest poema que has compost et situa en diferència en un dels millors poetes de la xarxa. Acuradament l’has anat fent, i has tret la bondat que portes dins, difícil d’amagar. Les paraules justes que uses, alguns cultismes també i un bon domini del lèxic.

Crec que el teu pare n’estaria ben orgullós de la bella manera en que el descrius a cada vers.

Una forta abraçada i que tinguis un bon estiu,

Helena

Jo he estat el preferit de la mare, potser perquè la mare intuïa que era diferent i en canvi pel pare, dels 5 fills, era l'últim...,potser perquè intuïa que era diferent. Però malgrat tot món pare era un bon home i molt treballador, llaurador de professió ...El teu poema que parla d'el teu m'ha agradat molt..., perquè és com una mena d'homenatge a una persona que pel que versifiques es veu que era bon pare, bona persona i un model a seguir pels seus valors. Una vegada més ens sorprens per la teva capacitat de tocar totes les cordes de l'arpa de la poesia. Ets un mestre! Per cert..., a qui tenies més devoció, al pare o a la mare?

La mare és la mare; però el pare...

Sou un mestre.

Una abraçada.