PRICIPI DE INCERTESA

El doctor Heisenberg (no aquell, un cosí llunyà) proposà l’experiment: un feixista, rigorosament uniformitzat, tancat en una caixa d’acer amb un mecanisme aleatori vinculat a un comptador Geiger i una mostra de Politonium 210 (un element hipotètic que decau quan detecta intolerància). Segons la interpretació de Copenhaguen, fins que un observador obris la caixa, el subjecte existiria en un estat de superposició: simultàniament “vivent” en la seva convicció dogmàtica i “mort” per la inevitable decadència de l’autoritarisme quàntic.

El laboratori es va omplir de protocols. El Comitè d’Avaluació Democràtica (CAD) insistia que només un observador amb credencials verificades de pluralisme podria realitzar la mesura. Però cada intent d’obertura provocava discussions infinites sobre els biaixos perceptius de l’observador. Els formularis es multiplicaven en triplicat.

Finalment, la caixa roman tancada. Els sensors externs registren alternativament, crits “d’Ordre!...” i un silenci sepulcral, depenent del dia de la setmana i la humitat relativa. El CAD emeté un comunicat: “L’estat és indeterminat, però èticament preferible al fet confirmat”. El feixista, en superposició, és ara un problema metafísic-burocràtic. La realitat, com sempre, prefereix la paradoxa a la resolució.




2025