A LA VORA DEL RIU

Una poesia romàntica i tendre, molt bonica.

Bon dia Perla de vellut,

El meu relat és perfecte i de qualitat.

No tothom opina com vostè sobre els relats.

En quan al títol no tot es posa amb mayuscula sinó sols la primera lletra segons l' optimot en català.

Molt bonic el seu relat.

Una abraçada

Noia Targarina

Bona vesprada Perla de vellut,

Un relat molt bonic.

I m' agradat llegir-lo fins al final.

Tot el que em dius ja ho sé! a més a més els relats ja estan repasats abans de publicar-los. Jo no he dit mai que m' els hagis de comentar tots .Jo els publico quan puc !

Però gràcies pels teus comentaris al meu últim relat.

Una abraçada

Noia Targarina

...entre el riu i la noia, que es somriuen mútuament, en un ambient bucòlic, feliç, captant imatges per no oblidar-ho mai. M'ha agradat molt aquest poema, tendre i molt natural. Enhorabona Perla de Vellut i moltes gràcies per llegir el meu relat i fer-me el teu comentari. Cordialment, Magda.

...entre el riu i la noia, que es somriuen mútuament, en un ambient bucòlic, feliç, captant imatges per no oblidar-ho mai. M'ha agradat molt aquest poema, tendre i molt natural. Enhorabona Perla de Vellut i moltes gràcies per llegir el meu relat i fer-me el teu comentari. Cordialment, Magda.

Proximitat a la natura i notar vivéncies meravelloses. Molt bon relat.
Agraeixo el teu comentari al meu relat, publicat avui.
Salutacions molt cordials.
............


.

La primera estrofa és com la font que es convertirà en riu, en la resta del poema. Aquest "engrunes en el fons/ del firmament" és sublim.

La primera estrofa és com la font que es convertirà en riu, en la resta del poema. Aquest "engrunes en el fons/ del firmament" és sublim.

La primera estrofa és com la font que es convertirà en riu, en la resta del poema. Aquest "engrunes en el fons/ del firmament" és sublim.

Aquest poema captura un instant efímer mitjançant imatges sensorials i delicades metàfores.

Segons el meu humil criteri, és com si la naturalesa actues com a mirall entrelligant la fugacitat del moment amb el desig d’eternitat.

Jo el sento com una paradoxa entre la transitorietat. Líric i alhora visual.

M’ha agradat molt.

Aquest poema captura un instant efímer mitjançant imatges sensorials i delicades metàfores.

Segons el meu humil criteri, és com si la naturalesa actues com a mirall entrelligant la fugacitat del moment amb el desig d’eternitat.

Jo el sento com una paradoxa entre la transitorietat. Líric i alhora visual.

M’ha agradat molt.

Sincerament procuraré revisar el que escric, com ja he dit.
Vull fer-ho bé.
Salutacions molt cordials.

Es molt sugeridor aquest relat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu rrelat.
Escric i repaso. Prociraré fer-ho millor.
Salutacions molt cordials.
..........

Sempre m'ha agradat els poemes que en els que la imatge principal és l'aigua: sigui d'una font, un riu o la mar. En el teu poema el riu i l'estimada convergeixen en sintonia, formen una simbiosis en la qual el lector no sap destriar del tot qui és un i qui és l',altre i això rau en el fet de que la vellesa no és pot encasellar. Perquè la bellesa fluix en tot i quan el poeta la sap afaiçonar crea pomes bellíssims com aquests que són capaços de
calmar l'ànima de qualsevol que sigui sensible a la bellesa i el teu ho ha aconseguit

Salutacions molt cordials.

Tornat a llegir, ben inspirat per aquest riu.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Procuro corregir peró quan acabo un relat, tinc ganes d'enviar-ho i compartir-ho.
De totes maneres, ho tindré en compte.

Molt sensible, un cant a la bellesa temint el riu com bon company.
Enhorabona. M'ha sensibilitzat molt aquest relat.
Salutacions molt cordials.

Bona vesprada perla de vellut,

M' agradat molt el teu últim relat,
és un relat molt de sentiments,
i molt maco .

Gràcies per els teus últims comentaris.

Una abraçada

Noia Targarina

La imatge gravada en una fotografia davant el riu que sempre flueix és una imatge molt potent. M’agraden més les poesies que se situen en un lloc real, com ara aquest.
No em queda clar si els ulls són els ulls de l’estimada o son es teus ulls els que brillen. Potser els dos. Uns per la mirada i els altres per ser mirats.

La foto també m’ha quedat gravada a mi.

Diuen els entesos que no hi ha pel·lícula que porti la paraula "riu" al títol i no sigui bona.
Com a riberenc de tota la vida que soc, entenc molt bé la poesia fluvial, cosa que, per altra banda, no és infreqüent a la literatura.
La poesia fa ús de metàfores i imatges evocadores i té una forta càrrega emocional i nostàlgica. La connexió entre la naturalesa i les emocions humanes sempre dona bon resultat; el riu es veu humanitzat i somriu, talment com una persona.
La imatge poètica del riu se sol centrar en el passar, el fluir; sembla que hagis volgut anar més enllà i aturar aquest moviment continu amb el contrari, una foto que roman sempre igual i no passa com l'aigua del riu.
Molt ben trobada aquesta dualitat entre el fluir del riu i la permanència de la foto.

Bon dia, perla de vellut:

Al poema hi descrius un bon lloc per a romandre perquè s'hi poden fer tantes coses...
Un lloc senzill, la vora del riu, que ens permet somniar i fer.

Una forta abraçada,

Helena

PS: Jo que provinc del Baix Ebre m'encanta la vora del riu, de vegades no tan cabdalós com ens agradaria... Però aquesta primavera és plujosa i està bastant millor.