Cercador
Cabells daurats
Un relat de: El del Puro Apagat- Compartir:
Fou del món, matí més bonic.
Aquell que els llargs cabells daurats,
allà feren uns bruts apunts.
Menuda mostra en un escrit.
Un acte amb un únic destí,
cor capaç de tot Sant Jordi.
Deessa del mediterrani,
fou del lloc, vesprà més bonica.
Des de pols i cendra, Au Fènix,
or que amagues soles dins tu.
cos, la carta il·legible,
lletres úniques, fils daurats.
Poesia sense final,
llum groga, capaç de cegar.
Deessa del mediterrani,
fou del lloc, vesprà més bonica.
La mar, perla que més llueix.
poema farcit de joies.
Dolça mel i deliris de fang.
Trepitja al meu costat, que junts,
forta mel i deliris de fang,
escrit ocult, sol del teu abast.
Deessa del mediterrani,
fou del lloc, vesprà més bonica.
Aquell que els llargs cabells daurats,
allà feren uns bruts apunts.
Menuda mostra en un escrit.
Un acte amb un únic destí,
cor capaç de tot Sant Jordi.
Deessa del mediterrani,
fou del lloc, vesprà més bonica.
Des de pols i cendra, Au Fènix,
or que amagues soles dins tu.
cos, la carta il·legible,
lletres úniques, fils daurats.
Poesia sense final,
llum groga, capaç de cegar.
Deessa del mediterrani,
fou del lloc, vesprà més bonica.
La mar, perla que més llueix.
poema farcit de joies.
Dolça mel i deliris de fang.
Trepitja al meu costat, que junts,
forta mel i deliris de fang,
escrit ocult, sol del teu abast.
Deessa del mediterrani,
fou del lloc, vesprà més bonica.
Comentaris
-
Jomani[Ofensiu]El del Puro Apagat | 14-08-2025
Iee Jomani, moltes gràcies de veres , i que sapigues que això que dius alegra a este Jove i Li aspentà a escriure més, gràcies i bon dia.
-
BENVINGUT...[Ofensiu]jomagi | 12-08-2025 | Valoració: 10
Tota una descoberta que s'agraeix.
Aquests set poemes marinats en la vostra parla, son magistrals.
Endavant i visca el Tió Canya!....
l´Autor
16 Relats
6 Comentaris
3052 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
Ie, desde Manises vos saluda un jovenet. Al cap i a la fi, res diferent que un més, un altre que va decidir pensar amb el llapis i el paper.El forner i ses coses a desfer.
Sóc un xic que pensa que la poesia és una cosa molt personal, es per això, que he decidit com a decició artística prende tots els col·loquialismes de la meua parla com propis per als meus escrits. Estic totalment d'acord en la normativa vigent, i sabent la necessitat imperiosa de la seua existència, però ho he pres com ha decició purament artística.
Lletres i escrit, d'abast i ferit, minjar pipetes i contar floretes, xarrar per xarrar, com del negre espai, lluirà cap estrela ara o mai. Cosetes velles i belles, soroll farcit de bafaraes, de 18 estius i de 18 hiverns, o pot ser molt més. La llavor en el pot, creixerà o marcirà. És més, quin dret tinc jo? De xarrar, xarrar i xarrar, queixar i repretar els queixals, sense seny ni trellat, soles queda que xarrar, xarrar i xarrar. De culleraes de paella, trobarás la incertea, i aon comença la torrà s’acabarà tot allò que morirà. Al solet del mediterrani, trobí una floreta, me donà aixà i raó, i des d'allà, sense cap final, pense i senc, perguent-me en la foscor de l’hort, però sempre, sense seny ni trellat.