Aquí dins l'armari

Bon dia, Montserrat:
Moltes gràcies per comentar-me el meu poema "Bellesa d'alba" i la teva opinió.
Ens seguim llegint.
Una abraçada.

Ella és tancà fins l'armari. No per amagar-se sinó per trobar-se. En la foscor tèbia, allunyada del soroll, sent finalment el seu propi batec. Les prendes de roba són el seu refugi, el lloc on les veus del món s'esbaeixen i la seva veu, per fi, es pot sentir. És un acte de rebel·lió íntima, un recordatori que el seu univers cabia en aquest petit espai de fusta...


Cordialment

Crits, corredisses, olor de carnisseria (sang? ferides?)... tot apunta a algú que s'amaga de la violència que s'esdevé fora de l'armari. Un relat angoixant que transmet aquesta dolorosa sensació en quatre línies. Un microrelat molt ben parit, enhorabona!

Un relat molt curt i bastant surrealista. L’ambient és de pura claustrofòbia, encara que les referències a l’exterior es donen amb detalls sensorials com sorolls, olors .

Es podria interpretar de moltes maneres, ja que no dius els motius del tancament a l’armari. Podria ser una crítica a la por al canvi, una alegoria de la malaltia mental, o simplement un exercici de terror psicològic sense explicacions. Una interpretació literal és la més esgarrifosa: tancada i prefereix morir abans que sortir.

Els cucs de seda es tanquen en un capoll, però en surten. Destjo que el o la protagonista en sortí com una meravellosa papallona, però el relat ens diu que aquest armari no té cap forat per la llum.

M'ha agradat molt!!! qui no ha sentit la necessitat d'amagar-se a dins l'armari?. També m'ha agradat el to una mica irònic de menjar-se les camises.

Tinc un poema que em torno llençol, em plego i em fico a dins l'armari. Si et ve de gust
el trobaràs en un relat que s'anomena Llençols.

Es guarden tants pantalons, faldes, calçotets, calcetins, camises, i tot el que faça falta.
Etc., etc.
Molt ben plantejat.
M'ha agradat i ho he posat.
Cordialment.

M'ho ha semblat pel què expliques. Jo estic a baix, entre calçotets. Perquè no quedem als pantalons i ens rasquem l'esquena. A mí m'agrada!

Però m'ha semblat que algú es tanca dns l'armari per deixar-ho TOT a fora.
Per pensar-hi. Es pot fugir de tot, però no d'un mateix.
Amb total cordialitat

No em queda clar si la que parla és una arna o una neneta que s'hi ha amagat a dins tot juganera. Els armaris sempre m'han fascinat, sobretot els d'antany, amb la seva olor a aromàtic de roba penjada de temps i capsetes de records familiars. Jo m'hi amagava de petit, una vegada fins i tot va entrar la Linda, la gata que corria pel jardí i hi va criar... Els de la meva condició sexual, els armaris s'obren i tanquen segons les circumstàncies. Un relat concís, que fa fantasiejar i narrat amb un sentiment de tocar spique de qui el llegeix.