SOMNIANT LA MAR

..a rememorar esdeveniments de tot tipus, que sens dubte la mar n'ha estat testimoni. Aquest poema és evocador perquè la platja, que ara associem a vacances i lleure, te una història plena de successos de tota mena, individuals i socials. M'ha sembla molt interesssant i t'agraeixo els comentaris als meus relats. Una abraçada Perla de Vellut. Cordialment, Magda.

Hi ha el títol es prou suggerent per notar i sonmiar sensiblement.
Un cop més llegit i srntit.
Agraeixo el teu comentari al meu darrer relat.
Salutacions molt cordials.
.........

Un relat profundament evocador i poètic! "Somniant la mar" és una composició que encarna l'essència del misteri i la bellesa de la mar, alhora que juga amb una rica simbologia.
La poesia té un to gairebé místic, on la mar és tant una guia espiritual com un reflex de l'experiència humana. Les referències als crits sinistres, murmuris de sirenes i les llàgrimes de les vídues ens recorden la dualitat de la mar: un espai tant d'aventura i esperança com de pèrdua i tristesa.

Té com un regust a Rosalia de Castro.

Les seves paraules són com la mar que es somia: toquen vores. desvetllan fams, i ens deixen plens de històries, cada vers l'escuma que perdura. Gràcies per fer-nos navegar.

Seguiré els seus consells. Gràcies Perla de Vellut

La mar sempre ha estat una font d'inspiració entre els poetes i artistes en general, ja sigui des d'una vessant tràgica com amorosa. El teu és un cant a l'amor devers l'estimada on les imatges marines es van succeint una rere a l'altra, metafòricament, amb una funció netament de captivar al lector fins al l'extrem de que aquest és deixar portar per l'onatge d'allò que és inherent en la condició humana com ara és sentir-se estimat i alhora tenir la capacitat d'estimar a l'altra. No recordo haver llegit entre el teu gran esplet de poemes un com aquest, on la mar ho abarca tot: passió, talent i sobretot una sensibilitat poètica que m'ha captivat."Sent la meua sang que batega en les teues venes fosques, al ritme dels rems que s'afonen i d'emplenar-se sonor de les veles.

en aquest poema a prop del mar. M'ha agradat.

Bona vesprada perla de vellut,

M' encantat el teu relat,
està fet amb sentiment.
i me l' ha llegit fins al final.

Gràcies per els teus últims comentaris.

Una abraçada

Noia Targarina

La millor manera de somniar la mar, és amb la poesia, i amb el misteri de poemes com aquest teu. On sembla que parles de la guerra, i de la fam, les vídues que arrossega amb ella, "esperant "les perdudes barques regressar".

Bon dia, Perla de vellut:

M'enfonso als teus versos, que em porten escenes de mar i de somnis, lluny de les realitats. M'aboco a aquest paisatge oníric i en tinc prou.

Gràcies per crear, mestre i poeta, una forta abraçada i ens continuem llegint.

Helena