VEREDICTE REPTE CLASSIC DCCXCIX La Vellesa.

Gràcies, Jomagi, per compensar un termini de recepció de relats que he trobat un pelet llarg, amb un ràpid veredicte.

Enhorabona, Montserrat Agulló, per la merescuda victòria.

Una conclusió insípida.

Un repte clàssic sense comentaris per a tots i cada un dels relats en la conclusió és un repte dessaborit. La meva enhorabona per l'esforç, amb bons resultats, dels participants i targeta taronja per l'organitzador.

L'enhorabona Montserrat! I també a la resta de participants!
No tant així amb el convocant. No hi ha normes escrites de com resoldre un repte clàssic però sí que existeix l'us i el costum. Comentar tots els relats n'és un de ben arrelat.
La majoria no volem que ens respallin l'ego. És en aquest repte on podem trobar consells i arguments per millorar, superant els "m'agrada" dels comentaris habituals.
He convocat algun repte i comentar els escrits dóna una mica de feina i també obliga a "mullar-te". Pel que fa a mi, quan la participació em pot comportar una feina que no vull fer, no participo. Tant se val si són les circumstàncies del moment O les idees al respecte de com funciona RC.
Amb total cordialitat i amb respecte a la llibertat individual de cadascú.

Vull agrair a Jomagi, que hagi valorat el meu escrit ‘la maduresa ben portada’, com a mereixedor de guanyar el repte clàssic que ell havia proposat. Estic molt feliç.

Voldria compartir aquesta felicitat tamb tots els participants. En saben molt greu tot i entendre-les, les discrepàncies que s’han produït al voltant de la seva valoració. Penso que el repte ha de continuar com fins ara, sent un estímul, perquè cadascú amb el seu propi estil, continuí escrivint històries que ens captivin i ens transportin a viure experiències noves i sempre singulars.

Soc conscient de la dificultat que representa per a mi, no sols pensar un nou repte, sinó també la complexitat de pronunciar-me sobre els diferents relats. També m’il•lusiona i penso que sempre hi ha una primera vegada.

Sempre he sigut una entusiasta de le ‘botiges de barri’ i sé l’esforç que comporta que aquestes es mantinguin obertes. Fa uns anys, quan em vaig jubilar del ‘El Gat Corneli’, una joguineria petita que semblava feta a mida del poble de Cardedeu, em va doldre que no tingués el relleu que tant m’hagués agradat.

El repte doncs que proposo té com a protagonista “la botiga de barri”. Un tema prou ampli per explicar vivències i històries al voltant d’aquestes. Jo podria explicar la de la joguineria, de fet n’he escrit les ‘memòries’...

Número de paraules, no més de 500.
Termini d’entrega: fins dilluns, 31 de Març

Gràcies per participar-hi!

Primer de tot felicitats Montserrat Abelló per ser la guanyadora del Repte Clàssic. Amb un relat ple d’optimisme i un cant a la vida. Una manera diferent ( per algú potser igual) de veure i viure la jubilació.

En quan sempre hi ha una primera vegada és veritat i sempre fa una mica de respecte haver de comentar els altres relats. Però també és un repte llegir-los atentament i donar la teva opinió. A mi precisament m’agrada del repte Clàssic, rebre les opinions dels convocants, perquè cada u amb la mesura del què sap, et pot donar idees del què li ha agradat o li sembla més o menys bé del teu relat. Aquest intercanvi és el que dona riquesa un espai com aquest.

jomagi, en cap lloc he vist cap norma del funcionament dels diferents reptes, però com mana la tradició, en el repte Clàssic, sempre he vist que hi ha hagut comentaris de cada relat i la justificació del perquè es dona guanyador un o altre. A diferència dels altres reptes que es fa per votació, segons el criteri dels participants.
I aquesta diferència, per mi és important. De fet, m’agradaria, ja ho he dit altres vegades, que els comentaris dels diferents textos en la pàgina principal també fossin una mica analítics. Es clar que n'hi ha molts i és difícil parar-se en cada un, però malgrat a tothom li agrada que el comentin, no és tan el número de comentaristes que té cada relat, sinó els suggeriments o explicació de per què un relat t’agrada més o menys. Sobretot si el company que convoca escriu molt bé, em sembla que pot donar consells o suggeriments per millorar.

Això dona feina, es clar, però potser no cal escriure molts relats teus i prendre’t un temps per comentar els companys. Si més no, per cortesia.