POEMA LÍQUID DE DONA

El so inicial és un xipolleig tímid, com un fil d’aigua trencant la tensió superficial. Ràpidament es converteix en un xarrup constant i líquid, un fluir rítmic contra la superfície humida. No és un soroll fort, sinó un ssssh sostingut, amb la ressonància característica de l’aigua impactant en un líquid dens. Hi ha una qualitat musical inesperada: notes clares quan el raig és directe, un brunzit més profund quan troba obstacles o escuma.

Si la pressió és forta, sona com una fonteta minúscula contra la porcellana, amb un xerric precís i aeri. En canvi, si el flux és lent, domina un bombolleig suau, quasi un ploc-ploc irregular, com gotes caient en una bassa. L’últim tram és el més distintiu: el flux s’afebleix, es fragmenta en un trencaclosques (tix-tix-tix), fins a esvair-se en un darrer xerric i el silenci abrupte. Tot plegat, dura uns segons, un senzill concert privat amb l’aigua com a instrument, acabat amb el dring final de la cadena.





2025