Cercador
IDENTITATS
Un relat de: jomagi- Compartir:
El mirall et mostra una silueta que vacil·la. Ets les dues cares de la mateixa moneda? Guapa o guapo en la foscor, lleig o lletja sota el sol cru. Home en la força dels músculs, dona en el cor que s’obre com una ferida.
La sang et crida des del fons. No és només carn, ni pell, ni els ulls que et miren des del vidre. Ets un crit atrapat en ossos. Ets el vent que fuig per la finestra oberta, sense forma, sense nom. Ets el buit que omple les habitacions buides.
Els noms et cauen com roba estrangera. “Home”... “Dona”... etiquetes que cremen com ferro roent. Qui ho va decidir? Qui va tallar el món en dos amb una espasa bruta? Tu només sents l’oceà dins teu, salat i profund, on les fronteres es dissolen.
Ets la pregunta que no dorm. Ets el dolor que cerca resposta en la lluna freda. Ets el silenci abans de l’alba, quan tot és possible i res és cert. Ets el que no encaixa, el que fuig dels calaixos.
I en aquest no res, trobes la llibertat més àcida. Ets tot. Ets res. Ets. Punt.
2025
Comentaris
-
Narcisisme. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 13-08-2025 | Valoració: 10
Bona crítica, Jomagi.
Ho has definit molt bé. Veure's en l'aigua, la cara de la persona, això està molt bé la crítica.
Has estat molt original amb aquest relat.
Encara que t'haja llegit dos seguits, no passa res.
Enhorabona. -
Mirall[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 13-08-2025
Els miralls al igual que les fotografies ens permeten identificar-nos amb una imatge amb la que hi anirem de bracet fins el darrer alenar de les nostres vides. Però em pregunto jo com s'ho feia abans, fa 400 anys enrrere quan la majoria de la gent que no tenia accés a aquests objectes. Potser es conformava amb veure's reflectit en un estac d'aigua o un toll....
