CONCOCATÒRIA NANOREPTE 1085 "Treure la llengua"

Mala peça al teler.
Acabaren a hòsties: un tenia la llengua llarga i l'altre no se la sabia mossegar.

Llibertinatge monacal.
Virtuós confessor de monges, era també un virtuós de la llengua, aclamat secretament com a únic llepafigues autoritzat del convent.

Tinc 18 nanoocurrències més. Com que no estaria bé incloure-les aquí encara que hi posés "fora de concurs", he agrupat aquestes divuit i les presentades en un relat que trobareu a la meva pàgina quan l’hagin publicat.

Al pati de l'escola
Dins de la rotllana que l'encerclava veia com tots li feien llengotes i se'n reien perquè plorava.

Incitació

Passejava la llengua, sensualment, pel seus llavis amb la boca entreoberta, mentre el mirava de fit a fit, sorneguerament.

(Nota: Com que no em decidia per un de sol, aquí van dues versions d'una situació similar en algun aspecte)

Marineret
Ulls tancats, llengua fora, el mossèn li dona la primera hòstia, però el nen de seguida continua fent enrenou.

Primera comunió
Tots amb la lengua fora i, tot i que comença a repartir les hòsties, segueixen fent xivarri a l’església.