Lo riu de la nostra vida

Bona vesprada, Sr. Garcia: Gràcies per comentar-me l'últim poema d' El colobrí.
Que passes una bona nit.
Cordialment.

Bon dia, SrGarcia:

El teu relat m'ha agradat molt, el que contes i sobretot com ho expliques.
És fàcil de llegir i vas al gra mentre contes la trista història d'aquesta família que es tira a la beguda per tal d'oblidar l'absència de la mare. I és que quan falta la matriarca tot es fa més feixuc.
No he trobat original la mescla de les llàgrimes en un entorn fluvial. Tota la resta sí.

Que aquest mes d'abril estiguis inspirat. Una abraçada,

Helena

Gràcies per comentar-me el meu poema "El rellotge".

Que passes una bona nit.

Cordialment.

Bona vesprada Sr. Garcia, gràcies per comentar-me el meu poema "Quan és tacte la nit i la teva opinió sempre ben detallada.
Que passes una bona nit.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT.

M'ha agradat el relat, vull dir que llegir-lo m'ha donat calma, més enllà de la tristesa que traspua cada frase. He visualitzat el riu, que no s'atura mai, que hipnotitza als protagonistes, perquè és molt millor mirar el riu i les coses que hi baixen, que reflexionar sobre la seva desgraciada vida. És clar, no està bé beure, no està bé que unes menors visquin borratxes. I se les emporten. Hi ha com un hàlit de predestinació, el pare i el germà no fan res, perquè saben que no poden fer res. La mare és morta i ells beuen i miren el riu, no hi ha cap camí més que ells vegin. Ja sé que ells s'estan autodestruint, però tot el text té un aire romàntic (en el sentit estricte de la paraula) que em captiva.
(jo vaig néixer a cent metres d'un riu, petit, de vegades sec a l'estiu, quan plou molt hi he vist a baixar tronxos, animals morts... i mentre mirava no pensava en res més)

Rectificacions... Errors de teclat
Sol... Dol*

El riu s'emporta coses humils i les vides dels que les veuen passar.
Un sol tan profund que aniquila.
Un relat que arriba acles entranyes, potser només acles meves.
Renoi Sr García!
Amb total cordialitat

Bona vesprada, Sr. Garcia:

Gràcies per comentar-me el meu poema "La semblança de la rosa".

Que passes una bona nit.

Cordialment.

Cal no confondre el riu de la vida, metàfora utilitzada de títol en moltes pel·lícules i m'imagino que també en moltes novel·les, amb el riu on acaba fent vida aquesta família que ara en diríem desestructurada. Per la referència a Reus i per la parla del narrador, suposo que parlem de l'Ebre.

La història comença amb la mort de la mare, desencadenant de la situació, i acaba amb la soledat de pare i fill, una santíssima trinitat completada amb l'alcohol, que els uneix i els fa possible seguir vivint i plorant. L'últim paràgraf és el més trist que recordo haver llegit a RC.

Tot traspua versembánça. No sé si t'hauràs basat en una història real, però tant se val perquè aquesta és una història universal.

La mare era la columna vertebral de la unitat familiar. La societat actua en substitució però de mode potser burocràtic, tot i que amb senderi.
Per què no hi ha esperança en aquestes circumstàncies, és la pota de la taula que cal buscar.

Hola llpages.

Deia Stendhal que la novel·la és un espill al llarg del camí. No tinc cap intenció de moralitzar ningú. Només mostrar el dolor per la pèrdua en un estat pur.

Autodestrucció, alcoholisme, manca de capacitat de reacció. Dos hòmens incapaços de sostenir el dolor que es deixen arrossegar com l’aigua arrossega coses.

Volia mostrar la foscor i la inèrcia del dolor, deixar el lector en un espai incòmode.

No sé què comentar. Estem davant d'un relat farcit de males decisions, mals exemples, de dolor, de pena... i? Hi dono voltes i no hi trobo el perquè de tot plegat. Crec que un aclariment de l'autor sobre la intenció del text posaria llum a una foscor en la que estic envoltat. Si més no per deixar enrere els dubtes que m'ha generat la lectura, ho agrairia de veritat.

Quan tingues temps i disponibilitat, hem diràs la teva opinió, sobre l'últim relat nou.
Que passes una bona nit.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT.

Tanta beguda alcohòlica no és bo. Estar bevent tot el dia, és molt mal. Un got de vi al dia és bo per a la persona.
M'ha agradat tota l'acció.
Enhorabuena, Sr. García.

Que passes una bona nit.

...potser sí que és un relat trist, però a mi, no sé perquè, m'ha recordat l'humor de "Lo Cartanyà", a aquesta mena de far west català, d'un poble allunyat de les grans ciutats, on"lo riu" substitueix a la televisió, i la gent es distreu veient passar el que transporta l'aigua. I certament traspúa la tristor de la mort de la mare, i la desolació de la família però m'ha semblat un punt irònic, sobre tot els de "serveis socials". M'ha agradat, la veritat. Cordialment, Magda

Un relat amb molta força. Una història dura explicada en poques paraules que duu a la reflexió. A vegades el dolor pot ser tan gran...