Foto de perfil de camins

camins

13 Relats, 44 Comentaris
14634 Lectures
Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
*Busca horitzons
destapa somnis
ressegueix camins
i descobreix
a poc a poc,
somriures amagats
i paraules encantades.

"*Alguna vegada has vist els nens jugant?
O escoltat el soroll de la pluja caient
al terra?

Alguna vegada has seguit una papallona en
el seu vol erràtic?

O observat el sol esvaïnt-se en la nit?

Quan et preguntes: "Qui sóc?", escoltes
la
resposta?

Atura't! No ballis tan de pressa,
El temps és curt, la música no dura per sempre"

*"és per això que serveixen les nostres vides? per maquinar com fer diners i després presumir-ne en públic?"

* "menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

Últims relats de camins

  • Que sinó la roda no gira, no gira...

    camins - 24-03-2008 - 819 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    bé, una petita anada d'olla contra el capitalisme, la bojeria pels diners i totes aquelles coses que es pensen. I després de tenir pel cap ressonant-me una cançó de... crec que Andreu i els Rumberos, tot i que no puc assegurar-ho. més

  • Imatge

    camins - 23-03-2008 - 734 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

  • la música sona, lluny

    camins - 14-02-2007 - 1011 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    d'aquells escrits, retrobats al calaix dels records, o potser fins i tot dels oblits. Aquell calaix on tanquem allò que ens fa mal, que ens entristeix, o que ens duu a situacions boniques que no es repetiran... tot allò que no ens agrada veure al dia a dia. I ho amaguem dels ulls. Ben tancat al calaix que mai no mirem.. Però quan algun dia el reobrim, descobrim que tot allò que hi vam tancar no resta tan amagat dins nostre com semblava i les sensacions reneixen. més

  • instants

    camins - 14-02-2007 - 883 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    .. després de llegir El poema de la rosa als llavis, de Salvat Papaseit.. més

  • ...Mirades perdudes del món... (1)

    camins - 27-12-2006 - 1105 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    suposo que ningú pot arribar a expressar el que pot sentir una dona quan el seu marit la maltracta si no ho ha viscut. Tot i així he intentat posar-me a la pell d'una d'aquestes dones i aquest n'és el resultat... més

  • res o tot

    camins - 09-09-2006 - 1009 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    dies que passen com les onades. Vénen i se'n van. i dies bonics, d'esperança més

  • Lluny de tu, prop del mar

    camins - 29-07-2006 - 1191 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Aquest intent de poema no és en cap moment una metàfora rera la qual s'amaga l'enamorat. És, simplement, un cant a la lluna. més

  • Van Dirken

    camins - 10-06-2006 - 935 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quan un conte et porta a un altre, quan les històries no tenen mai un final per la imaginació... D'un conte de Txékhov, del qual em van obligar (la professora d català) a fer una continuació. Al deixar volar la ment, mil històries em venien al cap, totes diferents entre sí, totes partint del mateix fil, però escollint després camins diferents... Finalment, vaig plasmar-ne una d'elles en el paper, i el resultat aquí el teniu... (una pista x ambientar-vos, es situa a Rússia) més

  • Vull escoltar el silenci

    camins - 10-06-2006 - 2213 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Finalment m'he decidit a escriure alguna cosa de poesia. No segueixo cap norma, ni cap tècnica formal... ho dic perquè no us espanteu. X això vull que em feu comentaris crítics per anar-ne aprenent....mercy més

  • Record...

    camins - 31-05-2006 - 1194 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    A partir d'una cançó i una xerrada sobre la guerra i l'exili... No sempre els records són dolços i bonics. Alguns fan mal, colpejen el cor. Aquest és un d'aquests records díficils que costen d'oblidar. més

  • Tendre cançó d'amor

    camins - 18-04-2006 - 1266 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Quan una cançó et transporta a mil situacions viscudes i fa que t'envaeixi el sentiment de nostàlgia... més

  • un boçí de món

    camins - 18-01-2006 - 1114 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    encara sento el soroll de l'aigua... més

  • L'espera

    camins - 18-01-2006 - 1160 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    la impertorbable flama avança devorant el que troba al seu pas... més

Últims comentaris de l'autor

  • camins | 13-12-2010

    laura!! què n'és de la teva vida???

    ens podriem veure algun dia no?? ja diràs!

  • camins | 13-12-2010

    saps? feia moltíssim que no parava per aquí i amb el teu comentari, m'has animat a tornar a llegir, i potser, qui sap, a escriure.

    el poema de j. margarit m'ha agradat molt! gràcies per adjuntar-me'l al comentari!

    jo també conec a la kispar fidu, a la gemma, de fet, crec que va ser ella la que em va fer conèixer el web!

    també m'ha agrat aquest petit poema teu, totes les metàfores, la seda... i el toc de l'abric final molt guay!

    t'aniré llegint!

  • camins | 10-06-2009

    moooolt tendre, eh?

    uuff,... feia mil anys que no passava per aquí! sempre m'hi fas retornar!! jajaj i em fa il·lusió, recordar-ho i tornar a llegir...


    llàstima que vaig a mil, sinó ja em tornava a enganxar per aquí hores i hores llegint!! ajjaj a l'estiu a l'estiu que ja ve!!


    quan és aquesta bicirelatada? és aviat??
    estara molt bé, però no sé si podré.... s'intentarà!!!


    apa maca, moltes gràcies per avisar!

    suposo que tot bé, no? ja vaig sentir l'altre dia que parlàveu amb la mimi....!!


    fins aviat, espero, per sorpresa!

  • camins | 16-03-2008

    Ostres! Quina enveja! ja em va explicar la gemma (kispar fidu) alguna coseta, i veient el teu escrit, sembla que va ser la canya!!

    per cert, t'he enviat algun missatge i algun email.. i no contestes. Encara estàs centrat? (no m'ho crec gaire.. amb carinyo, eh?no t'ho prenguis malament!). Bé, només volia recordar-te allò que dèiem de no deixar tant de temps entre el següent establiment de contacte.. amb paraules més fàcils: aviam si ens veiem algun altre dia no? o com a mínim.. aviam si parlem i tenim xerrades d'aquelles rebels i de gent de lletres...

    esperaré a que em diguis alguna cosa.

    res més! fins aviat espero

    clara

  • camins | 16-01-2008

    els camins cap a totes les ítaques del nostre cap, cap a tots els objectius que ens marquem s'emprenen cada dia. Cal tenir ganes d'iniciar-los, i fer-ho com dius, només amb el cor, abandonant tota la resta de coses que ens priven de seguir endavant.

    dius que la vida et somriurà. Doncs torna-li el somriure; diuen que els somriures, igual que els badalls, s'encomanen.

    saps que m'encanta aquest escrit. Ja m'aniré llegint els altres.

    petoooons

    Clara

  • camins | 20-06-2007

    i la trobarà, si té esperança i no es dóna mai per vençuda

  • camins | 14-04-2007

    a veure penseu:
    avantguarda,
    figures geomètriques,
    preocupació per les innovacions tecnològiques(futurisme), llum, brillantor (sol), vers trencat, paraules lliures, espais en blanc... uuuuuhh marta que bo! també l'haurem de comentar a classe aviam que en diu la gent... vés a saber què hi trobem entre totes, pq saps que si li ensenyes a l'Amanda... saps què hi veurà oi?POMES! VERMELL, PASSIÓ, AMOR, SANG...
    buuaaaahhh quins records més graciosos!
    i el poema molt simpàtic...
    bEsOSs!

  • camins | 04-04-2007

    paraules, paraules encisadores, dolces, tendres i suaus li surten dels llavis.
    I el mires embadalida, i creus que és un somni, però feliç, veient que ocorre realment somrius, ho deixes tot per a ell, per a la seva dolçor, per a les paraules que li omplen la boca. Per al teu poeta... ingenuament et deixes portar pels rius de l'amor i et lliures a l'estimat.

    I si més tard descobreixes tota la veritat disfressada per paraules, tot aquella veritat que s'amagava rera els seus ulls que semblaven sincers...l'engany que no vas saber descobrir...tota tu et desmorones, tot sembla perdre sentit, tot calla, tot et confón... i et trobes perduda, sense res on agafar-te, sense riures ni paraules ni mirades que no et smeblin enganyoses...
    i plores per dins

  • camins | 28-12-2006

    uala!!! m'agradat moltissim en serio, és molt graciós perquè podria ser tan perfectament real...
    molt bo, molt bo.
    petons!
    clara

  • camins | 26-12-2006

    també sempre he trobat divertit imaginar-me la vida de les persones. Però d'una altra manera. Ho faig amb la gent que trobo pel carrer, la majoria caminant ràpid sense tenir cap mena de pressa i sense fixar-se en res (societat de l'estrés!) doncs això. I començo a pensar: on deu anar, d'on deu venir, com són els seus pares o fills, o néts, què pensa ara, què espera de la vida, com és la seva cuotidianitat...
    però després la persona desapareix rera la multitud o al final d'aquell carrer solitari i aquestes idees es desfan unint-se a d'altres de nous personatges que més tard també oblidaràs... és curiós pensar això, que de la gran quantitat de gent uqe veus pel carrer, no en recordaras cap a no ser que el vegis moltes més vegades... curiós.

  • camins | 26-12-2006

    uaf, m'ancanta.
    és impressionant com tan sols uns pocs versos poden significar tantes coses!

    seguiré llegint-te (olé x fi ho sé escriure.. jaja vaig haver d preguntar-ho a una professora com s'escribia.. tenia un lio i ho escribia: llegin-te o lleginte... jeje res! paranoies)

  • camins | 09-12-2006

    o senzillament sentir-me curull d'experiencies. però, espero pel bé dels teus lectors, que no hagis tocat mai proutes paraules ni que tampoc perdis l'afany de trobar un raconet per encabir-les dintre els teus sentits.

  • camins | 09-12-2006

    intens.. i tan! i tal com l'expresses en primera persona, decribint tot el que pensa, el que sent... és impressionant com, tot i essent tan lluny de ttrobar-me en una situació semblant, se'm fa tan propera, gràcies a la màgia de les teves paraules...
    és impactant el tema, ja ho has dit tu, i ajudat d'aquests ambients, encara més.
    espero k continuis escribint per aquí i ... recordo la teva luss...
    haurem d'escriure algun relat d'això! jajaj UN BESOOO!!

  • camins | 01-12-2006

    ho vaig posar de nick un dia. Un d'aquells dies que et trobes perdut en un punt insegur de la vida, d'aquells en què descobreixes mil camins davant teu i per més que miris, pensis i reflexionis no saps què fer. Llavors és quan penses que fins ara tot ha estat fàcil, que semblava que hi hagués un camí traçat per a tu, i tu et limitaves a seguir-lo. I és quan et trobes en aquests moments que veus que depèn del què triis seguiràs un camí o un altre, i que aquest camí a triar és essencial per a resta de vida que seguirà darrere.
    Pensant això et desfàs, mires enrere, al voltant, als amics... mires a tot arreu i res sembla donar-te la resposta. I és que potser en la vida el què importa no és el que fas i deixes de fer, el què esculls i el què deixes enrere... potser no. Potser posseïr la clau de vida és saber trobar el diamant, allò lluminós de cada instant.

  • camins | 27-11-2006

    m'encanta la metàfora. La imatge.
    Un vent que pot amb tu, que fa que el segueixis lliurement, però al mateix temps rendin-te a ell.
    Els llençols sense vent són solitaris, els falta allò que fa notar la vida per dins, que fa viure somrient.

    I quan arriba la nostàlgia i ho emmara tot de pluja de tristesa, només cal esperar que els estels xiuxiuejin als núvols i el cel faci retornar el mateix o un altre vent suau que ompli la vida de perfums de colors, de somnis...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: