un boçí de món

Un relat de: camins

Encara sento el soroll de l'aigua, xocant contra les roques de la platja i el xiuxiueig de les onades avançant cap a la sorra suau i clara.

Miro a l'horitzó i puc veure la fina ratlla recta que separa les aigües profundes i silencioses d'aquest cel immens i majestuós sobre nostre, tan blau i seré, per on passegen les aus tranquil·lament, obrint les ales en el vol suau.

El sol il·lumina tota la platja, fins i tot aquell últim indret, on els records em porten a aquelles tardes d'agost tan boniques, que sempre tindré presents en el meu cor.

Llavors, porto la mirada fins al tresor de la platja. Allà on em sento més segura. Protegida per la cova. Fosca, però tot i així, capaç de deixar desarmat a qui la mira , pel seu encant tan especial.

Finalment, observo el bosc, els pins solemnes entre l'escassa vegetació somriuen triomfalment davant d'aquest preciós espectacle de l'harmonia de la natura.

M'allunyo a poc a poc, embadalida observant aquest racó del món on puc obrir el meu cor i trobar la pau.

Comentaris

  • kispar fidu | 12-04-2006

    per cert:

    potser llegint-me "descobreixes" algunes coses de mi que no t'esperaves o t'imaginaves... de vegades les persones ens sorprenen, o simplement sovint costa expressar certes coses que fins i tot a nosaltres ens resulta difícil comprendre...

    (són molt personals, i de fet, acostumo a escriure quan em sento perduda o quan sembla que totes les meves forces s'apaguen i l'esperança s'esfuma com la flama d'un foc de camp en els seus últims sospirs...)

    ostres tu! com si fos un drama ara! jejeje

    apa! que vagin bé aquests dies de festa!
    ens veiem,
    Gemm@

  • ^ L'harmonia de la natura ^[Ofensiu]
    kispar fidu | 12-04-2006

    On puc obrir el meu cor i trobar la pau.

    La natura crea un clima de calma, de tranquilitat que ens fa sentir molt a gust amb nosaltres mateixos. Quan et trobes envoltat d'arbres, sota la claror del Sol, amb la mirada fins a l'horitzó sense cap edificació que trenqui el seu pas; et sents lliure. Respires aquell aire i sembla com si una immensa energia traspassés els teus pulmons i et carregués de forces.

    Sovint, quan el dia a dia i la vida qüotidiana et saturen, agafo la bici, i sols allunyant-me un xic de la civilització, per uns instants, corrent amb ella al ritme dels meus pensaments, em sento en calma i és com si em tornéssin les forces de nou. És genial.

    Sembla mentida que tot i això, no sapiguem (en general) encara el valor que té en la nostra vida, i siguem capaços d'arrencar-ne les arrels i destruïr-la, destruint-nos així a nosaltres mateixos...

    " Fuí a los bosques
    porque quería vivir a conciencia.
    Quería vivir a fondo
    Y extraer todo el meollo a la vida.
    Olvidar todo lo que no fuera la vida
    para no descubrir en el momento de la muerte,
    que no había vivido "

    El club de los poetas muertos


    que vagi molt bé!
    ens veiem,
    Gemm@

  • Un bell bocí de món[Ofensiu]
    lluitant | 22-01-2006

    Cada paraula que has esmentat, m'ha fet volar fins aquest bocí de món, on tot sembla ser fantàstic, l'escalfor de la brisa, les onades xocant contra les roques i fent aquell bonic soroll de tranquilitat.
    Has reflectit un bonic retrat d'un bell paisatge. El qual podriem compartir quan tu volguesis.

    Un petó i una forta abraçada.

    LLuitant

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de camins

camins

13 Relats

44 Comentaris

15519 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
*Busca horitzons
destapa somnis
ressegueix camins
i descobreix
a poc a poc,
somriures amagats
i paraules encantades.

"*Alguna vegada has vist els nens jugant?
O escoltat el soroll de la pluja caient
al terra?

Alguna vegada has seguit una papallona en
el seu vol erràtic?

O observat el sol esvaïnt-se en la nit?

Quan et preguntes: "Qui sóc?", escoltes
la
resposta?

Atura't! No ballis tan de pressa,
El temps és curt, la música no dura per sempre"

*"és per això que serveixen les nostres vides? per maquinar com fer diners i després presumir-ne en públic?"

* "menos mal que con los rifles no se matan las palabras"