És un instant

Per fi t’adones com d’insondable
és la felicitat; si és que, de debò,
es pot abastar.
Per això t’asseus a la sorra
davant la immensitat,
et treus les motxilles i la roba,
fixes els ulls en l’horitzó
i timoneges suaument
pel Mar de l’Existència.

Ai, la felicitat, tan delicada
com aquell instant
en què voldríem acaronar
una bombolla de sabó,
tan fonda com l’abraçada
d’una melodia que ens arrenca
calfreds i llàgrimes,
tan explosiva com la joia
de l’amor al cim de l’entrega absoluta, tan prodigiosa com l’aroma
de la Dama de Nit,
tan plaent com la polpa
del fruit vermell
que se’ns escola entre els dits
i ens llisca pel cos nu…

I és que la Felicitat,
com la Vida,
no és més que una suma
inconnexa
i efímera d’instants.

I és que la Vida ,
com la Felicitat,
no és més que cada una
de les prodigioses
Gotes
que formen la Pluja.

Fins que,
inexorablement,
a
ter

res.

2025@joanabellaneda