Veïnat

Un relat de: M

M'agrada imaginar què amaga cada pis.
Qui hi viu, i a què es dediquen a la vida.
Quin canal de televisió miren, de quin color són les calcetes que han estès al terrat.
De què deuen parlar per telèfon amb el seu millor amic, què fan quan ve l'assistenta o l'electricista i la seva parella no hi és.
Amb quina entonació parlen.
Són simpàtics, egoïstes, despistats, famosos?
Estaran fent l'amor quan jo faig el sopar?
Estaran fent el sopar quan jo faig l'amor?


És ben curiós això dels veïns. Cadascú a casa seva fent les seves coses.
Però t'estàs dutxant alhora i només et separa una paret.
Estàs mirant la tele esquena contra esquena i no ho saps.
Dorms de cara a algú que amb prou feines coneixes, però sempre hi tens la paret enmig.


Imagineu per un moment que algun dia de sobte, durant uns segons, totes les parets es convertissin en vidres...

Estic segura que ja no miraríem de la mateixa manera al veí del 3r B, ni molt menys al del 1r D...

Comentaris

  • camins | 26-12-2006

    també sempre he trobat divertit imaginar-me la vida de les persones. Però d'una altra manera. Ho faig amb la gent que trobo pel carrer, la majoria caminant ràpid sense tenir cap mena de pressa i sense fixar-se en res (societat de l'estrés!) doncs això. I començo a pensar: on deu anar, d'on deu venir, com són els seus pares o fills, o néts, què pensa ara, què espera de la vida, com és la seva cuotidianitat...
    però després la persona desapareix rera la multitud o al final d'aquell carrer solitari i aquestes idees es desfan unint-se a d'altres de nous personatges que més tard també oblidaràs... és curiós pensar això, que de la gran quantitat de gent uqe veus pel carrer, no en recordaras cap a no ser que el vegis moltes més vegades... curiós.

  • Sol_ixent | 10-01-2006

    Estic totalment d'acord amb tu. Suposo que és la "xafarderia" innata que tenim els humans, per saber més i més cada dia. Tot i així, jo tinc veïns dels quals no m'interessaria pas saber què fan!

    Una abraçada!

  • Realitat[Ofensiu]
    kukisu | 05-01-2006

    És cert que semblem un ramat encaixat entre les quatre parets dels pisos, fent les mateixes coses quasi al mateix temps, però ignorant-nos completament.
    M'ha agradat molt la frescor del teu relat i la manera d'expressar-te. Enhorabona.
    Feliç 2006!