instants

i com el teu poema amb aquest nom de títol; fugaç, instantani, com molts dels instants que vivim a diari i que donen força als nostres passos...

no sé si és trist o alegre... no sé si em fa sentir forta o dèbil... "trencar el cel i les estrelles"... m'hauria de sonar trist? no ho sé... per una banda em dóna força... com trencar aquella norma, aquelles barreres que t'han imposat... arribar fins on tu volies... després d'haver-te esforçat lluitant.

"com llàgrimes"; les llàgrimes sempre s'associen a la tristesa... tot i que també són d'alegria, i que també alleugen sovint les angoixes...

penso que si "besaven la nit", realment no podien ser pas de pena totalment... sinó màgiques... misterioses... trencant el cel i les estrelles... dibuixant noves formes, creant nous orgiens i nous destins... Donant il·lusions als ocells, que sense voler, avancen pels aires impulsant-se amb força amb les seves ales... per aconseguir arribar als seus objectius i acariciar els seus somnis...

Sí... el considero positiu; com una búsqueda per la lluita del que realment vols...

(la veritat és que penso que pot tenir moltes interpretacions... però a qui te'n deixo la meva...)

ens veiem pels móns!
vagi bé!
cuida't,
Gemm@

p.d: finalment no vaig venir als balls... jups! suposo que ja ho vas veure! i que la mimi t'ho va dir! teníem cursa d'orientació amb els topos! però de la pròxima no us escapeu de mi, eh! ;)

petons,
Gem's

sovint els més petits son els més intensos...m'ha encantat...m'has deixat sense paraules... ;)

un peto ben fort noia!!

......................fullet verd