la música sona, lluny

Un relat de: camins

La música sona, lluny

La remor de les teves paraules m'acaricia l'orella



I només tu i jo,

l'un prop de l'altre



Els somriures refan els somnis

cusen il·lusions desfetes



I només tu i jo,

l'un prop de l'altre



I quan sento que m'abraces

em sento tan forta i tan feble..

I quan sento el teu batec

em desfà el teu amor



Tu i jo,

els teus ulls i els meus

tu i jo

i res més.


Comentaris

  • paraules per tu...[Ofensiu]
    Oluronbi | 12-12-2010 | Valoració: 7

    m'ha agradat aquest poema, i per això t'ho faig saber!En l'explicació del principi m'has recodat un dels meus preferits, en J. Margarit i en concret, un dels poemes d'ell que més m'agraden (per això de tornar a obrir un "calaix"que creiem haver oblidat-qui diu calaix diu etapa, record...i qualsevol passat que torna amb melangia. Et passo el seu poema, a veure si t'agrada.
    Et continuaré llegint...m'has enganxat amb el tema de la música (jo sóc una musicalera, també) i amb escrits com aquest!


    MARE I FILLA

    Ella t'està mirant i et sent segura
    darrera el teu somrís. Veu com agafes
    amb lentitud la tassa de cafè,
    la calma al teu balder pijama blanc
    en fullejar el diari del matí.
    La seva pau és un reflex de tu
    que li has permès tenir els primers records
    en el cantó tranquil d'aquesta casa.
    Et mira amb avidesa adolescent
    però no sap que si se sent segura
    és perquè no li parles de l'armari
    que no goses endreçar
    ni del disc que et fa por tornar a sentir
    ni de les cartes que no pots cremar.
    Potser en tornar una nit s'adonarà
    on comença la calma del matí
    quin fons té de renúncia a vegades
    i de derrota sempre, aquesta pau.

    Joan Margarit

  • kispar fidu | 11-02-2008

    al pròxim sopar has (/heu) de venir! increïble! Ha estat de les millors trobades! una gran nit. Hi ha molt bona gent!

    Vaig conèixer al Bernat! (Julià...). Quina gràcia quan, explicant com havia arribat al web, va dir que una amiga, la camins, que hi escriu li havia parlat! Vaig pensar: Clareta!?! i sí, sí! em va explicar lo de Taizé (ostres... no sé si s'escriu així), etc!

    T'ha explicat algun cop acudits de l'Eugenio? perquè sinó ja li pots demanar! és una canya! l'imita increïblement bé! té molta gràcia!

    Va ser una gran nit!

    ja t'informaré de les pròximes!

    nanit (que se'm passen les hores!)

    petons.

    p.d: va estar genial divendres! els meus amics s'ho van passar molt bé també! els hi va agradar! Ja tenim quatre nous "fitxaxes"!

    ;)

  • tsssssss[Ofensiu]
    Bernat J | 03-02-2008 | Valoració: 10


    wapaaa!!

    com va això! a veure si publiques alguna cosa aviat eee!!! escolta que era per dirte, (per si no ho has vist al fòrum) que es fa un sopar de relataires, jo hi aniré; encara queda plaçes, t'hi apuntes?

    ciaaao bellissimaaa

    ptooonsss

    julià:P

  • fullet diu: hola!!! [Ofensiu]
    fullet verd | 25-06-2007 | Valoració: 10



    XD noia a mi m'agrada molt!!!!! M'agrada k les coses es repeteixin (tu i jo) així es poden captar millor..

    ....ciao bella espero k ens veiem aviat!!

  • * tu i jo *[Ofensiu]
    kispar fidu | 18-02-2007

    eis, Bones! Fa uns dies vaig veure que el teu nombre d'escrits ja havia augmentat! i em vaig dir de passar-hi quan trobés el moment! i goita, tot just ara: un matí de diumenge, després d'un carnestoltes passat per aigua, i just abans de reiniciar les classes rutinàries de nou; aquest instant ha arribat! ;)

    [ostres... em sap greu per aquest comentari que t'han deixat aquí sota... i per la valoració... sí que és cert, que com els colors, de gustos n'hi ha mils, i que cadascú té les seves opinions... i les crítiques sempre poden ser rebudes... però també és cert que depenent de com estiguin fetes molesten i mai deixen de deixar-nos aquell regust amarg als llavis... (ostres tu! veig que tinc un matí "poètic" avui! jeje). Doncs això, que tot i que almenys te n'ha donat els motius i no ha estat desagradable, doncs no deixa de deixar-te mala sensació...].

    A mi m'ha encantat especialment la introducció; el calaix dels records, les imatges que guardem pensant-nos haver oblidat però que mai ens abandonen del tot. Els moments que sempre es mantenen prop nostre i mai desapareixen...

    aquells escrits, retrobats al calaix dels records, o potser fins i tot dels oblits.
    Aquell calaix on tanquem allò que ens fa mal, que ens entristeix, o que ens duu a situacions boniques que no es repetiran... tot allò que no ens agrada veure al dia a dia. I ho amaguem dels ulls. Ben tancat al calaix que mai no mirem...


    sí, sí, la intro m'ha encantat! Tota sencera! (tot i que no "és plan" tampoc de posar-la tota aquí ara... jejeje)

    i l'escrit, doncs si és retrobat en el calaix dels records, entenc que és de ja fa un temps, i tot i la seva senzillesa, a mi no em desagrada... no crec que la rima sigui indispensable en un poema... (això ho he discutit més d'una vegada en les poques trobades relataires a les que he assistit! sempre surt el tema de la poesia!! jeje).
    Doncs pneso que la poesia és molt més que la simple rima; que és un ritme, un compàs, un versos tallats que queden flotants en l'aire i deixen grabada la seva melodia que s'esborra amb la brisa...

    Bé, tornaré a passar-me pel teu raconet i acabaré de llegir-me els que em falten!

    per cert: ens veurem l'últim dimecres (i dia) de febrer! segurament pujaré a les danses! que la mimi em va dir que hi tocaveu també!

    uo!

    apalins, records a casa i ens seguim veient per molts indrets!
    que vagi bé,
    Gemm@

  • fluxeta[Ofensiu]
    soc com soc | 14-02-2007 | Valoració: 4

    Crec que no rima jens,es mol fluixa al meu modu d'antendra.

    Ho sento per tu.

Valoració mitja: 7.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de camins

camins

13 Relats

44 Comentaris

15555 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
*Busca horitzons
destapa somnis
ressegueix camins
i descobreix
a poc a poc,
somriures amagats
i paraules encantades.

"*Alguna vegada has vist els nens jugant?
O escoltat el soroll de la pluja caient
al terra?

Alguna vegada has seguit una papallona en
el seu vol erràtic?

O observat el sol esvaïnt-se en la nit?

Quan et preguntes: "Qui sóc?", escoltes
la
resposta?

Atura't! No ballis tan de pressa,
El temps és curt, la música no dura per sempre"

*"és per això que serveixen les nostres vides? per maquinar com fer diners i després presumir-ne en públic?"

* "menos mal que con los rifles no se matan las palabras"