la música sona, lluny

m'ha agradat aquest poema, i per això t'ho faig saber!En l'explicació del principi m'has recodat un dels meus preferits, en J. Margarit i en concret, un dels poemes d'ell que més m'agraden (per això de tornar a obrir un "calaix"que creiem haver oblidat-qui diu calaix diu etapa, record...i qualsevol passat que torna amb melangia. Et passo el seu poema, a veure si t'agrada.
Et continuaré llegint...m'has enganxat amb el tema de la música (jo sóc una musicalera, també) i amb escrits com aquest!


MARE I FILLA

Ella t'està mirant i et sent segura
darrera el teu somrís. Veu com agafes
amb lentitud la tassa de cafè,
la calma al teu balder pijama blanc
en fullejar el diari del matí.
La seva pau és un reflex de tu
que li has permès tenir els primers records
en el cantó tranquil d'aquesta casa.
Et mira amb avidesa adolescent
però no sap que si se sent segura
és perquè no li parles de l'armari
que no goses endreçar
ni del disc que et fa por tornar a sentir
ni de les cartes que no pots cremar.
Potser en tornar una nit s'adonarà
on comença la calma del matí
quin fons té de renúncia a vegades
i de derrota sempre, aquesta pau.

Joan Margarit

al pròxim sopar has (/heu) de venir! increïble! Ha estat de les millors trobades! una gran nit. Hi ha molt bona gent!

Vaig conèixer al Bernat! (Julià...). Quina gràcia quan, explicant com havia arribat al web, va dir que una amiga, la camins, que hi escriu li havia parlat! Vaig pensar: Clareta!?! i sí, sí! em va explicar lo de Taizé (ostres... no sé si s'escriu així), etc!

T'ha explicat algun cop acudits de l'Eugenio? perquè sinó ja li pots demanar! és una canya! l'imita increïblement bé! té molta gràcia!

Va ser una gran nit!

ja t'informaré de les pròximes!

nanit (que se'm passen les hores!)

petons.

p.d: va estar genial divendres! els meus amics s'ho van passar molt bé també! els hi va agradar! Ja tenim quatre nous "fitxaxes"!

;)

wapaaa!!

com va això! a veure si publiques alguna cosa aviat eee!!! escolta que era per dirte, (per si no ho has vist al fòrum) que es fa un sopar de relataires, jo hi aniré; encara queda plaçes, t'hi apuntes?

ciaaao bellissimaaa

ptooonsss

julià:P

XD noia a mi m'agrada molt!!!!! M'agrada k les coses es repeteixin (tu i jo) així es poden captar millor..

....ciao bella espero k ens veiem aviat!!

eis, Bones! Fa uns dies vaig veure que el teu nombre d'escrits ja havia augmentat! i em vaig dir de passar-hi quan trobés el moment! i goita, tot just ara: un matí de diumenge, després d'un carnestoltes passat per aigua, i just abans de reiniciar les classes rutinàries de nou; aquest instant ha arribat! ;)

[ostres... em sap greu per aquest comentari que t'han deixat aquí sota... i per la valoració... sí que és cert, que com els colors, de gustos n'hi ha mils, i que cadascú té les seves opinions... i les crítiques sempre poden ser rebudes... però també és cert que depenent de com estiguin fetes molesten i mai deixen de deixar-nos aquell regust amarg als llavis... (ostres tu! veig que tinc un matí "poètic" avui! jeje). Doncs això, que tot i que almenys te n'ha donat els motius i no ha estat desagradable, doncs no deixa de deixar-te mala sensació...].

A mi m'ha encantat especialment la introducció; el calaix dels records, les imatges que guardem pensant-nos haver oblidat però que mai ens abandonen del tot. Els moments que sempre es mantenen prop nostre i mai desapareixen...

aquells escrits, retrobats al calaix dels records, o potser fins i tot dels oblits.
Aquell calaix on tanquem allò que ens fa mal, que ens entristeix, o que ens duu a situacions boniques que no es repetiran... tot allò que no ens agrada veure al dia a dia. I ho amaguem dels ulls. Ben tancat al calaix que mai no mirem...

sí, sí, la intro m'ha encantat! Tota sencera! (tot i que no "és plan" tampoc de posar-la tota aquí ara... jejeje)

i l'escrit, doncs si és retrobat en el calaix dels records, entenc que és de ja fa un temps, i tot i la seva senzillesa, a mi no em desagrada... no crec que la rima sigui indispensable en un poema... (això ho he discutit més d'una vegada en les poques trobades relataires a les que he assistit! sempre surt el tema de la poesia!! jeje).
Doncs pneso que la poesia és molt més que la simple rima; que és un ritme, un compàs, un versos tallats que queden flotants en l'aire i deixen grabada la seva melodia que s'esborra amb la brisa...

Bé, tornaré a passar-me pel teu raconet i acabaré de llegir-me els que em falten!

per cert: ens veurem l'últim dimecres (i dia) de febrer! segurament pujaré a les danses! que la mimi em va dir que hi tocaveu també!

uo!

apalins, records a casa i ens seguim veient per molts indrets!
que vagi bé,
Gemm@

Crec que no rima jens,es mol fluixa al meu modu d'antendra.

Ho sento per tu.