Lluny de tu, prop del mar

nose que va impulsarte a escriurer-ho pero a mi m'ha fet recorda velles sensacion d'enyorança, és precios...
Un petó

jOaneTa

Es genial!! ple de tedressa i has aconseguit que pensi en ma vida mentre llegia !! m'encanten els teus poemes xiketaa!
per cert , saps qui sóc oi? :P
un besitooo i acuerdate de la luSs*

bones!! wapissima!!

continuo pensant que hauries d'escriure mes poemes perquè son preciosos i plens de sensacions.
.....la lluna i el mar sovint ens porten records però a vegades també nous horitzons per descobrir......
(espero k algun dia ens veurem no?XD

.......................(muacks) fullet verd

eis! bones de nou!

ostres! he entrat als teus relats després d'uns dies de no fer-ho, i uo! sorpresa hi he trobat un nou escrit i just publicat d'avui! com el pà del dia! jejeje

Lluny de tu, prop del mar
Lluny de la Lluna i més propera al mar. El mar habitant de la mateixa Terra. La Lluna forastera d'un altre espai en el nostre mateix univers.
Diferents distàncies per a diferents sentiments que ens fan percebre.

Què tal l'estiuet? ostres, jo no porto ni una setmana per aquí i tinc unes ganes boges de marxar ja! Suposo que després del ritme d'estades durant un mes, estar per aquí se'm fa massa monòton... a més, tothom està a punt de marxar de vacances!!!

p.d: ei! segueix en peu, almenys per part meva, que vingueu algun dia aquí casa, eh! ja direu quelcom!

apali, que vagi molt bé!

ens veiem! (no ho dubtis! jejeje)
ciao,
Gemm@