Cercador
Demència
Un relat de: ales de foc- Compartir:
La mare és viva
però no respira
La mare escolta
però no et respon
La mare ja no riu
La mare dorm,
però no sommia.
La mare ja no mima
ja no cuida, ja no em parla
La mare és viva
però no respira
La mare ja no és
La mare plora, però ja no sent.
La mare és viva
Però no camina.
La mare és viva
però ja no viu.
però no respira
La mare escolta
però no et respon
La mare ja no riu
La mare dorm,
però no sommia.
La mare ja no mima
ja no cuida, ja no em parla
La mare és viva
però no respira
La mare ja no és
La mare plora, però ja no sent.
La mare és viva
Però no camina.
La mare és viva
però ja no viu.
Comentaris
-
Els zombis existeixen.[Ofensiu]Joan Colom | 26-08-2024
Els dos últims versos ho resumeixen molt bé: morts en vida, morts vivents, zombis.
Molt sentit, el poema, però per desgràcia podria ser més tremebund, tant si és alzhèimer com demència vascular. Per als qui l'hem viscuda en la pell dels nostres pares i ja tenim uns quants anys, és la paraula més terrorífica que es pugui pronunciar. -
Viure...[Ofensiu]Rosa Gubau | 26-08-2024 | Valoració: 10
sense viure, una crua realitat d'una malaltia que no té clemència. Un poema colpidor que denota molta tendresa i aflicció. Ets una gran poetessa.
Gràcies pel teu comentari al meu últim relat.
Una abraçada ales de foc
l´Autor
117 Relats
365 Comentaris
74149 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93