res o tot

res

uo! ja tocava! (nou relat!! ;)
... quina casualitat! l'últim dels teus també vaig trobar-lo per casualitat un dels dies que per curiositat guaitava els 10 útlims publicats! =)

serà perquè com diu te germana sóc "xica internet"! jejeje, i no ho nego! en part, n'estic un xic orgullosa, perquè no hi perdo hores jugant entre la multitud de jocs que pots trobar-hi, ni perduda en webs desaparegudes... sinó que dedico el temps a llegir per aquí, o potser voltar per alguns webs que m'agraden, (i també consultant informació tant dels estudis, com de moltes altres coses i activitats que m'interessen!)... per tant: sí, sóc "noia internet", però es podria dir que "culturalment" jajaja (he substituit el mirar els anuncis de la tele [perquè sincerament és l'únic bó que es pot mirar, a part de les notícies i pelis que et lloguis tu mateix] per navegacions entre interessants xarxes de tot tipus!

Ahir, al final, no vaig venir al concert de música Celta...! m'hagués agradat, però és que realment estava força cansada! Suposo que encara dec portar un xic de cansanci de les festes de SQ i Sbll passades, jeje, i que també el fet d'haver reiniciat les classes (sí, sí, jo porto des del 6 ja amb les rutines començades! [tot i que les novetats mai s'acabin ;)]. I tot i que els primers dies són mooolt lights, el fet d'haver de seguir uns horaris establerts i llevar-se amb el so del despertador, etc... també aporta el seu cansament ;)

ostres tu! però si el que he de comentar jo és el text no la meva vida! jejeje

ara sí:
Gammes de grisos

dies típics del període de vacances,
o d'aquelles èpoques en que et sents aturat mentre el temps avança al teu voltant.

Dies que mentre les agulles es van movent al pas del seu amo: el temps; tu només vols aturar-te i no sentir res, ni els sons, ni la música; ni veure imatges, ni fesomies... sols desitges veure tot aturar-se i sentir aquell regust dels tons grisos que deixen una estranya suavitat amarga...

però amb perfums de colors després tot es veu diferent, i t'arriben les llums d'esperança.

... com que crec que sóc "sovintejadora" d'aquestes Gammes de dies grisos, penso que aquests moments d'indesició, dubtes i caos t'ajuden a voler-te conèixer i a identificar-te cada cop més en el teu propi jo i en qui ets realment.


uo! has ampliat la Bio!
i penso que avui mateix concorden molt bé amb aquest escrit:
Quan et preguntes: "Qui sóc?", escoltes
la resposta?
(pot ser que em resultin familiars aquests versos...?)

bé, ara ja paro, que deu ni dó! jejeje, apalins Clareta, ens veiem en algun raconet d'aquest petit món "amocadorat" (no ho dubtis! jeje, no crec que ho facis ja...); entre somriures amagats i paraules encantades!

que vagi bé!
cuida't,
Gemm@

[p.d: quan començava aquest comentari, encara no n'hi havia cap! jejeje]