Divina infidelitat (Infidetitat)

Un relat de: MEDEA

En despertar-me vaig notar un malestar que em recorria les venes i arteries de tot el cos, però no li vaig donar gaire importància i vaig baixar les escales , travessant el pati reial i anant directa a l'església a resar ,com una bona reina cristiana, i vaig esclatar allà on ara us confesso la creu que me pesa.

Mentre l'amat abad llegia l'evangeli de Judes , un immens dolor em recorregué de la pelvis als ronyons i m'embolcallà l'úter on reposava aquell fill de la traïció. Oh traïció!

Oh traïdor , si jo mai hagués caigut en la temptació! Quins mals em torturen en la ment quan penso les besades a amagades, la primera vegada que em vas posseir, clar que ho recordo i es present en ma ment , doncs ja n'estic patint les conseqüències amb aquest dolor infernal que m'empeny enfora, que batega dins meu i m'oprimeix els pulmons.

Deslliureu-nos de qualsevol mal, amén .

No puc estimar-te com a mi em plauria , el meu deure com a reina m'ho restringeix i el teu vot de castedat, incomplert, no ens es favorable.

Oh traïdor ! tu que prediques en tes misses falsedats envers els teus fets, que Déu se t'apiadi , estimat amic, resa i explica-li tot , explica-li com vas engendrar l'infant que m'esclata dins , digues-li que em beses i em toques sota els murs del monestir i conta-li també les nostres trobades nocturnes sota les guardianes estels de la nit.

Digues-li que es teu, aquest fruit del desig i la temptació que em recorre les venes , que empeny, m'estripa la vagina , em vol fer patir a mi .És un càstig del senyor , per ultratjar el meu marit,el rei , per cantar melodies d'amor entre passadissos i materialitzar pensaments impurs en altre home que no em pertany , en altre home casat am déu.

Deslliureu-nos de qualsevol mal, amén.

Pare nostre, tingueu compassió de mi, mortal pecadora, no em feu patir, els meus esfereïdors brams ressonen a la nau central de la creu on et varen crucificar i es fiquem com el diable dins el meu cap mentre agafo força, intento expulsar la criatura que gemega i a la vegada m'esgarra l'úter que el condemna. Sang impregnada de fang recorre en les seves venes.

I perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem.

Comentaris

  • focdegel | 14-12-2006

    Eiss!! M'ha sorprès molt que algú em recomanés! jajajaja, moltes gràcies a tot@s dos!! =)
    Me n'alegro que us agradin els meus poemes! Tot i que el que tinc penjat per aquí és poca cosa i de fa força temps...
    Si voleu llegir-ne molts més, passeu-vos pel meu flog (www .fotolog. com/foc_de_gel) i en trobareu =)

    M'ha agradat el teu relat!! Si que és intens si jejeje, i m'han encantat les petites acotacions que fan referència a la missa que de fons la noia va escoltant...li dóna un punt de molta versemblança a la situació. Felicitats!

    Apa, un petonas!!

  • .....[Ofensiu]
    camins | 09-12-2006

    intens.. i tan! i tal com l'expresses en primera persona, decribint tot el que pensa, el que sent... és impressionant com, tot i essent tan lluny de ttrobar-me en una situació semblant, se'm fa tan propera, gràcies a la màgia de les teves paraules...
    és impactant el tema, ja ho has dit tu, i ajudat d'aquests ambients, encara més.
    espero k continuis escribint per aquí i ... recordo la teva luss...
    haurem d'escriure algun relat d'això! jajaj UN BESOOO!!

  • osti...[Ofensiu]
    nínxol boscà | 09-12-2006

    m'ha agradat força, ñes intens com tu mateixa dius, el sentit en el que més et bases és el tacte i no se si és per que sóc dona però he estat totalment capaç de sentir com la nostra reina patia els turments del part, per que... era un part, no?

    ejjej m'ha agradat.

l´Autor

Foto de perfil de MEDEA

MEDEA

3 Relats

11 Comentaris

3881 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50