Vull escoltar el silenci

Que amagat està el silenci
rebosat de músiques i ritmes.
Que lluny el temps de la natura
on el silenci regnava imponent.
l'hem desterrat per la por a la solitud,
i ara costa recuperar-lo,
costa d' escoltar.

Avet

no t'has d'espantar, fet i fet no cal que una poesia segueixi cap tipus de norma. La llengua la fem nosaltres i, per això mateix, tenim tot el dret a desmontar-la.

jo puc dir qe'xo's poesia
es fet-am el cor
i't demano llibertat
io podria dir caixo es poesia
i convertirla enun nou hhimmne
xo puc di quel ke faix es poesia


m'ho negaràs?

Per mi el teu poema es aixo, viure, sentir...
Aixo he sentit al llegir-lo.. la veritat es que no puc jutjar gaire perque no en soc cap prefessional i perque ademes penso que la poesia va mes enlla d'un munt de normes i estructures... per mi es el que es sent, tot amb un ritme, amb un so, amb la teva propia manera de viure i escriure.
I el teu poema, el que fa es aixo, explicar, mostrar als demes el que sents, com ho sents i com ets.
Gracies pel teu comentari!Feia temps que no entrava a la pagina, m'has fet tornar les ganes de ecsriure!i de llegir!
El teu poema es precios!Segueix escribint!
Petons
Esther

El silenci és un cor bategant com el teu, i com el del teu poema ...
escolto el teu cor... llegeixo el teu poema

m'agrada!

eis! el teu primer poema de per aquí...! al principi sembla que els poemes ens facin més respecte, però enganxen molt! de debó... (almenys a mi em va passar... ara sovint sóc incapaç de pensar en "prosa"...! ;)).

tranquila, no cal seguir unes regles determinades, ni un estil ja fixat;
ens els poemes, el ritme el marca el teu cor...
i sols t'hi has de deixar portar... i ho fas molt bé ;)

espolsar tot allò que m'impedeix caminar
per continuar caminant pels meus somnis
i crear les realitats a partir dels meus objectius...

un cant per la llibertat interior!
la llibertat personal,
el sentir-se envoltat de masses d'aire amb un sentit...

ens veiem per aquí, per allà, pels concerts, pels balls, pels racons més inesperats... per tot arreu! --> és que estàs a tots llocs eh!!! ;)

jejeje, ciao!
Gemm@

Per ser el primer cop esta molt bé!hauries de tenir més confiança amb tu mateixa!amb aquest poema, tot i potser no utilitzar cap norma, ens has mostrat el que volies mostrar i de la millor manera posible "un poema"(que per sert m'ha agradat molt!).

vull escoltar el silenci. I que s'apoderi tot de mi, i em relaxi, talment com fa el teu poema.
Cal el silenci per redordar i oblidar; sovint és millor el silenci que el temps...

Ho he trobat molt relaxant. És una llàstima que resulti tan difícil trobar la pau necessaria per treure's de sobre tot lo negatiu.