Camí d'Ítaca

No, jo tampoc sé res de tu, només que et dius julià, que tens 17 anys i alguna altra cosa que he llegit a la biografia. Però d'alguna manera es coneix la gent, no?
ja parlarem, suposo.
que vagi bé.

M'ha agradat. Espero que et vagi molt bé aquest camí cap a Ítaca i que, durant aquest, et trobis alguna llibreta i llapis o alguna cosa aixì i segueixis escribint.
Per cert, et fa res que t'agregui al msn (o només és per e-mails, aquest correu?)? De moment em passo pel fotolog.
Cuida't.

espero que el viatge de la vida et doni, si més no, mil moments feliços per posar dins la maleta...



per ceert. t'he ficat al famós messenger, però he descobert pel flog que estàs apartat de l'ordinador... (encara que d'apartat no t'hi veig gaire, eh...)



res, res.
és que quan es fa un nou fitxatge de menys de 22 anys s'ha de fer gran festa, ves.



un petó :)

ja està donat. Ara només resta bellugar l'altra peu i posar-se en marxa. Hi ha il.lusió en el teu viatge, força i sobre tot esperança. La vida se'ns dubte ha de somriure't i molt mostrant tant bons propòsits. I per tenir només disset anys i mostrar tanta maduresa com es desprén del teu relat.
Sort, i una abraçada

Diuen que "per anar a qualsevol lloc, el primer pas és pensar amb totes les teves forces que ja hi ets".
Segons això, tu has donat el pas adequat en la direcció més adient...
Ara, només cal continuar endavant! No perdis les ganes de caminar, no et desorientis i si et passa, seu, descansa i torna a posar-te en marxa!

M'ha agradat descobrir la teva prosa. En vista del què he trobat, tornaré a passar un altre dia per llegir més coses teves.

De moment, t'envio una abraçada de les que fan companyia al llarg del camí,
Unaquimera

els camins cap a totes les ítaques del nostre cap, cap a tots els objectius que ens marquem s'emprenen cada dia. Cal tenir ganes d'iniciar-los, i fer-ho com dius, només amb el cor, abandonant tota la resta de coses que ens priven de seguir endavant.

dius que la vida et somriurà. Doncs torna-li el somriure; diuen que els somriures, igual que els badalls, s'encomanen.

saps que m'encanta aquest escrit. Ja m'aniré llegint els altres.

petoooons

Clara