Foto de perfil de amelieXIII

amelieXIII

Barcelona,

22 Relats, 64 Comentaris
21261 Lectures
Valoració de l'autor: 8.79

Biografia:
Hola a tothom!
em dic Cristina i sóc de Barcelona,
m encanta escriure, però tot just he començat i la ortografia encara la tinc molt verda!
Tinc 24 anys i m encanta pensar i reflexionar sobre les coses més petites que fan que la vida sigui tan gran...
Espero que difruteu del meu cor, igual que disfrutaré jo del vostre!

Últims relats de amelieXIII

Últims comentaris de l'autor

  • amelieXIII | 15-01-2007

    Ai, ai, ai...
    Això s'està convertint en una guerra de comentaris entre els lecors que em comença a decepcionar...m'agrada la crítica, no el judici.
    hi ha un relat, i no és per fer-me propaganda , que es diu "paraules letals" doncs bé, llegiu-lo si teniu temps i comprendreu que a vegades les pàraules fereixen.
    Si no teniu res millor a dir (sigui bo o dolent), amb un argument i respectant sempre les meves lletres, us demano, que no feu comentaris inútils sobre elles.
    M'agraden els debats, i m'agrada provocar-los, pero crec que els meus pensaments no estàn fets per l'absurd. No es tracta de dir la teva opinió a l'ababalà. Crec, i potser m'equivoco que es tracta de fer comentaris constructius i no de dir simplement si és una merda o si és una caña.
    Agradi o no agradi, aquest és el meu relat i demano una mica de respecte a l'hora de fer els comentaris. gracies.

  • amelieXIII | 15-01-2007

    Realment el relat fa penar, som molt valents tots al jutjar les mentides, però m'agradaria veure a cadascun de nosaltres en una situació com les que descrius, i m'agradaria veure la nostra cara si per resposta trobessim la veritat.
    A vegades les mentides, siguin piatoses o no, són necessaries.

  • amelieXIII | 12-01-2007 | Valoració: 1

    Hola, després de mols comentaris, he pogut classificar (segons el meu parer) tres tipus de reaccions:
    - Les bones, les quals m'agraden perquè era el propòsit d'aquest relat (robar-vos un somriure)
    - Les no tan bones, per el xasco de la situació, però que al final han acabat somrient.
    - i les que diuen que el meu relat és una xorrada, els que han decidit castigar-me amb un 1... Doncs bé deixeu que us digui a aquests últims dues coses:
    1. Que no heu entès l'esència del relat, perquè si ho haguéssiu fet, no estarieu decebuts.
    2. Que un 1, no és pas un càstig, caure's d'un tercer pis, és un càstig.
    I per demostrar-ho....Jo també em posaré un 1!
    En fi, gracies per llegir-me, i gràcies per reaccionar!

  • amelieXIII | 30-07-2006

    increïble descripció!
    semblava que fos allà dins mirant-lo o mirant-la als ulls...sentint el que sentia i patint el que patia...
    Felicitats!!

  • amelieXIII | 19-07-2006

    Dacord, ara arriba el moment en que tots em mengeu...ara seré el llop...
    Sóc catalana de naixement i de sentiment, el relat està molt ben fet i la opinió és contundent, també comparteixo que la nostra llengua ha de ser compartida i mai l'hem d'amagar...El que no comparteixo és que si una persona ens fa aquest "¿Perdone? crec que t'està dient: Perdoni, em podria parlar en castellà? esuqe no l'entenc.
    A les hores crec que arriba el moment de ésser tolerants i canviar l'idioma; No dic que d'entrada parlem el castellà amb desconeguts...no vol dir que aquesta persona no vulgui aprendre la llengua i que no tingui respecte a Catalunya i que no s'hi vulgui adaptar...Potser està fent un esforç però encara no està preparat per entendre- ho , i aquí entra la nostra tolerància...Estic segura que si ve un anglès a preguntar-vos un carrer, intentareu respondre-lki amb anglès o amb signes, ues esforçareu pq aquell guiri trobi el carrer...Doncs perquè ha de ésser difernt per un malagueny, un extremeny o un vasc?
    Perdoneu si us he ofès i no penseu que no defenso la nostra llengua. És només un punt de vista diferent.

  • amelieXIII | 19-07-2006 | Valoració: 9

    UFF!!!Me'l ahuré de llegir un parell o tres de vegades més...és difícil, almenys per a mi...de moment i de primera impressió la Paraula que a vingut a la meva boca és angoixa...

    (bé com dic molts cops, els meus comentaris normalment són d'una sola paraula, ja ho aniràs veient perquè et seguiré llegint i comentant, no ho sé fer diferent)

    Per altre banda, hi una cosa que m'encanta...i és que tinguis una Mussa, la Irene...SORT!!

  • amelieXIII | 19-07-2006 | Valoració: 9

    Molt xulo!No sé si l he acabat d'entendre, però la interpretació és tant subjectiva....depèn de l'estat d'ànim no? Doncs amb el meu estat d'avui t'interpreto...
    El que diu és super bonic...i realment , és el que fem tots, oi? Quan estem amb algú, sempre intentem endur-.nos un trocet d'aquella persona...ja sigui de l'ànima, l'esperit o el cor...Aquell record que fa que quan tanquem la porta ens donarà un somriure de satisfacció...
    M ha encantat...

  • amelieXIII | 19-07-2006

    Hola! bé a mida que vagis llegint comentaris que vagi fent veuràs que quasi sempre són curts...no ho sé , no em surten comentaries més extensos...Quan acabo de llegir un relat, normalment una única paraula passa del meu cor al meu cervell i del meu cervell a la meva boca...en aquest cas la paraula màgica és:
    UAUUUUUU!!!!

  • amelieXIII | 19-07-2006 | Valoració: 10

    És una de les coses més belles, més senzilles i més fresques que he sentit desde fa molt de temps...
    "Quan el meu cor es cansi
    d'estimar-te, li provocaré
    un infart."
    Quan he llegit aquest vers, i seré una mica grollera, ha estat com si m hagués assegut sobre una xinxeta, en el bon sentit...
    M has despertat de cop! M ha encantat!
    BRUTAL!!!!

  • amelieXIII | 19-07-2006

    OSTRES!!
    "Potser no em fa tanta por morir com el fet de no poder explicar de ..."
    OSTRES...

  • amelieXIII | 12-07-2006 | Valoració: 9

    Les paraules fan por eh...
    Si que és veritat, una sola paraula amb un sol to pot rebifar-te o pot matar-te...encara que penso que les paraules se les endú el vent...però poden ésser letals en qualsevol situació...encara que sápigues que el vent bufa fort.
    Escrius molt bé...m'agrada...

  • amelieXIII | 11-07-2006 | Valoració: 10

    M encanten els teus relats, sobre tot aquest assaig, m ha recordat a la foto que que tens per perfil, el relat és dur...és molt dur, com altres relats que tens, com per exemple el de l'abella,encara que el de l'abella és dur però subtil...Aquest no, auqest és directe , dur però al mateix moment te l'empasses com si fos una cullerada de mel...entra suau pels ulls...é sperfecte...m'encanta

  • amelieXIII | 11-07-2006 | Valoració: 10

    Un petó, pot ésser curt però intens o llarg i pesat, (ja ho sé, ja ho sé! Poden haber-hi molts més tipus de petons, però a les hores escriuria un relat i no un comentari...)
    El teu relat, i no només aquest, m'ha semblat com un petó...Curt però intens...Sembles d'aquelles persones que parlen sense obrir la boca...m'encanta.

  • amelieXIII | 27-06-2006 | Valoració: 9

    No sé si eren les teves pretensions o simplement és el teu cor qui parla, sigui com sigui ho has conseguit...m'has fet patir llegint, m'has encongit l'estómac, m'has fet venir por...
    suposo que és el mateix que si et fan por els avions i quan hi estàs viatjant, veus l'ala com es trenca...
    enhorabona...és el que busco en aquestes pàgines...emocionar-me, per bé o per mal...però m'has emocionat.

  • amelieXIII | 12-06-2006

    Sense dubtar-ho dos segons, sí.
    Preferiria poder pensar i expressar-me sense por a les opinions, a la societat, i als cànons marcats...
    M'encantaria sempre dir el que penso...
    La felicitat és l'objectiu que tots anel.lem,
    Què més dóna un 20% menys d'intel.ligència si tens un 50% més de possibilitats d'arribar al sublim....

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: