Angoixa

Un relat de: amelieXIII

Crida!Crida més fort!
Treu-ho tot, no t'amaguis...Crida!
No puc...
Per què?
Tota aquesta situació m'invalida...no puc cridar, no puc parlar, no puc plorar...és superior a qualsevol altre sensació...
No puc seguir així...però tampoc ho puc deixar..
Crida!!Escup!
No puc cridar, m'amago, m'escolto i m'avergonyeixo...no puc saltar, ni caminar...M'han pres el somriure, el temps, la lluna...
Crida-li!no s'ho mereix!no t'estima!!
M'és igual, jo l'estimo pels dos, tinc el seu cor dins el meu, si el deixo...moro...no puc cridar..
Col.lecciono llàgrimes...col.lecciono els pocs petons que em dona...col.lecciono ràbia, impotència...
Crida!deixa'l!
Ell m'estima, a la seva manera...jo em conformo...Però, Marta, t'estàs sentint?si, m'estic sentint..no pots ser dues...m'ho dic, m'ho repeteixo..
MArta!No pots ser dues!fusiona't !!Has de ser una!!

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!


Per fi...les veus del meu cap escapen...ja sóc jo, ja m'aixeco del llit...em torno a mirar al mirall girant-me enrera per veure aquell home que em fa patir, embolicat dins els llençols respira, respira profundament en un idioma que no entenc...el miro, dorm...és tant guapo, si m'acurruco al seu costat segur que m'abraça, vull fer-ho, però no puc...no m'estima....
Marta, desenganya't...
Ja tornem a ser dues...

Comentaris

  • Caram![Ofensiu]
    Arbequina | 15-07-2006

    Quin relat més estrany! Però crec que he intuit una mica tot plegat, almenys com qui veu cares als núvols.
    Un relat força curiós i amb bon ritme.

    Fins una altra.

    Arbequina.

  • bé, he passat[Ofensiu]
    foster | 12-07-2006

    per una coincidència de títols amb un meu relat...(els escrits no tenen res a veure...tranquil.la)

    Respecte del teu text, no està malament l'intent de personalitzar la dualitat sempre present en qualsevol relació de cos i ànima; sí, les dues Martes simbolitzen els pros i els contres, els dubtes constants que acompanyen
    la intensitat del contacte físic i del desig...i tu les utilitzes per donar dramatisme i ritme a la narració, no pas com a mera reflexió...Potser, però, hi podries haver aprofundit desenvolupant una mica més la seva lluita interna enfront la realitat evident i adormida...

    Ets jove, escrius força bé i admets que fas faltes...ben fet...
    He llegit alguns altres trossets teus i no sé, inspiren un cert neguit alegre, una curiositat sana per provar i veure què passa...

    En fi, no tinc el dia...

    una abraçada

    foster

  • quina situació més absurda [Ofensiu]
    instants | 11-07-2006

    viu la protagonista de la teva història, el que denota és que necessita d'un altre per a sentir-se estimada, vol creure que estimant per dos té el consol de no enganyar-se, quan sap que ell només, potser, vol cardar amb ella, i ella tan sols vol viure la seva mentida. Per què ella necesita viure això quan en el fons vol cridar que no és feliç, que vol deixar d'enganyar-se, potser és moment que la protagonista d'aquesta història desvetlli la seva pròpia mentira i comenci a acceptar que no s'estima gens ni mica a ella mateixa?

    quan de temps trigarà a desenmascarar sa pròpia mentida ?

    Apalí, salut!

    M-e-C.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de amelieXIII

amelieXIII

22 Relats

64 Comentaris

22398 Lectures

Valoració de l'autor: 8.79

Biografia:
Hola a tothom!
em dic Cristina i sóc de Barcelona,
m encanta escriure, però tot just he començat i la ortografia encara la tinc molt verda!
Tinc 24 anys i m encanta pensar i reflexionar sobre les coses més petites que fan que la vida sigui tan gran...
Espero que difruteu del meu cor, igual que disfrutaré jo del vostre!