No m'ho expliquis!

Un relat de: amelieXIII

La frontera entre la vida i la no vida, encara no ha quedat clara... Matitzant abans que, no és el mateix la no vida que la mort.
Tenint en compte que el Diccionari de la llengua catalana defineix la vida com la unió entre l'ànima i el cos, jo no estic segura d'estar vivint...

Doncs,com és possible que el meu cos estigui sempre cap aquí i cap allà , sense parar de córrer i la meva ànima segueixi asseguda sobre la finestra conversant amb la lluna?

Com puc entendre el concepte "vida"si cap de les seves definicions s'adapten als meus membres?

No tot té una explicació.

Vida és sublim, és l'inexplicable, és la pintura més abstracte de VAn Gogh i la més figurativa de Miró; és el primer petó i l'últim suspir...

Per què tot ha de tenir un significat?
Per què insisteixen en introduir totes les paraules en el diccionari?
Per què s'inventen sons que ens defineixin?

No és més bonica una mirada per definir el desig?
No és més bella una llàgrima per definir la tristesa?
La vida no deixarà de ser vida per no tenir definició...

No escalfarà menys el Sol per no saber el seu orígen...
No mullarà menys la pluja, ni deixarà de cantar el moixó,
no brillarà menys la Lluna...
No deixaré de cantar-te perque no comprenguis els meus versos...

Doncs, el que fa que la vida tingui sentit és viure-la...

Comentaris

  • Fixa't en el deu que t'he posat![Ofensiu]
    Arbequina | 15-07-2006 | Valoració: 10

    Ho dic perquè jo no poso deus, només comento i si trobo genial el relat, doncs ho expresso amb un deu.
    Perquè t'ho dic, et preguntaràs. Doncs perquè comprenguis millor el que vaig a dir-te.
    El teu relat em sembla d'allò més poètic, molt bell, i ben estructurat. Expressa, a més, admirables idees. Malauradament, no les comparteixo per a res. La filosofia (o digues-li com vulguis) és una de les meves passions junt amb l'art, i sempre intento compatibilitzar-les. I aquest relat no ho fa. No per això m'agrada menys el relat, que compleix la seva funció a la perfecció. Jo no convisc amb la discrepància, l'estimo. I per això admiro també el teu relat.
    Ara bé, per mi la vida és una sola cosa: matèria orgànica. La resta la posem els humans, i pot ser el que vulguis. (No cal dir que als de l'acadèmia de la llengua se'ls hauria d'empresonar: cos i ànima?) En fi, pots mensprear la física i pujar-te a un avió, o no valorar els que classifiquen i desprès anar al metge. O despotricar de Bach i no parar d'escoltar la música que a ell tan li deu. En fi, conceptualment es pot fer el que vulguis, però això no treu que darrera hi hagi una realitat que es pot intentar copsar. És això tan encomiable com creure que la vida és viure-la (meravellosa idea, per cert). I no creguis que faig apologia del relativisme radical, per mi, tot té el seu valor.
    Aquí hi ha l'altre motiu del deu: com pots comprovar, m'has enaltit la imaginació i el pensament. En fi, aquest relat m'ha calentat.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • segon relat que et llegeixo...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-07-2006 | Valoració: 10

    i segon èxit triomfant! ( i no et coneixia!)
    Tens una filosofia bestial, una forma de raonar original, dolçament transgressora que m'encanta.
    Genial el trosset de "el cos cap aquí i cap allà... i l'ànima asseguda a la finestra xerrant amb la lluna"
    M'estic tornant amelieXIIIadicte! i començo a disfrutar del "teu cor" (ho diu també la teva bio je je )
    Ptons i una abraçada!

  • molt bo![Ofensiu]
    RêD WiTCh | 11-07-2006 | Valoració: 10

    he vingut a parar aquí a partir d'un dels teus comentaris i m'ha sorprès l'Amelie... i és que m'encanta!!!
    ule! m'ha encantat la forma com escrius, la reflexió de que no tot té una definició, un per què...
    i és què... "el que fa que la vida tingui sentit és viure-la...". L'has clavat! Sempre estem intentant trobar una explicació a tot...
    un petonàs!
    et seguiré llegint! directe a autors preferits!!

  • amb la pell de gallina[Ofensiu]
    amelie | 11-07-2006

    eii ess genial!! mas emocionat i tot!! et continuare llegin! :)

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    Emelkin | 11-07-2006 | Valoració: 9

    Tots vivim sota la presó del nostre llenguatge. Esclaus de conceptes com felicitat, bé, mal, o aquest mateix: vida. El pitjor és que aquest llenguetge no el van crear els deus que tot ho sabien o que dictaven com aniria tot aqui sota(en aquest planeta). No, aquest llenguatge el van crear els imperfectes, ignorants i subjectius humans. I sovint ens trobem que una persona no pot ser feliç o no es pot sentir viva per la definicio que aquests humans han fet d'un concepte potser inexistent... com si tinguessin el poder de la creació...

    Admeto que el llenguatge és necessari per comunicar-nos. Però és molt perillós, justament perquè és molt subjectiu i moltes vegades no ens permet reflexionar o pendrens les coses d'una altre manera...

    Diuen que és més savi qui sap més idiomes. Estic d'acord, una major objectivitat s'assoleix al comprendre moltes sunjectivitats diferents...

    bé que bona reflexió! aqui tens el meu punt de vista del tema :P

    A part de la reflexió... s'escrit està bén escrit, amb bones imatges i, com dius a la teva bio, alguna falteta però no estàs tan verda, això és pràctica jejeje(jo encara en faig :P)

    apa doncs! ens veiem amelieXIII!!

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de amelieXIII

amelieXIII

22 Relats

64 Comentaris

22428 Lectures

Valoració de l'autor: 8.79

Biografia:
Hola a tothom!
em dic Cristina i sóc de Barcelona,
m encanta escriure, però tot just he començat i la ortografia encara la tinc molt verda!
Tinc 24 anys i m encanta pensar i reflexionar sobre les coses més petites que fan que la vida sigui tan gran...
Espero que difruteu del meu cor, igual que disfrutaré jo del vostre!