Distàncies

Les meves llàgrimes recorren distàncies
que es fan infinites a l'alçada de teu record
i es queden coixes en un camí de batecs
i esperances orfes…

I m'alimento de la pluja
i la seva olor a absències destil.lades
que ploren nanes
d'insomni…

Regalo versos a la vida
i aquesta es va podrint
entre el plor de llunes
en plena mudança…

Els meus somnis recorren distàncies
que es fan infinites a l'alçada del teu record
i van perdent la màgia pel camí de mirades cegues
i paraules afòniques…

I els batecs cauen per la distància
que els separa de mi…
Un precipici de mort en vida
on les parques riuen i fan punt de creu.

I entre el concert de les estrelles
que deixen caure solituds arpegiades
sobre els meus versos infinits
en estat de coma,

M'ofego en clau de sol
per un mar de notes mortes
i distàncies immortals
que degollen somriures…

Recorrem distàncies
que esmolen les urpes als records
i pronuncien lentament el temps,
que se'n riu del nostre camí de fets desfets…