El múscul repriment

Un relat de: amelieXIII

Fa una estona,estava parlant amb el Xavi i no sé perquè ha sortit el tema del múscul repriment, m explico:
Potser som uns artistes, potser sóc una artista...potser seria una gran escriptora, o música o pintora...
Mai ho sabré perquè el múscul repriment m ho prohibeix...
El múscul repriment o múscul novio, és aquell múscul,o més ben dit, és aquell òrgan que guarda tota la teva informació, tots els teus sentiments i no els deixa sortir...Estic parlant del òrgan vulgarment anomenat per la resta dels mortals, el cervell.
Els artistes bohemis de fa uns quants anys, com el meu gran amic Picasso, bebien absenta verda o prenien bolets alucinògens, per enganyar al múscul repriment i poder treure tot allò que tenia tantes ganes de sortir, i que sortia d'aquella manera tant bella, sense cànons ni influències hipòcrites.
Era més o menys el mateix que dir-li al teu noi (per això lo de múscul novio) que anaves a una reunió a Madrid i el que realment feies era anar-te'n a una festa amb les teves amigues. El cor de la situació és el mateix:
Fugir enganyant per trobar la llibertat, una llibertat que necessitem sigui com sigui,
Una llibertat que l expressem de mil maneres,: cridant, plorant, rient, pintant, tocant..LA qüestió és que necessitem escupir-la i sovint hem d'enganyar per fer-ho; No sé perquè la Llibertat sempre ha estat mal vista, es manifesti de la manera que es manifesti.
La qüestió és que Picasso va crear un Guernika.
Gaudí construí una Sagrada familia
i VAn Gogh pintà un NIT ESTRELLADA...
i Jo o tu, que incomparables amb aquests artistes, també expressem la nostra manera de llibertat, mai ens consumirem en l impossible de la vida, perquè gracies al múscul repriment tampoc podrem veure-hi més allà, ni podre'm palapar la tristesa o l amor com el podien palpar ells desde l'altre punta de l'univers on encara esperen trobar la solució;
Pero la solució reposarà eternement inabarcable a les puntes dels nostres dits, precisament perquè és el seu destí i ella mai pretendrtà canviar-lo...per això ella dorm i nosaltres embellim i morim cansats intentant-la trobar i preguntant-nos dia rera dia , era rera era:
Què és la felicitat?

Comentaris

  • sense dubtar-ho, siiiiiii!!!!![Ofensiu]
    amelieXIII | 12-06-2006

    Sense dubtar-ho dos segons, sí.
    Preferiria poder pensar i expressar-me sense por a les opinions, a la societat, i als cànons marcats...
    M'encantaria sempre dir el que penso...
    La felicitat és l'objectiu que tots anel.lem,
    Què més dóna un 20% menys d'intel.ligència si tens un 50% més de possibilitats d'arribar al sublim....

  • interessant reflexió[Ofensiu]
    qwark | 12-06-2006

    Em sembla que algunes drogues, com ara l'alcohol, bloquegen les connexions sinàptiques fins a arribar a inutilitzar temporalment el cervell superior. En aquests moments, abans de caure en l'anarquia, el cos cau sota el control del cervell primari, instintiu. Aquest subcomandant és menys sofisticat que el seu superior, no entèn molts dels seus conceptes i acaba sent més permissiu. Dissortadament es genera una llibertat basada en "restar" una part de tu, perdent un potencial important en quant a percepció i matisos. Potser seria més maco poder utilitzar aquest cervell superior per vèncer les pròpies limitacions. Plantejat en una pregunta: "acceptarieu ser un 20% més estúpids si a canvi poguéssiu ser un 50 % més feliços?".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de amelieXIII

amelieXIII

22 Relats

64 Comentaris

21399 Lectures

Valoració de l'autor: 8.79

Biografia:
Hola a tothom!
em dic Cristina i sóc de Barcelona,
m encanta escriure, però tot just he començat i la ortografia encara la tinc molt verda!
Tinc 24 anys i m encanta pensar i reflexionar sobre les coses més petites que fan que la vida sigui tan gran...
Espero que difruteu del meu cor, igual que disfrutaré jo del vostre!